Vés al contingut

Mausoleu romà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un mausoleu romà és un tipus de monument funerari que comença a estendre's per tot l'Imperi a partir del segle i, responent a un sentiment de transformació de la tomba en santuari destinat al culte de la memòria del difunt. També serveix d'enterrament per a diversos membres d'una mateixa família.[1]

Castell de Sant'Angelo, a Roma, Itàlia.

Tipologies

[modifica]

Des del punt de vista arquitectònic es divideixen en dos tipus:

  • Amb forma de temple, de planta rectangular o circular;
  • Mausoleus rectangulars, en els que quedarien inclosos tots aquells que sense afectar la forma de temple poden presentar una planta més o menys quadrada amb l'aparença d'habitació en funcions de cambra funerària o, si la sepultura és subterrània, de sala de reunió; difereixen dels de temple en què no van precedits d'escala ni pronaos i que estan al mateix nivell del terreny, de vegades amb més d'una planta. Dins d'aquesta sèrie cal considerar els monuments turriformes.[2]

Mausoleus romans a Hispània

[modifica]

Mausoleus romans a Itàlia

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. Edmund Thomas. Monumentality and the Roman Empire: architecture in the Antonine age. Oxford University Press, 2007, p. 181–. ISBN 9780199288632 [Consulta: 19 gener 2011]. 
  2. «Enciclopèdia-aragonesa: Mausoleus romans.». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 gener 2011].

Enllaços externs

[modifica]