Vés al contingut

Maurice Paléologue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaurice Paléologue
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1859 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
17è Seient 19 de l'Acadèmia Francesa
7 juny 1928 – 18 novembre 1944
← Charles JonnartCharles de Chambrun →
President Société des amis de Versailles (en) Tradueix
1920 – 1926
← Alexandre MillerandAlexandre Millerand →
Secretari general del Ministeri d'Afers Estrangers
1920 – 1920
← Jules CambonPhilippe Berthelot →
Ambassador of France to Russia (en) Tradueix
1914 – 1917
← Théophile DelcasséJoseph Noulens →
Ambassador of France to Bulgaria (en) Tradueix
1907 – 1912 – André de Panafieu → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Henri-IV
Liceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, jurista, assagista, historiador, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Francesa (1928–1944) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParesAlexandru Gulianu-Paleologu Modifica el valor a Wikidata  i Frederique de Ridder Modifica el valor a Wikidata
GermansZinka Paléologue Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maurice Paléologue (París, el 13 de gener de 1859 i mort el 18 de novembre de 1944) fou un diplomàtic i intel·lectual francès que estudià l'art xinès (les obres posteriors el van allunyar del camp de la sinologia. Membre de l'Acadèmia Francesa (elegit, després de dues ocasions anteriors frustrades, el 1928; ocupà el seient 19). De família descendent de basileus bizantins, el seu pare era d'origen romanès. Llicenciat en dret. Entrà al ministeri d'Afer Estrangers el 1880. Secretari d'ambaixada a Tanger, a Pequín i a Roma. Ministre plenipotenciari el 1901. Després de ser el responsable de legació de Sofia, fou nomenat ambaixador a Sant Petersburg (1914) on va tenir un paper clau en la diplomàcia francesa de la Tercera República arran les negociacions en relació amb la Primera Guerra Mundial. Fou substituït amb la caiguda del zarisme.[1]

Obres

[modifica]
  • L'Art chinois (1887)
  • Vauvenargues (1890)
  • Alfred de Vigny (1891)
  • Profils de femmes (1895)
  • Le Cilice (1901)
  • Rome, notes d'histoire et d'art (1902)
  • La Cravache (1904)
  • Le Point d'honneur (1907)
  • Dante, essai sur son caractère et son génie (1909)
  • La Russie des tsars pendant la Grande Guerre (1921-23)
  • Le Roman tragique de l'empereur Alexandre II (1923)
  • Les Entretiens de l'impératrice Eugénie (1928)
  • Alexandra Feodorowna, impératrice de Russie (1932)
  • Un prélude à l'invasion de la Belgique. Le Plan Schlieffen, 1904 (1932)
  • Guillaume II et Nicolas II (1935)
  • Alexandre Ier, un tsar énigmatique (1937)
  • Les Précurseurs de Lénine (1938)
  • Élisabeth, impératrice d'Autriche. L'hérédité sinistre des Wittelsbach (1939)
  • L'Écroulement du tsarisme (1939)
  • Aux portes du jugement dernier. Élisabeth-Féodorowna, grande-duchesse de Russie (1940)
  • Au quai d'Orsay à la veille de la tourmente. Journal, 1913-1914 (1947)
  • Journal de l'affaire Dreyfus, 1894-1899, l'affaire Dreyfus et le Quai d'Orsay (1955)
  • Le crépuscule des tsars,[2]

Referències

[modifica]
  1. Biografia a l'Acadèmia Francesa (francès)
  2. «Introduction de Nicolas Mietton». Arxivat de l'original el 2011-09-21. [Consulta: 24 març 2013].