Melanovanadita

Melanovanadita
Fórmula química	Ca(V5+,V4+)₄O10·5H₂O
Localitat tipus	mina Ragra, Districte de Huayllay, Província de Pasco, Departament de Pasco, Perú
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.HE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.HE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.08 – Anhang
Dana	47.3.6.1
Heys	21.2.10
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,36 Å; b = 18,09 Å; c = 6,276 Å; α = 110,18°; β = 101,62°; γ = 82,86°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	negre; marró vermellós fosc en llum transmesa
Exfoliació	perfecta en {010}
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marró vermellós fosc
Densitat	2,55 g/cm3 (mesurada); 2,53 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,730 nβ = 1,960 nγ = 1,980
Birefringència	δ = 0,250
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mvd
Referències

La melanovanadita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del terme grec per "negre", en al·lusió al seu color, i en al·lusió també a la seva composició, que conté vanadi.

Característiques

La melanovanadita és un òxid de fórmula química Ca(V⁵⁺,V⁴⁺)₄O₁₀·5H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1921. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanovanadita pertany a «04.HE: Filovanadats» juntament amb els següents minerals: shcherbinaïta, hewettita, metahewettita, bariandita, bokita, corvusita, fernandinita, straczekita, häggita, doloresita, duttonita i cavoïta.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a la Universitat Harvard, a Cambridge, (Massachusetts, EUA), amb el número de referència: #90452, al Museu Americà d'Història Natural de la ciutat de Nova York (EUA), i a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units), amb els números de registre: 138067 i 160076.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Ragra, dins el districte de Huayllay, a la província de Pasco (Departament de Pasco, Perú). A la localitat tipus es troba com un mineral secundari en dipòsits d'urani i vanadi de tipus Altiplà de Colorado, i en esquistos negres alterats en un dipòsit de vanadi molt ric. Conté H₂O intercapa que es desplaça fàcilment. També ha estat descrita als Estats Units, la República Txeca i el Gabon.