Maurice Grammont
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1866  Damprichard (França) |
| Mort | 17 octubre 1946 (80 anys) Montpeller (França) |
| Formació | École pratique des hautes études |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, romanista |
| Ocupador | Universitat de Montpeller |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
Maurice Grammont (Damprichard, 15 d'abril de 1866 - Montpeller, 17 d'octubre de 1946) fou un romanista i indoeuropeista, dialectòleg i fonetista francès.[1]
Vida i obra
[modifica]Grammont va estudiar a la Sorbona amb Michel Bréal, Arsène Darmesteter, Jules Gilliéron, Gaston Paris, Henri d'Arbois de Jubainville i Ferdinand de Saussure i amplià els estudis cap a la indoeuropeística en altres universitats com la Universitat de Friburg amb Rudolf Thurneysen i la de Berlin amb Johannes Schmidt. Va defensar les dues tesis doctorals a la Sorbona el 1895 La dissimilation consonantique dans les langues indo-européennes et dans les langues romanes (Dijon, 1985) i De liquidis sonantibus indagationes aliquot. Des de 1892 i fins a 1895 va ser professor de lingüística a la Universitat de Dijon, i de 1895 fins a 1939 fou catedràtic de gramàtica i filologia a la Universitat de Montpeller. Sota la influència de l'abbé Rousselot va fundar el Laboratoire de phonétique expérimentale el 1905 a Montpeller. I fou director de la Revue des langues romanes des de 1908. Es considerava també alumne del seu amic i pràcticament contemporani Antoine Meillet (1866-1936). La seva obra més important fou el Traité de phonétique, publicada en plena maduresa, el 1933.[2][3][4]
Publicacions
[modifica]- Le patois de la Franche-Montagne et en particulier de Damprichard (Franche-Comté), París 1901 (accessible en línia)
- Le vers français, ses moyens d'expression, son harmonie, París 1904
- Petit traité de versification française, París 1911
- La prononciation française et comment se prononce le français, París 1913
- Traité pratique de prononciation française, París 1914
- Traite de phonétique, París 1933
- Phonétique du grec ancien, Lyon/París 1948
- Essai de psychologie linguistique, style et poésie, París 1950
Referències
[modifica]- ↑ «Maurice Grammont». GEC. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ Frýba-Reber, Anne-Marguerite «Maurice Grammont (1866-1946) et l'école française de linguistique». Cahiers Ferdinand de Saussure, 52, 1999, pàg. 139–153. ISSN: 0068-516X.
- ↑ Kovarsky, Véra. L'oeuvre scientifique de Maurice Grammont (en francès). Le Franc̜ois, 1949.
- ↑ Halphen, Louis «Éloge funèbre de M. Maurice Grammont, membre libre non résidant de l'Académie». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 90, 4, 1946, pàg. 560–565.
Bibliografia complementària
[modifica]- Bernard Lakssem / Jacques Durandsem, Relire les phonologues du français. Maurice Grammont et la loi des trois consonnes in: Langue française (2000), 126, número 1, p. 29-38
- Bertil Malmberg, nota necrològica, in: Studia Linguistica 1, 1947, p. 52–55
- Eugène Wiblé, nota necrològica in: Cahiers Ferdinand de Saussure 7, 1948, p. 45–46