Vés al contingut

Mauricio Carlavilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMauricio Carlavilla
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Julián Mauricio Carlavilla del Barrio Modifica el valor a Wikidata
13 febrer 1896 Modifica el valor a Wikidata
Valparaíso de Arriba (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 1982 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor, agent de policia, editor, biògraf Modifica el valor a Wikidata
Interessat enHistòria contemporània d'Espanya i francmaçoneria Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMauricio Karl Modifica el valor a Wikidata

Mauricio Carlavilla (Valparaíso de Arriba, 1896 - Madrid, 1982), també conegut pel pseudònim Mauricio Karl,[1] va ser un policia, escriptor i editor espanyol, de pensament anticomunista, antimaçó i antisemita. Va publicar més d'una dotzena d'obres sobre el comunisme i maçoneria.

Biografia

[modifica]

Va néixer en la localitat conquesa de Valparaíso de Arriba[2] el 13 de febrer de 1896.[2][3]

És conegut com a «Mauricio Karl», un pseudònim,[4][5] ja que el seu veritable nom hauria estat «Julián Carlavilla del Barrio»[6] o «Julián Mauricio Carlavilla del Barrio».[2] Considerat «un dels més actius propagandistes antisemites des de l'etapa republicana»,[7] va mantenir amistat amb el també escriptor Eduardo Comín Colomer,[8] el comissari Santiago Martín Báguenas, i el general Emilio Mola.[9]

Carlavilla sostenia la tesi que la maçoneria va ser responsable de la pèrdua de les colònies espanyoles,[6] a més d'afirmar que Primo de Rivera havia estat enverinat per un maçó jueu.[2] Carlavilla va exercir la professió de policia,[5] ingressant en el Cos de Vigilància el 1921; seria expulsat el 1935 per «faltes greus».[2][10] Després d'aquesta expulsió va estar involucrat al costat de Santiago Martín Báguenas en un pla per assassinar Manuel Azaña,[a] segons Paul Preston[2] i Gonzalo Álvarez Chillida.[10] Relacionat amb Unió Militar Espanyola, Carlavilla hauria proporcionat al cap d'aquesta —el capità Bartolomé Barba Hernández— llistes de liberals als que eliminar.[12]

Després d'aquesta temptativa va fugir a Portugal, per a posteriorment tornar a Espanya poc després de l'esclat de la Guerra Civil, instal·lant-se en la zona revoltada.[13] A partir de 1936 la influència de les seves obres va créixer considerablement.[14] Es va integrar en la Policia franquista —posteriorment, dins del Cos General de Policia—, on es va convertir en un dels màxims «experts» sobre la conspiració judeo-maçònica.[13] L'escriptor antisemita Juan Tusquets definiria a Carlavilla com un «nazi apassionat».[15] Després del final de la contesa va ser posat al capdavant d'una Brigada Especial[b] de la Direcció General de Seguretat la missió de la qual era controlar als jueus residents a Espanya.[7]

Autor d' El comunismo en España,[2][9] els seus treballs s'enquadren en l'antimaçoneria i l'anticomunisme.[4] Va escriure, entre altres obres, una biografia de Gueorgui Malenkov, així com editor de Sinfonía en rojo mayor, obra original de José Landowsky,[16][17] sobre l'interrogatori a Christian Rakovski durant la Gran Purga, el 1938. El 1956 va escriure Sodomitas,[16][18] un estudi sobre l'homosexualitat, obra que ha estat considerada «una de les pitjors» en aquesta temàtica de les aparegudes a Espanya, però que no obstant això arribaria a una 12a edició el 1973.[18] Va ser fundador de l'Editorial Nos,[19] en la qual van aparèixer publicats bona part dels seus escrits, així com col·laborador de la revista Juanpérez.[20]

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1982.[21]

Obra

[modifica]
  • El comunismo en España, 1932.[2]
  • El enemigo, marxismo, anarquismo, masonería, 1934.[2]
  • Asesinos de España: marxismo, anarquismo, masonería, 1937.[2]
  • Técnica del Komintern en España, La Alianza, 1937.[10]
  • Guerra, sobre lo que sabe el FBI y la inteligencia militar americana sobre cuándo estallará, Editorial Nos, 1953.[17]
  • Pearl Harbour, traición de Roosevelt, Editorial Nos, 1954.
  • Malenkov. Biografía política y psicosexual, Editorial Nos, 1954.
  • Moscú, hoy, Editorial A.H.R, 1955.[22]
  • El rey. Radiografía del reinado de Alfonso XIII, Editorial Nos, 1956.
  • Sodomitas, Editorial Nos, 1956.[18][23]
  • Kruschev, con David Rosenberg, Editorial Nos, 1958.[24]
  • Anti-España 1959: autores, cómplices y encubridores del comunismo, Editorial Nos, 1959.
  • Borbones masones, Acervo, 1967.[4]
Edicions
  • Yo escogí la esclavitud, Ediciones Maracay, 1953.[c]
  • Yo y Moscú, Editorial Nos, 1955.[d]
  • Masonería española, Editorial Nos, 1956.[e]
  • Correspondencia secreta, Editorial Nos, 1961.[f]

Notes

[modifica]
  1. ↑ En el diari ABC, número del 3 de maig de 1936, abans del cop d'estat de juliol de 1936, apareix un detallat article sobre aquests successos.[11]
  2. ↑ La creació d'aquesta brigada havia estat una petició expressa del jerarca nazi Heinrich Himmler.[7]
  3. ↑ Autobiografia de Valentín González, amb pròleg de Carlavilla, titulada originalmene Vida y muerte en la U.R.S.S.. Ha estat considerada un caso de «pirateria editorial».[25]
  4. ↑ Texts de Indalecio Prieto, comentats per Carlavilla.[26]
  5. ↑ De Miguel Morayta Sagrario, comentat per Carlavilla, literalment «ampliacions i refutacions de Mauricio Carlavilla».
  6. ↑ De Francisco Largo Caballero, pròlog i notes de Carlavilla.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 19.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Preston, 2011, p. Capítulo 2: Los teóricos del Exterminio.
  3. ↑ Connolly de Pernas, 2004.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Rodríguez-Puértolas, 2008, p. 932-933.
  5. ↑ 5,0 5,1 Southworth, 2002, p. 207.
  6. ↑ 6,0 6,1 Cuartero Escobés, 2006, p. 55.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Rodríguez Jiménez, 2007, p. 253-254.
  8. ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 394, 429.
  9. ↑ 9,0 9,1 Álvarez Chillida, 2002, p. 320.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Álvarez Chillida, 2002, p. 356.
  11. ↑ «Del supuesto atentado contra el Sr. Azaña que había de perpetrarse hace un año». ABC, 03-05-1936, pàg. 41-42.
  12. ↑ Payne, 1967, p. 504n.
  13. ↑ 13,0 13,1 Joan i Nottebaum, 2003, p. 413.
  14. ↑ Domínguez Arribas, 2006, p. 76.
  15. ↑ Canal, 2006, p. 320.
  16. ↑ 16,0 16,1 Rodríguez Rivero, 2010.
  17. ↑ 17,0 17,1 L. de A. «Karl, Mauricio: "Guerra"». ABC, 29-03-1953, pàg. 61.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Altmann, 2001, p. 182.
  19. ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 428.
  20. ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 436.
  21. ↑ «Mauricio Karl, escritor anticomunista». El País, 26-06-1982.
  22. ↑ «Moscú Hoy, por Mauricio Karl». La Vanguardia Española, 27.754, 31-08-1955, pàg. 9.
  23. ↑ Altmann, 2006, p. 201.
  24. ↑ «David Rosenberg y Mauricio Carlavilla: "Kruschev"». ABC, 13-08-1959, pàg. 24.
  25. ↑ Hernández Sánchez, 2008, p. 93.
  26. ↑ «Yo y Moscú». Fundación Sancho el Sabio. Arxivat de l'original el 2017-03-24. [Consulta: 10 març 2019].
  27. ↑ «Correspondencia secreta. Prólogo y notas por Mauricio Carlavilla.». HathiTrust.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Mauricio Carlavilla
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mauricio_Carlavilla&oldid=34073242»