Vés al contingut

Max Gumpel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMax Gumpel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1890 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1965 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconstructor, jugador de waterpolo, nedador Modifica el valor a Wikidata
Esportwaterpolo
natació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1920Jocs Olímpics d'Estiu de 1920
1912Jocs Olímpics d'Estiu de 1912
1908Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 Modifica el valor a Wikidata


Olympics.com: max-gumpel Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Suècia Suècia
Jocs Olímpics Anells olímpics
Waterpolo
Argent Estocolm 1912 Waterpolo
Bronze Anvers 1920 Waterpolo

Leonard Max Gumpel (Estocolm, 23 d'abril de 1899 – Estocolm, 3 d'agost de 1965) va ser un waterpolista i nedador suec que va competir durant el primer quart del segle xx.

En el seu palmarès destaquen dues medalles als Jocs Olímpics com a waterpolista. El 1912 a Estocolm guanyà la medalla de plata, mentre a Anvers, el 1920, guanyà la de bronze.[1] Abans, com a nedador havia pres part als Jocs Olímpics de 1908, a Londres, on va disputar la prova dels 200 metres braça del programa de natació, on va ser eliminat en sèries. Posteriorment, entre 1919 i 1931, va ser membre de la federació sueca de natació.[1][2]

Gumpel va tenir una curta relació amb Greta Garbo, abans que ella es traslladés a Hollywood.[3] Amb tot, van mantenir l'amistat durant la resta de les seves vides i Garbo solia ser convidada per Gumpel quan visitava Suècia.[2]

El 1912 es graduà en construcció i fundà l'empresa Gumpel & Bengtsson, que aviat va assumir una posició de lideratge a Suècia. Durant la Segona Guerra Mundial va estar involucrat en un cas d'espionatge, juntament amb el seu amic Eric Erickson. Amb l'ajuda de les potències aliades van obtenir les ubicacions exactes de les refineries de petroli del règim nazi a Alemanya, que més tard foren bombardejades. Aquests fets foren recollits en un llibre[4] i una pel·lícula de 1962 The Counterfeit Traitor.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Max Gumpel Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2012. [Consulta: 6 abril 2017].
  2. 2,0 2,1 Max Gumpel. Comitè Olímpic Suec
  3. Garboforever. Garboforever. Consulta 1 febrer 2016.
  4. «Alexander Klein, 83; Wrote Spy Thriller (obituary)». New York Times, 24-08-2002. [Consulta: 16 novembre 2007].
  5. ERIC ERICKSON, WARTIME SPY. Associated Press via New York Times (25 gener 1983). Consulta 1 febrer 2016.