Meinhard de Holstein
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Meinhard de Holstein dècada del 1130  Slesvig-Holstein (Alemanya) | ||
| Mort | 1196 (Gregorià) (56/66 anys) Ikšķile (Letònia) | ||
| Sepultura | Catedral de Riga | ||
| Bisbe diocesà | |||
| 1186 – – Albert de Buxhövden → Diòcesi: arquebisbat de Riga | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1186–), sacerdot catòlic | ||
| Orde religiós | Orde de Sant Agustí | ||
| Consagració | Hartwig of Uthlede (en)  | ||
| bisbe | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 11 d'octubre | ||
| Iconografia | Com a bisbe, amb mitra, pastoral i creu pectoral | ||
Meinhard de Holstein, Meinhard de Segeberg o simplement Sant Meinhard (Alemanya, aproximadament 1130/1140 - Riga, 14 d'agost o l'11 d'octubre 1196) va ser el primer bisbe de Livònia en Ikšķile. La seva vida va ser descrita a la Crònica d'Enric de Livònia i el seu cos descansa des de finals del segle xiv a la catedral luterana de Riga.[1]
Història
[modifica]Meinhard era canonge al monestir agustí de Segeberg (Slesvig-Holstein, Alemanya). Probablement, va ser influït pel treball missioner realitzat per Vicelinus entre els eslaus.[2] Meinhard va viatjar amb comerciants de Livònia, formant una missió catòlica per a convertir pagans semigalians, latgalians i livonians al cristianisme.[3] Es va instal·lar a la població d'Ikšķile, a la riba dreta del riu Daugava, propera a Riga. Entre 1185 i 1186 va construir una església de pedra dedicada a la Mare de Déu. Després de patir un atac per part dels lituans, Meinhard va portar picapedrers de Gotland per construir una fortalesa i poder defensar-se de possibles atacs futurs.[4] Aquests van ser els primers edificis de pedra coneguts entre les tribus bàltiques;[4] en sobreviuen algunes restes de l'església. Un castell de pedra va ser construït a Salaspils, com a regal als pagans acabats de convertir al cristianisme. Però els habitants es van rebel·lar i van atacar Meinhard intentant expulsar-ho de Livònia.[4]
Quan va retornar breument a Alemanya el 1186, Meinhard va ser consagrat com a bisbe d'Ikšķile per Hartwig d'Uthlede, arquebisbe de Bremen. El nou bisbat va ser confirmat pel papa Climent III al setembre 1188; el mateix papa, dos anys més tard, va permetre a qualsevol monjo unir-se a la missió de Meinhard. El proper nou papa Celestí III va mostrar encara més el seu suport entusiasta per a aquesta missió, en la seva carta d'abril de 1193 va autoritzar la contractació de missioners actius i que poguessin fer excepcions en les normes que regulaven els aliments i la roba dels monjos, així com la concessió d'indulgències als qui es van unir a la missió.[2] Entre ells es trobava Theoderich von Treyden cistercenc de l'abadia de Loccum, qui va iniciar una missió a Turaida. Meinhard, inicialment, cristianitzava els pagans per mitjans pacífics, però davant la resistència i l'apostasia, va pensar en la possibilitat de fer una croada.[2]
Meinhard va ser succeït per Berthold d'Hanover i Albert de Riga, qui va començar la Croada Livoniana i va establir l'orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa a Riga.
Culte
[modifica]Les seves relíquies van ser traslladades el 1226 pel bisbe Albert de Riga a la Catedral de Riga, ara catedral luterana. Les seves restes també es troben a la catedral des del 1380/1390.[5]
El Martirologi romà va fixar el dia de commemoració litúrgica l'11 d'octubre.[6]
| « | A Riga a la mar Bàltica, la commemoració de St. Meinrad, bisbe, que, en un primer moment va ser monjo a Alemanya, ja carregat d'anys, es va dedicar a evangelitzar la població de Letònia; va construir l'església a Ikšķile i va ser ordenat bisbe, efectivament va posar els fonaments de la fe cristiana en aquesta regió. | » |
| — (Martirologi romà) | ||
El papa Joan Pau II, el 8 de setembre de 1993, durant el viatge apostòlic a Lituània, Letònia i Estònia, va restaurar oficialment el culte al sant bisbe.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Hellmann, 1990, p. 665-666.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fonnesberg-Schmidt, 2007, p. 66-68 i 73-74.
- ↑ Butler i Jones, 2000, p. 283.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Turnbull i Dennis, 2004, p. 4-5.
- ↑ 5,0 5,1 Arduino, Fabio. «San Meinardo (Meinhard)» (en italià). [Consulta: 28 gener 2015].
- ↑ «Santi, beati e testimoni: San Meinardo (Meinahrd),Primo vescovo della Lettonia». [Consulta: 28 gener 2015].
Bibliografia
[modifica]- Butler, Alban; Jones, Kathleen. Butler's lives of the saints (en anglès). 12. Liturgical Press, 2000. ISBN 0-8146-2388-3.
- Fonnesberg-Schmidt, Iben. The popes and the Baltic crusades, 1147-1254 (en anglès). 26. BRILL, 2007. ISBN 90-04-15502-3.
- Hellmann, Manfred. «Meinhard». A: Duncker & Humblot. Neue deutsche Biographie (en alemany), 1990. ISBN 3-428-00197-4 [Consulta: 29 gener 2015].
- Turnbull, Stephen R.; Dennis, Peter. Crusader castles of the Teutonic Knights: The stone castles of Latvia and .... 19. Osprey Publishing, 2004. ISBN 1-84176-712-3.[Enllaç no actiu]