Melanocerita-(Ce)
Melanocerita-(Ce) | |
---|---|
Fórmula química | Ce₅(SiO₄,BO₄)₃(OH,O) |
Epònim | negre i ceri |
Localitat tipus | localitat de la melanocerita, Kjeøya, Àrea de Barkevik, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AJ.20 |
Dana | 54.2.5.3 |
Heys | 17.5.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Color | marró a negre |
Duresa | 5 a 6 |
Lluïssor | resinosa, grassa |
Color de la ratlla | marró clar |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,730 nε = 1,720 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Més informació | |
Estatus IMA | qüestionable (Q) i aprovat |
Codi IMA | IMA2010 s.p. |
Any d'aprovació | Pre IMA |
Símbol | Mcrt-Ce |
Referències | [1][2] |
La melanocerita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del terme grec pel color negre (μέλας) més l'element ceri, en al·lusió a la seva aparença i el seu contingut en aquest element.
Característiques
[modifica]La melanocerita-(Ce) és un silicat de fórmula química Ce₅(SiO₄,BO₄)₃(OH,O). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Un estudi de Pasero et al. l'any 2010 va concloure que és una espècie gairebé idèntica a la tritomita-(Ce), i que per tant es tractava d'una espècie potencialment desacreditable.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanocerita-(Ce) pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Kjeøya, a l'àrea de Barkevik, a Langesundsfjorden, al municipi de Larvik, a Vestfold, Noruega. Molt a prop d'aquest indret també ha estat trobada a Arøyskjærene i a Natrolittodden. A fora del país escandinau ha estat descrita només a quatres indrets més: a Ditrău, al comtat de Harghita (Romania); al complex Saima, a la prefectura de Dandong, Liaoning (Xina); i a les mines Richardson i Cardiff, aquesta darrera d'urani, situades al municipi de Cardiff, a Ontario (Canadà).
Referències
[modifica]- ↑ «Melanocerite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ Pasero, Marco; Kampf, Anthony R.; Ferraris, Cristiano; Pekov, Igor V.; Rakovan, John; White, Timothy J. «Nomenclature of the apatite supergroup minerals». European Journal of Mineralogy, 22, 2, 01-03-2010, pàg. 163–179. DOI: 10.1127/0935-1221/2010/0022-2022.