Vés al contingut

Maysa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maysa Matarazzo)
Plantilla:Infotaula personaMaysa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Maysa Figueira Monjardim Modifica el valor a Wikidata
6 juny 1936 Modifica el valor a Wikidata
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMaysa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, música de jazz, compositora, cantant, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata -
GènereSamba-canção (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu i piano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAndré Matarazzo (1954–1957) Modifica el valor a Wikidata
FillsJayme Monjardim Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0558125 TMDB.org: 2220156
Musicbrainz: e12fbbb6-46fe-4099-9bfa-1aeb56aef7e6 Songkick: 26194 Discogs: 947504 Modifica el valor a Wikidata

Maysa Figueira Monjardim (São Paulo, 6 de juny de 1936 - Niterói, 22 de gener de 1977); més coneguda amb el cognom del primer matrimoni, Maysa Matarazzo o, simplement, Maysa, va ser una cantautora i actriu brasilera. Està associada a la música bossa nova, però és àmpliament coneguda per interpretar cançons de desamor.

Biografia

[modifica]
1956

Era la filla d'Alcibíades Guaraná Monjardim i d'Inah Figueira i tenia un germà. El seu avi patern va ser Alfeu Adolfo Monjardim de Andrade e Almeida, qui va presidir la província d'Espirito Santo en cinc ocasions.[1] Part de la seva infantesa la va passar estudiant en un internat a París.[2][3]

Maysa va demostrar talent a una edat jove, i als dotze anys havia escrit una samba (Adeus), que més tard es va convertir en un èxit del seu primer disc.[2] Es va casar amb André Matarazzo Filho —membre d'una família rica i tradicional de São Paulo, descendent del comte italià Francesco Matarazzo— el 1954 i dos anys més tard va tenir un fill, Jayme, qui més tard es convertiria en director.[4] El matrimoni s'acabaria el 1957.[5]

A finals de la dècada de 1950 va formar un grup de bossa de gran èxit, els Tamba Trio.[6] Mentre es trobaven de gira per l'Argentina, Xile i l'Uruguai, Maysa va tenir una aventura amb el productor de l'espectacle, Ronaldo Bôscoli, un periodista i compositor vinculat romànticament a la "musa de la bossa nova", Nara Leão. Això va provocar la ruptura entre Nara i Ronaldo, així com una fractura en el moviment.[7] Matarazzo es va convertir en persona non grata tant per als bossa-novistes com per als cantants protesta i la seva carrera va trontollar. Ja en aquella època eren coneguts els seus problemes amb l'alcohol.[2][8][9]

Maysa va tornar a casar-se, aquest cop amb el productor musical espanyol Miguel Azanza, amb qui es va traslladar a Espanya i va començar una sèrie de presentacions en aquell país i a Portugal, Itàlia i França. A la seva tornada al Brasil, la paulista va continuar barrejant les seves balades de desamor amb altres temes d'MPB.[9] A la dècada del 1970, va participar en diverses telenovel·les al Brasil, actuant i també interpretant-ne la banda sonora.[9]

Va morir en un accident de cotxe l'any 1977, al pont Rio-Niterói, que uneix les ciutats de Rio de Janeiro i Niterói per la badia de Guanabara.[4]

Llegat

[modifica]
1969

El gener de 2009, es va emetre a la televisió brasilera una minisèrie sobre la vida d'una de les dives més carismàtiques del Brasil.[10] L'estil de Maysa va influir en les següents generacions de cantants i compositores brasileres, amb gran ascens en les obres de Simone, Cazuza, Leila Pinheiro, Fafá de Belém o Angela Ro Ro.

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
  • Convite para ouvir Maysa (1956)
  • Maysa (1957)
  • Convite para ouvir Maysa n. 2 (1958)
  • Convite para ouvir Maysa n. 3 (1958)
  • Convite para ouvir Maysa n. 4 (1959)
  • Maysa É Maysa... É Maysa... É Maysa (1959)
  • Voltei (1960)
  • Maysa Canta Sucessos]] (1960)
  • Maysa, Amor... E Maysa (1961)
  • Barquinho (1961)
  • Maysa Sings Songs Before Dawn (1961)
  • Canção do Amor Mais Triste (1962)
  • Maysa (1964)
  • Maysa (1966)
  • Maysa (1969)
  • Ando Só Numa Multidão de Amores (1970)
  • Maysa (1974)

Recopilatoris

[modifica]
  • Os Grandes Sucessos de Maysa (1959)
  • A Música de Maysa (1960)
  • Ternura… é Maysa (1965)
  • Dois na Fossa- Maysa & Tito Madi (1975)
  • Para sempre Maysa (1977)
  • Bom é Querer Bem (1978)
  • Serie Retrospecto vol. 3 (1979)
  • Convite para ouvir Maysa (1988)
  • Maysa por ela mesma (1991)
  • Canecão apresenta Maysa (1992)
  • Tom Jobim por Maysa – Viva Maysa (1993)
  • Maysa (1996)
  • Tom Jobim por Maysa (1997)
  • Bossa Nova por Maysa (1997)
  • Barquinho (2000)
  • Simplesmente Maysa (2000)
  • Quatro em Um – Volume 13 (2001)
  • Retratos – Maysa (2004)
  • Novo Millennium (2005)

Referències

[modifica]
  1. «A sensível e visceral, Maysa» (en portuguès brasiler). Diario da Manhã, 21-01-2016. Arxivat de l'original el 2023-07-15. [Consulta: 12 març 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 Castro, Ruy. Maysa (en portuguès brasiler). vol. 16. São Paulo: Folha de S.Paulo, 2008 (50 Anos De Bossa Nova). ISBN 978-85-99896-64-8. 
  3. Lira Neto, 2007, p. 38.
  4. 4,0 4,1 «La canción del amor más triste» (en castellà). El País (Uruguai), 05-07-2007. [Consulta: 12 març 2024].
  5. Lira Neto, 2007, p. 89-91.
  6. Puig Ávila, Marta «Maysa, Nara y otras chicas de Ipanema: estereotipos de género en la Bossa Nova». Quadrivium, 5, 2014, pàg. 22. Arxivat de l'original el 2023-01-25. ISSN: 1989-8851 [Consulta: 12 març 2024].
  7. Castro, Ruy. Bossa Nova: La historia y las historias (en castellà). Turner, 2016-04. ISBN 978-84-15427-01-8.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  8. Lira Neto, 2007, p. 166.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Maysa» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2022-01-30. [Consulta: 12 març 2024].
  10. «"Maysa" resgata a vida e a obra da polêmica cantora e compositora» (en portuguès brasiler). UOL Televisão, 05-01-2009. Arxivat de l'original el 2023-07-15. [Consulta: 12 març 2024].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]