Maurits Cornelis Escher
Per a altres significats, vegeu «Escher». |
Maurits Cornelis Escher (Ljouwert, 17 de juny de 1898 - Laren, 27 de març de 1972) fou un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l'infinit i tessel·les.[1][2]
Biografia
[modifica]M.C. Escher va néixer a Ljouwert, Països Baixos, l'any 1898. Escher va rebre la seva primera formació artística a l'escola secundària d'Arnhem, el seu professor el va animar a seguir amb les seves qualitats artístiques. Entre 1919 i 1922 va estudiar a l'Escola d'Arquitectura i Disseny Ornamental de Haarlem[3] amb S. Jessurun. D'aquí va sorgir la influència que tindrà en les seves futures obres. El 1924 es va traslladar a Roma, molts eren viatges per a estudis.
Escher de jove
[modifica]Maurits Cornelis, o Mauk, com se l'anomenava, va néixer a Ljouwert, Països Baixos. Era el fill petit de l'enginyer George Arnold Escher i la seva segona esposa, Sarah Gleichman. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins als tretze anys.
Del 1912 al 1918 va estudiar a l'institut. Tot i que excel·lia en dibuix, les seves notes eren, en general, baixes, i va haver de repetir el segon curs. El 1919 ingressà a l'Escola Haarlem d'Arquitectura i Arts Decoratives, on estudià breument arquitectura per dedicar-se a l'estudi de les arts decoratives, sota la tutela de Samuel Jesserun de Mesquita, un artista amb qui es mantindria en contacte fins al 1944, quan de Mesquita, el seu fill i la seva esposa van ser assassinats pels nazis.
El 1922 Escher deixà l'escola, havent obtingut experiència en dibuix i especialment en el gravat de la fusta.
Escher d'adult
[modifica]Escher viatjà regularment a Itàlia, i allí va conèixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924. La parella s'establí a Roma i hi visqueren fins al 1935; quan el clima polític sota el règim de Mussolini va tornar-se insuportable es traslladaren a Château-d'Oex, Suïssa, on van viure durant dos anys.
El 1936 viatjà a Espanya, on quedà molt impressionat per la decoració repetitiva de l'Alhambra. La complexa decoració mural de l'Alhambra, basada en simetries geomètriques que repetien patrons amb les teules de colors o be esculpides sobre els murs, o en gelosies, captà llur interès per la matemàtica de la tessel·lació, i esdevingué una poderosa influència sobre la seva obra.[5][6]
Escher, però, havia quedat enamorat dels paisatges d'Itàlia, no estava satisfet de viure a Suïssa. Dos anys més tard, doncs, el 1937, la família es traslladà de nou, cap a Uccle, un llogarret prop de Brussel·les, a Bèlgica.
La Segona Guerra Mundial els obligà a traslladar-se per darrer cop, el gener de 1941, aquest cop a Baarn, Països Baixos, on Escher visqué fins al 1970.
La majoria de les obres més conegudes són d'aquest període, el clima fred, humit i ennuvolat dels Països Baixos va permetre-li conncentrar-se enterament en la seva obra. Només durant el 1962, any en què va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions.
Escher es traslladà aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d'Holanda, el 1970. Era una residència per a artistes, on podia disposar d'un estudi per ell sol. Allí morí el 27 de març de 1972.
Obra
[modifica]Els exemples més famosos de la seva obra inclouen Mans que dibuixen, una il·lustració que mostra dues mans dibuixant-se l'una a l'altra, Cel i aigua, on jocs de llum i ombra transformen peixos i aigua en ocells i cel, i Ascendint i descendint, on dues fileres de persones pugen i baixen infinitament una escala (l'escala impossible de Roger Penrose, impossible de construir en la realitat, i sols possible de dibuixar jugant amb trucs de percepció i perspectiva.
L'obra d'Escher té un fort component matemàtic,[7] i molts dels mons que va dibuixar són construïts entorn d'objectes impossibles, com el cub de Necker i el triangle de Penrose. En altres obres empleà tessel·les. La seva obra és molt apreciada pels científics, en especial els matemàtics i els geòmetres, a causa del seu ús magistral de políedres i distorsions geomètriques. Per exemple, a Gravitació, uns dinosaures de colors treuen el cap per un dodecàedre estrellat.
Llista d'obres seleccionades
[modifica]- Arbres, tinta (1920)
- St. Bavo's, Haarlem, tinta (1920)
- La flor de Pàsqua, xilografia/llibre il·lustrat (1921)
- Vuit caps, xilografia (1922)
- Dofins (Dofins en un mar fosforescent), xilografia (1923)
- Torre de Babel, xilografia (1928)
- Paisatge dels Abruços, dibuix esgarrapat, tinta i guix (1929)
- Carrer de Scanno, Abruços, litografia (1930)
- Castrovalva, litografia (1930)
- El pont, litografia (1930)
- Palizzi, Calàbria, xilografia (1930)
- Pentedattilo, Calàbria, litografia (1930)
- Atrani, Costa Amalfitana, litografia (1931)
- Ravello i la Costa Amalfitana, litografia (1931)
- Carreró cobert a Atrani, Costa Amalfitana, gravat en fusta (1931)
- Vida tranquil·la amb mirall esfèric, litografia (1934)
- Ma amb esfera reflectant (Autoretrat en un mirall esfèric), litografia (1935)
- Interior de St. Peter, gravat en fusta (1935)
- Retrat de G.A. Escher, litografia (1935)
- Infern, litografia (1935), còpia d'un quadre de Hieronymus Bosch
- Divisió regular del pla, sèrie de dibuixos (1936-196?)
- Vida i carrer tranquils, xilografia (1937)
- Metamorfosi I, xilografia (1937)
- Nit i dia, xilografia (1938)
- Cicle, litografia (1938)
- Cel i aigua I, xilografia (1938)
- Metamorfosi II, xilografia (1939-1940)
- Verbum (Terra, cel i aigua), litografia (1942)
- Rèptils, litografia (1943)
- Formiga, litografia (1943)
- Trobada, litografia (1944)
- Columnes dòriques, gravat en fusta (1945)
- Tres esferes I, gravat en fusta (1945)
- Mirall màgic, litografia (1946)
- Tres esferes II, litografia (1946)
- Manera negra d'un altre món (Galeria d'un altre món), manera negra (1946)
- Un altre món, gravat en fusta i xilografia (1947)
- Cristall, manera negra (1947)
- Dalt i baix, litografia (1947)
- Mans dibuixant, litografia (1948)
- Gota de rosada, manera negra (1948)
- Estels, gravat en fusta (1948)
- Planetoide doble, gravat en fusta (1949)
- Ordre i caos (Contrast), litografia (1950)
- Superfície arrissada, xilografia i linòleum tallat (1950)
- Rínxol, litografia (1951)
- Casa d'escales I, litografia (1951)
- Casa d'escales II, litografia (1951)
- Bassal, xilografia (1952)
- Gravitació, litografia i aquarel·la (1952)
- Relativitat, litografia (1953)
- Planetoide tetraèdric, xilografia (1954)
- Rosa de compàs (Ordre i caos II), litografia (1955)
- Convex i còncau, litografia (1955)
- Tres mons, litografia (1955)
- Galeria impresa, litografia (1956)
- Mirador, litografia (1958)
- Pujant i baixant, litografia (1960)
- Cascada, litografia (1961)
- Cinta de Möbius II (Formigues roges), xilografia (1963)
- Nus, llapis i ceres (1966)
- Metamorfosi III, xilografia (1967-1968)
- Serps, xilografia (1969)
Referències
[modifica]- ↑ «The life of Escher» (en anglès). Escher in het Paleis. La Haia. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «M.C. Escher (Dutch artist)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 16-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Escher, M. C.. La magia de M.C. Escher. Kóln: Taschen, 2003, p. 193. ISBN 3-8228-2611-1.
- ↑ Locher, 1974. pàg. 17
- ↑ Roza, Greg. An Optical Artist: Exploring Patterns and Symmetry. Rosen Classroom, 2005, p. 20. ISBN 978-1-4042-5117-5.
- ↑ Monroe, J. T.. Hispano-Arabic Poetry: A Student Anthology. Gorgias Press LLC, 2004, p. 65. ISBN 978-1-59333-115-3.[Enllaç no actiu]
- ↑ Gardner, Martin. «8. El arte de M. C. Escher». A: Carnaval matemático (en castellà). Alianza Editorial, p. 134. ISBN 9788491811503 [Consulta: 27 gener 2022]. «Muchas de sus obras se refieren a estructuras matemáticas que han sido tratadas en libros sobre matemática recreativa.»
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Maurits Cornelis Escher - Lloc web oficial
- Escher and the Droste effect Arxivat 2016-01-21 a Wayback Machine.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Maurits Cornelis Escher» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.