Mauro Herce Mira
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1976  (47/48 anys)Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, director de fotografia | ||
| Participà en | |||
| Tabakalera |
|||
| Premis | |||
| |||
 
| |||
_escalada.png)
Mauro Herce Mira (Barcelona, 1976) és un director de cinema i de fotografia català.[1]
Es va graduar en enginyeria i belles arts, i posteriorment estudià cinematografia a l'EICTV de San Antonio de los Baños i a l'Escola Nacional Superior Louis Lumière de París.[2] Va debutar com a director de fotografia el 2003 amb el curtmetratge Estoy gut d'Ignacio Ceruti, i el seu primer treball destacat fou a Les dues vides d'Andrés Rabadán (2008) de Ventura Durall. El 2010 va guanyar el premi a la millor fotografia de Madridimagen pel seu treball a Ocaso del xilè Thoo Court.[3] El 2014 va guanyar el premi Magnolia del Shanghai Television Festival per Els anys salvatges.[4]
El 2015 debutà com a director de cinema amb el llargmetratge Dead Slow Ahead, amb el que va guanyar el premi especial del jurat al Festival Internacional de Cinema de Locarno, el premi a la millor pel·lícula al Doclisboa, millor pel·lícula als IV Premis Días de Cine, el premi al millor documental als IV Premis Feroz,[5] el premi al millor documental al Festival Internacional de Cinema Documental de Jihlava, el premi a la millor pel·lícula al Ann Arbour, el premi Richard Leacock al Festival de Cinema de Las Palmas, una menció especial al Festival Internacional de Cinema de Jeonju, i una menció especial al Festival de Cinema Europeu de Sevilla.[6]
Tornaria a la direcció de fotografia a O que arde (2019) amb la que va guanyar el Gaudí a la millor fotografia, el Goya a la millor fotografia i el Premi Mestre Mateo a la millor fotografia.[7][8] Alhora va dirigir el curtmetratge Lonely rivers (2019), que es va estrenar al festival de Locarno i pel que va rebre el premi al millor curtmetratge del Festival de Cinema de Gijón.[9] entre altres premis.
Filmografia
[modifica]- Com a director de fotografia
- Pic-nic (2007)
- El camino (2008)
- Les dues vides d'Andrés Rabadán (2008)
- El perdó (2009)
- Ocaso (2010)
- Rives (2011)
- Arraianos (2012)
- A puerta fría (2012)
- El Quinto Evangelio de Gaspar Hauser (2013)
- Els anys salvatges (2013)
- Slimane (2013)
- Une histoire américaine (2015)
- Dead Slow Ahead (2015)
- Las mimosas (2016)
- El mar nos mira de lejos (2017)
- Pour le réconfort (2017)
- Dos Fridas (2018)
- La estrella errante (2018)
- Longa noite (2019)
- O que arde (2019)
- Lonely Rivers (2019)
- Sycorax (2020)
- Matadero (2021)
- Sica (2022)
- Aqueronte (2022)
- Samsara (2022)
- Eureka (2022)
- Com a director
- Dead Slow Ahead (2015)
- Lonely rivers (2019)
Referències
[modifica]- ↑ Mauro Herce a catalanfilms.cat
- ↑ Mauro Herce al web del Festival de Sant Sebastià
- ↑ Comienza la decimosexta edición de Madridimagen que homenajea a Paco Femenía, cineytele.com, 14 de novembre de 2011
- ↑ "Els anys salvatges", premi a la millor fotografia en el 20è Shangai TV Festival, ccma.cat, 17 de juny de 2014
- ↑ «La lista completa de ganadores de los premios Feroz 2017» (en castellà), 23-01-2017. [Consulta: 14 gener 2019].
- ↑ Mauro Herce: “Dead Slow Ahead está en la ciencia ficción de forma muy experiencial, en primera persona”, Revista Magnolia, octubre de 2016
- ↑ Mauro Herce al web del Festival d'A
- ↑ Mauro Herce recibe el Goya a la mejor fotografía por ‘Lo que arde’, rodada en fotoquímico, panoramaaudiovisual.com, 26 de gener de 2020
- ↑ Mauro Herce, el pintor de la llum del cinema 'indie', ara.cat, 4 de desembre de 2019