Buriti
Mauritia flexuosa  | |
|---|---|
 buriti | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 67539408 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Arecales |
| Família | Arecaceae |
| Gènere | Mauritia |
| Espècie | Mauritia flexuosa L.f. |
.svg){kind=icon}
El buriti o moritxe (Mauritia flexuosa),[1] és una espècie de palmeres de la família dels arecàcies, endògena de les zones tropicals de Sud-amèrica.[2] Les fruites, l'oli i el suc són aliments valorats. Les fibres i la fulles es fan servir en cordes, teulats… Arbre essencial de les cultures indígenes, avui se'n fan també plantatges.[3]
Descripció
[modifica]Té tiges solitàries de 20 a 35 m d'altura i 3 a 4 de diàmetre de color cafè clar. La corona està formada per 11 a 14 fulles amb raquis de 2,5 m de longitud. La inflorescència és erecta amb peduncle d'1 m i raquis d'1,5 m de llarg. Raïms amb més de mil fruits, cadascun de 5 a 7 cm de llarg i 4,5 a 5 cm de diàmetre, color vermell fosc, amb mesocarpi carnós taronjat o groc i llavor color castany. Fa arrels horitzontals de fins a 40 metres.[4]
El gènere te el nom en honor de Joan Maurici de Nassau-Siegen, de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, governador de les possessions de les Províncies Unides al Brasil.[5] L'epítet flexuosos significa tortuós, sinuó.[6]
Hàbitat
[modifica]Prolifera en terrenys inundables a l'Amazònia, la conca de l'Orinoco i els vessants baixos dels Andes fins a 500 metres d'altitud.[2] Creix en grans poblacions en una mena de bosc mixt que forma un ecosistema que atreu la fauna en l'època de fructificació.
Cultiu
[modifica]
Els distànciaments recomanats en monocultura són variats, el més freqüent és de 8 × 8 m, i col·locant en cada punt de plantació dos plançons espaiades d'un metre per a eliminar l'excés de plantes masculines; n'hi haurà de mantenir en la població un màxim de 20%.
La fructificació de l'aguaje comença entre els 7 a 8 anys després de la plantació, quan les plantes atenyen una altura de 6-7 m, encara que es van observar plantes fructificar a partir del quart any. Fructifica tot l'any, amb majors concentracions entre els mesos de febrer-agost i relativa escassesa els mesos de setembre-novembre. La producció en sistemes naturals s'estima en 6,1 t/ha al Perú i 9,1 t/ha a Colòmbia; sota cultiu, en plantacions de monocultiu de cent palmells per hectàrea, s'obté 19 t/ha amb una mitjana de 190 kg per planta.
Usos
[modifica]Des de temps immemorial la població nativa fa un ús múltiple d'aquest palmell.[7] Se'n mengen els fruits que tenen una pulpa altament nutritiva com què conté proteïnes, greix, vitamines i carbohidrats. Es menja fresca. El suc de la fruita o de l'arbre es fa servir per a fabricar begudes fermentades. L'oli és ric en àcids grassos, tocoferols i betacarotè.[8] De les fulles s'extreuen fibres per a fabricar cordes, cistelles i altres objectes. En els troncs crien les larves mojojoy o mukindi de coleòpters (Rhynchophorus palmarum, Rhinostomus barbirostris) que són considerades com una plaga per molt que són comestibles, rics en proteins i grassos.[9]
| « | macuxi Kîttï yamito' mîrîrî kuwai yare |
català La palla de buriti fa la coberta de la casa |
» |
| — Hada Ribeiro, 2010[10] | |||
Referències
[modifica]- ↑ «buriti». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 12 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Mauritia flexuosa» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. Botanic Gardens Conservation International (BGCI) & IUCN SSC Global Tree Specialist Group, 2018. [Consulta: 12 desembre 2024].
- ↑ Trujillo Gonzalez, Juan M.; Torres Mora, Marco A.; Santana Castañeda, Elvinia «La palma de Moriche (Mauritia flexuosa L.f;) un ecosistema estratégico» (en sud-americà). Orinoquia, 11, 2011, pàg. 66-67.
- ↑ Dransfield et al., Harley, p. 10.
- ↑ Dransfield et al., Harley, p. 161.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «flexuose, flexus-a-um». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 549. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ Hada Ribeiro, 2010.
- ↑ Albuquerque et al., 2003, p. 127.
- ↑ Lucena, Anais. «Would you eat a giant larva if its advised as a "superfood" with healing properties?» (en anglès). El Ciudadano, 08-12-2021. [Consulta: 12 desembre 2024].
- ↑ Hada Ribeiro, 2010, p. v.
Bibliografia
[modifica]- Albuquerque, M.L.S.; Guedes, I.; Alcantara, P.; Moreira, S.G.C. «Infrared absorption spectra of Buriti (Mauritia flexuosa L.) oil» (en anglès). Vibrational Spectroscopy, 33, 1-2, 12-2003, pàg. 127–131. DOI: 10.1016/S0924-2031(03)00098-5.
- Dransfield, John; Uhl, Natalie W.; Asmussen, Conny B.; Baker, William J.; Harley, Madeline M.; Lewis, Carl E. Genera Palmarum: The Evolution and Classification of Palms (en anglès). Londres: Kew Publications, 2008, p. 732. ISBN 978-1-84246-182-2.
- Hada Ribeiro, Aleksandr. O buriti (Mauritia flexuosa L.f.) na terra indígen araç´: usos tradicionais, maejo e potencial productivo (pdf) (en portuguès). Manaur: Instituto Nacional de Pesquisas da Amazônia (INPA), 2010.
- Mora Rodríguez, Diana Patricia. et alii. Aprovechamos la canangucha [Aprofitem el buriti] (en castellà). Bogotà: Instituto Amazónico de Investigaciones Científicas, 2024, p. 26. ISBN 978-958-5427-39-6.
