Mauriac (Cantal)
Per a altres significats, vegeu «François Mauriac». |
Tipus | comuna de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
Departament | Cantal | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 3.519 (2021) (127,45 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès occità | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Mauriac unitat urbana de Mauriac | ||||
Superfície | 27,61 km² | ||||
Altitud | 351 m-760 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 15200 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | mauriac.fr |
Mauriac (en occità Mauriac, en alvernès Mouriat) és un municipi francès i subprefectura, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
El nom alvernès ve de dues evolucions típicament alverneses: simplificació de au en «ou» [u] i passatge del C final a T puix amudiment d'aquell T en la pronunciació. La forma francesa és una recreació des de la forma gal·loromànica Mauriacus, lloc de Maurus.[1] Fins al segle xix s'escrivia en francés Mauriat. És una composició del nom llatí Maurus (bru de pel) i -iacus, un sufix d'origen cèltic[2] que servia per fer adjectius.
L'escut d'armes és un joc de paraules venint del nom gal·lormà. Mai no vingueren els moros fins a la ciutat. El clima és de muntanya i ben fred. Mauriac és un gran mercat de vaques i bous. Forma també part de l'àrea oficial de producció del formatge de Salers.
És el poble on va ser batejat el cardenal de Tolosa de Llenguadoc Jules-Géraud Saliège qu'apararà els jueus durant l'ocupacio alemanya quand era arquebisbe de Tolosa i que és reconegut com un dels Justos entre les Nacions. Havia nascut en un poblet molt a prop i el varen batejar à Notre-Dame-des-Miracles, l'església romànica celebra de la ciutat.
Referències
[modifica]- ↑ «Mauriac» (en francès). Filae, s.d. [Consulta: 16 octubre 2018].
- ↑ Keune, Johann Baptist. «-acus, -iacus». A: August Friedrich Pauly. Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft (en alemany). III. Stuttgart: J.B. Metzerschen Buchhandlung, 1918, p. c18.