Max Pezzali
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Massimo Pezzali  14 novembre 1967 (57 anys)Milà (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantautor, cantant, presentador de televisió, escriptor, compositor | ||
| Activitat | 1991 - | ||
| Gènere | Pop | ||
| Influències | |||
| Instrument | Veu | ||
| Lloc web | clozer.io… | ||
            
  | |||
Massimo Pezzali, més conegut com a Max Pezzali (Pavia, 14 de novembre de 1967) és un cantautor italià. Es va fer famós com a vocalista del grup 883, formació creada conjuntament amb un company, Mauro Repetto, el 1991. Nogensmenys, a partir del 2004 Pezzali va decidir de començar una carrera de solista, deixant definitivament enrere el seu antic duo.[1][2][3]
Després d'un primer àlbum Il mondo insieme a te publicat el 2004,[4] l'èxit es va fer més important l'any següent amb l'aparició de Tutto Max, una recopilació dels grans èxits dels 883 i d'algunes cançons del primer disc. L'àlbum va esdevenir disc de diamant a Itàlia.[5]
Discografia
[modifica]- 2004 – Il mondo insieme a te
- 2005 – TuttoMax
- 2007 – Time Out
- 2008 – Max Live 2008
- 2011 – Terraferma
- 2012 – Hanno ucciso l'Uomo Ragno 2012
- 2013 – Max 20
- 2015 – Astronave Max
- 2017 – Le canzoni alla radio
- 2018 – Max Nek Renga, il disco (amb Nek i Francesco Renga)
- 2020 – Qualcosa di nuovo
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Pezzali
- ↑ «Max Pezzali racconta in un libro la sua storia (e quella degli 883)» (en italià). La Stampa, 10-10-2013. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Reunion 883: Max Pezzali e Mauro Repetto ci pensano» (en italià). Allsongs, 09-06-2012. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Max Pezzali: così sono diventato il re del rock melodico». Corriere della Sera. Arxivat de l'original el 2015-10-03. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «La tela musicale di Max l' Uomo Ragno è tornato - la Repubblica.it» (en italià). Reppublica, 07-12-2004. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Sei new entry nella hit parade». TGcom Spettacolo. NewsMediaset, 21-06-2005. Arxivat de l'original el 8 desembre 2015. [Consulta: 29 novembre 2015].