Megasónicos
Megasónicos i Megasonikoak ![]() | |
---|---|
![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Javier González de la Fuente José Martínez Montero |
Guió | Iñaki Madariaga |
Música | José Ramón Gutiérrez Hermida |
Productora | Baleuko ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya ![]() |
Estrena | 1997 ![]() |
Durada | 85 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | pel·lícula d'animació i cinema d'aventures ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Megasónicos (en basc Megasonikoak) és una pel·lícula d'animació del País Basc produïda el 1997 per Baleuko Kumunikazioa i dirigida per Javier González de la Fuente i José Martínez Montero, procedents del món del vídeo, amb guió d'Iñaki Madariaga i música de José Ramón Gutierrez. Es va realitzar amb el programa Alias Power Animador 3D i gaudia d'un pressupost de 100 milions de pessetes i un equip de 12 persones.[1]
Argument
[modifica]Les ments dels habitants de la galàxia són controlades pel president Sinteticom, dictador de l'univers. Domina l'univers gràcies a un exèrcit de robots dissenyats per Doc. Però un dia un vaixell de càrrega de menjar canvia de rumb i arriba a la lluna de Xilem, prohibida pel dicador, on hi viuen l'ancià Takna i el seu gos volador Chimpy, Takna informa als tripulants que Sinteticom, per tal d'assegurar-se el control de la galàxia, en va esborrar la memòria musical. Els tripulants s'adonen que si dispersen la música per la galàxia venceran Sinteticom.[2]
Premis i nominacions
[modifica]Va obtenir el Goya a la millor pel·lícula d'animació el 1997.[3] També fou exhibida al Velòdrom en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 1997.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Megasónicos, Auñamendi Eusko Entziklopedia
- ↑ Megasónicos a Fotogramas
- ↑ Megasónicos al web dels Goya
- ↑ Megasónicos al web del Festival de Sant Sebastià