Vés al contingut

Mehmed Said Halet Efendi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMehmed Said Halet Efendi
Imatge
Halet Efendi, La coronació de Napoleó, 1805. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(tr) Halet Efendi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1761 Modifica el valor a Wikidata
Istanbul (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1822 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Konya (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, decapitació
estrangulació Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador
22 setembre 1803 – 21 setembre 1806 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, diplomàtic, poeta Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEfendi Modifica el valor a Wikidata

Mehmed Said Halet Efendi (Istanbul, 1761 - Konya, 1822) fou un polític otomà, fill d'un cadi de Crimea de nom Husayn Efendi. És considerat un conservador, enemic de l'occidentalització. Es va oposar també a la supressió dels geníssers.

Va estudiar amb el xaikh al-Islam i va servir sota diversos governadors provincials a Rumèlia i a Yenishehir Fener (Làrissa). El 29 de desembre de 1802 fou nomenat ambaixador a França. Va tornar a Turquia el 1806 i va ocupar alguns càrrecs secundaris; acusat pels francesos de ser pro-britànic fou destituït el 5 de març de 1808 i desterrat a Kutahya. Enderrocat Mustafà IV el 28 de juliol de 1808 va poder tornar a Istanbul el setembre de 1809.

Fou enviat en missió a Bagdad on va arribar el 28 de juny de 1810 per exigir al wali semiindependent Kučuk Suleyman Pasha de pagar els deutes al tresor del sultà, però el wali va refusar. Halet Efendi es va retirar a Mossul i amb l'ajut dels governadors de Mossul i Baban va preparar una expedició contra Bagdad, que va aconseguir el seu propòsit i Suleuyman Pasha va morir assassinat, sent substituït per Abd Allah Agha, abans kethuda.

Del 1811 al 1815 va ocupar altres càrrecs secundaris. Va donar suport a la política del sultà per sotmetre als derebeys. Des de 1815 com a conseller de Mahmut II va tenir molta influència i va ser decisiu en els nomenaments dels grans visirs i xaikhs al-Islam, i altres càrrecs menors en els quals va situar a gent de la seva confiança. Finalment va caure quan va ser capdavanter en la deposició del paixà Alí Paixà Tepedelenli de Janina (1820); com un rival seu (Djanib Efendi) havia predit, l'expedició contra Alí Paixà Tepedelenli va provocar la revolta dels grecs a Morea (març de 1821). Acusat de ser el causant de la revolta fou desterrat el novembre de 1822 a Konya on al cap de pocs dies fou assassinat per estrangulació.

Bibliografia

[modifica]
  • B. Lewis, The emergency of modern Turkey, Londres, 1965