Melchor Almagro San Martín
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 abril 1882  Granada (Espanya) | ||
| Mort | 12 abril 1947 (65 anys) Madrid | ||
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |||
| 23 febrer 1936 – 31 març 1936 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Granada | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Granada Universitat Central Universitat de Heidelberg | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | escriptor, diplomàtic i polític | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Melchor Almagro Díaz | ||
Melchor Almagro Sant Martín (Granada, Espanya, 12 d'abril de 1882 - Madrid, 12 d'abril de 1947) fou un escriptor, diplomàtic i polític espanyol.[1]
Va néixer a la ciutat de Granada (on un carrer cèntric porta el nom del seu pare), va iniciar la carrera de dret a la Universitat de Granada però se'n va anar a Madrid per continuar els estudis universitaris. Allí es va fer amic d'Ortega y Gasset. Posteriorment va viatjar cap a França i Heidelberg (Alemanya) per completar els estudis.
La seva primera obra, Sombras de vida, un recull de contes amb pròleg de Valle-Inclán,[2] apareguda a Madrid el 1903, ha estat definida per Pere Gimferrer com a «llibre entre els més bells i personals de la prosa modernista hispana». També Luis Antonio de Villena ha escrit sobre el modernisme brillant que aquest llibre semblava augurar. Aviat comença la seva carrera política (va ser diputat i senador) i diplomàtica, quan va esdevenir representant a destinacions com París, Viena, Bucarest o Bogotà. Durant part de la Guerra civil espanyola, es troba en l'exili a Buenos Aires.
Després de tornar a Madrid als anys quaranta, destaca la seva faceta de periodista i escriptor. Col·labora amb periòdics com ABC, La Esfera o El Imparcial alhora que dedica una sèrie de llibres a la història recent del país, des del fin de siècle, enfocada en els regnats de la dinastia borbònica.
El seu estil destaca per una brillant expressivitat i pels dots d'observació de l'autor, que retrata a la perfecció la societat espanyola del moment. Home de la seva època, al seu treball com a escriptor (més conreat en les acaballes de la seva vida) deixaria constància de la seva forma de ser bohèmia, freqüentant les tertúlies, salons i cercles socials de la capital d'Espanya. Apareix com a personatge a la novel·la de Luis Antonio de Villena, Majestad caída (Aliança, Madrid. 2012)
Obres seleccionades
[modifica]- Sombras de vida (1903)
- El verano de los membrillos (1925) -novel·la curta-
- Biografía del 1900 (1943). Reed.: Biografia del 1900, ed. d'Amelina Correa Ramón, Col. Biblioteca de Grananda, Granada, Universidad de Granada, 2013.
- La Guerra Civil española (1940).
- Bajo los tres últimos Borbones. Retratos, cuadros, intimidades (1945).
- Crónica de Alfonso XIII y su linaje (1946), amb pròleg de Gregorio Marañón.
- Teatro del mundo. Recuerdos de mi vida (1947).
- La pequeña historia. Cincuenta años de vida española (1880-1930) (1954).
Referències
[modifica]- ↑ Jesús Arias «Una tumba sin lápida» (en castellà). El País [Granada] [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ Milner Garlitz, Virginia. El centro del círculo : La lámpara maravillosa de Valle-Inclán (en castellà). Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, 2007, p. 107. ISBN 978-84-9750-898-8.
Bibliografia
[modifica]- Correa Ramón, Amelina. Melchor Almagro San Martín : noticia de una ausencia (en castellà). 1. ed. Granada: Ficciones, 2001, p. 144. ISBN 84-95682-04-4.
- Almagro San Martín, Melchor. «Melchor Almagro San Martín: datos para una biográfia no escrita». A: Amelina Correa. Teatro del mundo : recuerdos de mi vida. Granada: Diputación de Granada, 2001. ISBN 84-7807-306-X.
Enllaços externs
[modifica]- Hidalgo, Fran. «Melchor Almagro San Martín - Los cien granadinos del siglo XX - ideal.es» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 16 desembre 2019].
- «Almagro Sant Martín, Melchor» (en castellà). Congrés dels Diputats.