Mausoleu de Firdawsí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Firdawsí  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Mausoleu, torre i bé cultural | |||
| Arquitecte | Hossein Lorzadeh (en)  Hooshang Seyhoun (en) : renovació | |||
| Obertura | 1934 1969 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura Pahlevi | |||
| Material | marbre i faiança | |||
| Mesura | pòdium: 16 ( ) × 16 ( ) m | |||
| Altitud | 1.002 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | xarestan de Mashad (Iran) | |||
| Localització | Tus | |||
| ||||
| Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
| Identificador | 1176 | |||
El Mausoleu de Firdawsí (en persa: آرامگاه فردوسی) és fet d'una base de marbre blanc i una estructura decorativa en honor del poeta Firdawsí. El van construir a Tus (Iran) a començament dels 1930, sota el regnat del xa Reza I, i utilitza elements d'arquitectura aquemènida per a il·lustrar la riquesa cultural i històrica de l'Iran.
Context històric
[modifica]El poeta persa Firdawsí, autor de l'epopeia Shahnameh (Llibre dels reis), va morir l'any 1020 a Tus, la mateixa ciutat on va nàixer.[1] La seua obra literària no va ser pas apreciada en vida, només una vegada mort.
Durant centenars d'anys, el seu lloc de repòs era un santuari menor erigit per un governant gaznèvida del Gran Khorasan, sense estructura permanent, al jardí de la seua residència, on l'havia soterrat la seua filla.[2] Al començament del segle xx, es va valorar en relació amb la identitat nacional iraniana.[2]
No va ser fins al 1934 que el govern iranià, llavors sota el control de Reza I, primer rei de la dinastia Pahlevi, va reconèixer el valor cultural i literari de Firdawsí i va erigir una tomba permanent en honor seu.[2] Així mateix, es va fer una celebració del mil·lenari de Firdawsí, a la qual es convidaren acadèmics de Tadjikistan (llavors, en la Unió Soviètica), l'Índia, Armènia i estats europeus, i això implicà que es recollissen fons, sobretot d'acadèmics parsis, que van finançar la construcció d'una estàtua per a la tomba del poeta. La família Pahlevi va utilitzar Firdawsí per a promoure el prestigi cultural d'Iran, però això estigué a punt de provocar, durant la Revolució islàmica, la destrucció de la seua tomba a mans dels revolucionaris.[2][3]
La tomba fou dissenyada per l'arquitecte iranià Haj Hossein Lurzadeh, que també va dissenyar unes 842 mesquites, el palau privat de Ramsar, part de la decoració del Palau de Marbre, la Mesquita Imam Hussein de Teheran, la Mesquita Motahari i parts del santuari Hazrat-i-Seyyed-o-Shouhada de Karbala (Iraq).[4] El disseny actual es deu, a més a més, a Karim Taherzadeh, que va substituir-ne el disseny originari en forma de cúpula de Lurzadeh per un disseny cúbic, que continua en l'actualitat.[5]
La Tomba de Firdawsí està construïda seguint l'estil aquemènida, inspirant-se especialment en la Tomba de Cir. Hi ha un vincle entre l'elecció d'aquest estil i la situació política de l'Iran de llavors. Quatre anys abans de l'arribada al poder de Reza I, al 1922, un grup de reformistes laics iranians creà la Societat per al Patrimoni Nacional (SPN, o, en persa, anjoman-e rostir-e meli).[6] Formada sobretot per intel·lectuals educats a Occident i amb idees reformistes, com ara Abdolhosein Teimurtash, Hasan Pirnia, Mostoufi ol-Mamalek, Mohammad Ali Foroughi, Firuz Mirza Firus Nosrat al-Douleh i Keijosrou Shahroj, la SPN tingué un paper crític en l'obtenció de fons del Parlament iranià.[6] Keijosrou Shahroj, representant zoroastrista al parlament, tingué una especial rellevància en el ressorgiment de l'arquitectura aquemènida i sassànida a l'Iran dels anys 1930.[6][7]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Una cara del mausoleu -
Tomba de Firdawsí a Tus, Iran
Referències
[modifica]- ↑ Mahmoud Omidsalar. Poetics and Politics of Iran's National Epic, the Shahnameh. Palgrave Macmillan, Nov 2011, p. 52–3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Rami Yelda. A Persian Odyssey: Iran Revisited. AuthorHouse, 2012.
- ↑ Nicholas Jubber. Drinking Arak Off a [cleric's Beard: A Journey Through the Inside-Out Worlds of Iran and Afghanistan]. Da Capo Press, 2010, p. 61–2.
- ↑ Habibollah Ayatollahi. The Book of Iran: The History of Iranian Art. Alhoda UK, 2003, p. 291–5.
- ↑ Afshin Marashi. Nationalizing Iran: culture, power, and the state, 1870-1940. University of Washington Press, 2011, p. 126–8.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Bianca Devos, Christoph Werner. Culture and Cultural Politics Under Reza Shah: The Pahlavi State, New Bourgeoisie and the Creation of a Modern Society in Iran. Routledge, Aug 22, 2013, p. 101–3.
- ↑ Jukka Jokilehto. History of Architectural Conservation. Routledge, 2007.