Vés al contingut

Meditationes Vitae Christi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentMeditationes Vitae Christi
Meditationes uitae Christi Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita i tractat Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública de Siena Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalllatí Modifica el valor a Wikidata
Publicaciódècada del 1300 Modifica el valor a Wikidata
AutorPseudo-Bonaventura Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part dePseudo-Bonaventura Modifica el valor a Wikidata

El Meditationes Vitae Christi, també conegut com el Meditationes de Vita Christi ("Meditacions en la Vida de Crist") és un popular i important text religiós del segle xiv.

Durant l'edat mitjana i fins al final del segle xix, va estar tradicionalment atribuït a Bonaventura de Bagnoregio. Una vegada es va identificar que no era seu sinó d'un autor desconegut, es va canviar l'autoria a pseudo-Bonaventura, en representació de l'atribució anterior.

La seva data precisa de creació també es desconeix i ha estat de debat recentment. Stallings-Taney adscrivia, l'any 1997, l'obra a Johannes de Caulibus. El 2009, Sarah McNamer va discrepar, si bé està d'acord que de Caulibus podria haver produït el text llatí i dos terços del contingut. Argumenta, tanmateix, que el nucli del Meditationes va ser creat a començaments del segle xiv a Itàlia i va ser escrit per una monja italiana – un nucli que ara sobreviu en un manuscrit italià.[1] El 2010, Michelle Karnes és crític amb l'argument de McNamer i prefereix la idea tradicional que l'autor era probablement un franciscà, ja que l'obra està adreçada a una Clarissa Pobra.[2]

Va ser clarament popular en l'edat mitjana, tal com s'evidencia per les més de dues-centes còpies que han sobreviscut d'aquest manuscrit, incloent-hi disset il·luminats.[3] La popularitat de l'obra va anar en augment amb les primeres edicions impreses. Una edició veneciana de 1497 és l'únic llibre xilogràfic italià conegut.[4]

Els detalls de l'obra evoquen moments de la influència de l'Evangeli en l'art, i va ser la font d'aspectes de la iconografia del cicle de frescos de la Vida de Crist en la capella dels Scrovegni de Giotto.[5]

Referències

[modifica]
  1. Sarah McNamer, Affective Meditation and the Invention of Medieval Compassion, (Philadelphia, 2009)
  2. En termes de datació, s'accepta situar-la a començament del segle xiv a partir de l'estil del text manuscrit, típic d'aquell període.
  3. JSTOR, Primera pàgina
  4. Metropolitan Museum[Enllaç no actiu]
  5. Holmes, George. Florencia, Roma y los orígenes del Renacimiento (en castellà). Akal, 1993, pàg. 243. ISBN 9788446001904 [Consulta: 27 maig 2015]. 

Bibliografia

[modifica]
  • Michelle Karnes, Imagination, meditation, and cognition in the Middle Ages, (Chicago: University of Chicago Press, 2011)
  • Emile Mâle, Religious Art in France: The Late Middle Ages, trans Marthiel Matthews, (Princeton, NJ, 1986), pp. 26–48 [A classical study of the relationship between the text and medieval art and drama]
  • Sarah McNamer, ‘Further evidence for the date of the pseudo-Bonaventuran Meditationes de Vita Christi’, Franciscan Studies 50, (1990), pp. 235–261
  • Sarah McNamer, 'The Origins of the Meditationes Vitae Christi ', Speculum 84 (2009), pp. 905–955
  • Sarah McNamer, Affective Meditation and the Invention of Medieval Compassion, (Philadelphia, 2009)
  • Meditationes Vitae Christi, ed per Mary Stallings-Taney, CCCM 153, (Turnhout: Brepols, 1997)
  • Meditacions en la Vida de Christ, trans Francis X Taney, Anne Miller i C Mary Stallings-Taney, (Asheville, NC: Pegasus Premsa, 2000)