Vés al contingut

Haig Gudenian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHaig Gudenian
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hyw) Հայկ Կիւտէնեան Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1886 Modifica el valor a Wikidata
Kayseri (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Crescent Beach (Florida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLapeer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEstats Units d'Amèrica (1918–) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
FormacióEsayan Armenian School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1904 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorCincinnati Conservatory of Music (en) Tradueix (1920–1922) Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 777672f3-5eff-4b34-bd68-a406dda2ff52 Modifica el valor a Wikidata

Haig Gudenian (armeni occidental: Հայկ Կիւտէնեան) (Kayseri, 19 de maig de 1886 - Crescent Beach, 12 de maig de 1972), també conegut amb el nom de Koyun Kafa, fou un violinista i compositor otomà d'arrels armènies.[1]

Feu els primers estudis a Constantinoble, perfeccionant-los a Brussel·les, amb Thomson i Crickboom, i a Praga, amb Ševčík i Novák. Des de l'acabament dels seus estudis pelegrinà molt de temps per Orient i els països balcànics, recollint en la mateixa font el ric cabal de cançons i danses populars d'aquells països. En aquestes s'hi troben inspirades quasi la totalitat de les nombroses obres que va compondre aquest artista, un dels més originals i suggestius virtuosos del violí, de la primera meitat del segle xx.[2]

Les seves composicions atrauen l'atenció del públic per l'estrany i fascinador de l'idioma en què s'expressen; un llenguatge nascut en la més completa emancipació del sistema tonal ortodox i què descansa en l'afinació del violí amb arranjament a intervals que permeten l'execució de dobles cordes i acords derivats dels modes orientals.[3][4] Els que el van poder escoltar en persona reportaven que tocava en un violí tradicional tunejat en tons baixos, del qual treia notes i tons molt suggestius, que duraven el suficient per no fer-se avorrits.[5]

Les seves obres inclouen una rica varietat de cançons populars, danses, melodies religioses i peces poètiques i fins i tot filosòfiques, per a violí amb acompanyament de piano o d'instruments orientals.[6]

Notes

[modifica]
  1. [1] The Washington Post, edició del 5 de març de 1919, pàgina 14
  2. Fox Strangways, 1925, p. 119.
  3. Stetson University, 1982.
  4. Scott, 1925, p. 342.
  5. «The Promenade Concerts». The Musical Times, 66, 992, 01-10-1925, pàg. 931.
  6. Fox Strangways, 1925, p. 119-120.

Bibliografia

[modifica]