Maurice Paléologue

Maurice Paléologue
Biografia
Naixement	13 gener 1859 ; París
Mort	18 novembre 1944 (85 anys); 8è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Passy
17è Seient 19 de l'Acadèmia Francesa
	7 juny 1928 – 18 novembre 1944 ; ← Charles Jonnart – Charles de Chambrun →
President Société des amis de Versailles (en)
	1920 – 1926 ; ← Alexandre Millerand – Alexandre Millerand →
Secretari general del Ministeri d'Afers Estrangers
	1920 – 1920 ; ← Jules Cambon – Philippe Berthelot →
Ambassador of France to Russia (en)
	1914 – 1917 ; ← Théophile Delcassé – Joseph Noulens →
Ambassador of France to Bulgaria (en)
	1907 – 1912 – André de Panafieu →
Dades personals
Formació	Lycée Henri-IV ; Liceu Louis-le-Grand
Activitat
Lloc de treball	Sant Petersburg
Ocupació	diplomàtic, jurista, assagista, historiador, polític
Membre de	Acadèmia Francesa (1928–1944)
Obra
Localització dels arxius	arxius diplomàtics de França [ 133PAAP] ;
Família
Pares	Alexandru Gulianu-Paleologu i Frederique de Ridder
Germans	Zinka Paléologue
Premis
	(1920) Gran creu de l'orde de la Rosa Blanca; (1920) Gran Oficial de la Legió d'Honor; (1920) gran creu de l'orde de Vasa; (1913) Comandant de la Legió d'Honor; (1905) Prix Narcisse Michaut (en) ; (1901) Oficial de la Legió d'Honor; (1893) Cavaller de la Legió d'Honor; (1890) Premi Bordin; Orde de Sant Alexandre Nevski ;

Maurice Paléologue (París, el 13 de gener de 1859 i mort el 18 de novembre de 1944) fou un diplomàtic i intel·lectual francès que estudià l'art xinès (les obres posteriors el van allunyar del camp de la sinologia. Membre de l'Acadèmia Francesa (elegit, després de dues ocasions anteriors frustrades, el 1928; ocupà el seient 19). De família descendent de basileus bizantins, el seu pare era d'origen romanès. Llicenciat en dret. Entrà al ministeri d'Afer Estrangers el 1880. Secretari d'ambaixada a Tanger, a Pequín i a Roma. Ministre plenipotenciari el 1901. Després de ser el responsable de legació de Sofia, fou nomenat ambaixador a Sant Petersburg (1914) on va tenir un paper clau en la diplomàcia francesa de la Tercera República arran les negociacions en relació amb la Primera Guerra Mundial. Fou substituït amb la caiguda del zarisme.^[1]

Obres

L'Art chinois (1887)
Vauvenargues (1890)
Alfred de Vigny (1891)
Profils de femmes (1895)
Le Cilice (1901)
Rome, notes d'histoire et d'art (1902)
La Cravache (1904)
Le Point d'honneur (1907)
Dante, essai sur son caractère et son génie (1909)
La Russie des tsars pendant la Grande Guerre (1921-23)
Le Roman tragique de l'empereur Alexandre II (1923)
Les Entretiens de l'impératrice Eugénie (1928)
Alexandra Feodorowna, impératrice de Russie (1932)
Un prélude à l'invasion de la Belgique. Le Plan Schlieffen, 1904 (1932)
Guillaume II et Nicolas II (1935)
Alexandre Ier, un tsar énigmatique (1937)
Les Précurseurs de Lénine (1938)
Élisabeth, impératrice d'Autriche. L'hérédité sinistre des Wittelsbach (1939)
L'Écroulement du tsarisme (1939)
Aux portes du jugement dernier. Élisabeth-Féodorowna, grande-duchesse de Russie (1940)
Au quai d'Orsay à la veille de la tourmente. Journal, 1913-1914 (1947)
Journal de l'affaire Dreyfus, 1894-1899, l'affaire Dreyfus et le Quai d'Orsay (1955)
Le crépuscule des tsars,^[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Paléologue

↑ Biografia a l'Acadèmia Francesa (francès)
↑ «Introduction de Nicolas Mietton». Arxivat de l'original el 2011-09-21. [Consulta: 24 març 2013].

[1] Biografia a l'Acadèmia Francesa (francès)

[2] «Introduction de Nicolas Mietton». Arxivat de l'original el 2011-09-21. [Consulta: 24 març 2013].

[1]

[2]