Buriti
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Mauritia flexuosa  | |
|---|---|
 Palma canangucha | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Arecales |
| Família | Arecaceae |
| Gènere | Mauritia |
| Espècie | Mauritia flexuosa L.f. 1782 |
.svg){kind=icon}
El buriti o moritxe (Mauritia flexuosa), conegut segons l'indret com a canangucha o aguaje, és una arecàcia amb tija solitari de 20 a 35 m d'altura i 3 a 4 de diàmetre de color cafè clar. La corona està formada per 11 a 14 fulles amb raquis de 2,5 m de longitud. La inflorescència és erecta amb peduncle d'1 m i raquis d'1,5 m de llarg. Raïms amb més de mil fruits, cadascun de 5 a 7 cm de llarg i 4, 5 a 5 cm de diàmetre, color vermell fosque, amb mesocarpi carnós taronjat o groc i llavor color castany.
Hàbitat
[modifica]Prolifera en terrenys inundables a l'Amazònia, l'Orinoquia i el piedemonte andí aledany a menys de 900 msnm formant grans poblacions, conegudes com a canangucha, que són una mena particular de bosc i ecosistema que atreu la fauna en l'època de fructificació.
Cultiu
[modifica]Els distànciaments recomanats en monocultura són variats, el més freqüent és de 8 x 8 m, i col·locant en cada punt de plantació 2 plàntules espaiades 1 m amb el propòsit d'eliminar l'excés de plantes masculines; haurà de mantenir-se en la població un màxim de 20% de plantes "mascle".
La fructificació de l'aguaje s'inicia entre els 7-8 anys després de la plantació, quan les plantes aconsegueixen una altura de 6-7 m; encara que han estat observades plantes de menor porti que van iniciar la fructificació a partir del 4º any. La fructificació aparentment ocorre tot l'any, amb majors concentracions entre els mesos de febrer-agost i relativa escassesa els mesos de setembre-novembre. La producció en sistemes naturals s'estima en 6,1 t/ha en el Perú i 9,1 t/ha a Colòmbia; sota cultiu, en plantacions de monocultiu de cent palmells/ha, s'obté 19 t/ha amb una mitjana de 190 kg per planta.
Usos
[modifica]Des de temps immemorial la població nativa fa un ús múltiple d'aquest palmell. Consumeix els fruits que la seva pulpa és altament nutritiva i conté proteïnes, greix, vitamines i carbohidrats. Es menja fresca directament o s'usa per a fabricar begudes i per a extreure oli. De les fulles s'extreuen fibres per a fabricar cordeles, cistelles i altres objectes. En els troncs caiguts crían les larvas comestibles mojojoy de coleòpters (Rhynchophorus palmarum, Rhinostomus barbirostris i Metamasius hemipterus sericeus).
