Melcior Niubó i Santdiumenge
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 gener 1912  Barcelona | ||
| Mort | 31 desembre 1982 (70 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | il·lustrador, pintor | ||
Melcior Niubó i Santdiumenge (la Fuliola, l'Urgell, 8 de gener de 1912 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de desembre de 1983)[1] va ser un dibuixant, caricaturista, pintor, Il·lustrador i animador català. Era conegut popularment amb el pseudònim NIU (NIV), però també havia arribat a signar com a N, Niu-Bo, Santdiumenge i com a Oscar Daniel. Hi ha controvèrsia en l'atribució del pseudònim Niel.[2][3]
Biografia
[modifica]El 1930 exposa al Saló d'Humoristes i participa en les successives edicions fins a l'any 1936. L'any 1933 es casa pel civil amb Maria Daniel Baró en el que segurament fou el primer casament civil de la comarca de l'Urgell durant la República. Col·labora a les revistes La Campana de Gràcia, La Humanitat, Solidaridad Obrera, L'Esquella de la Torratxa, Tierra y Libertad, Papitu i Fotogramas.
Fervent defensor de la República, combat amb la seva moto al Front d'Aragó i amb la seva ploma com a cartellista.[4] L'any 1939 marxa cap a França i es veu comminat al camp d'Argelers. L'any 1941 torna a Barcelona i un any després entra a formar part de l'equip dels estudis d'animació Dibujos Animados Chamartín.[5]
Niubó entra a formar part de l'equip de la sèrie Civilón sota les ordres del seu animador en cap, Josep Escobar.[6] També participa en la sèrie Garabatos, una revista humorística feta d'esquetxos que pera ls animadors era un divertimento i que no tenia un equip fix. En el llargmetratge Érase una vez... (pel·lícula) Melcior Niubó hi apareix a les ordres d'Enric Ferran com a membre de la secció de fons.[7] Un cop desmantellada la indústria de l'animació el 1950, Melcior Niubó, com tants d'altres, torna al dibuix en paper i continua dedicant-se a la il·lustració infantil per a l'editorial Mateu, Clásicos Cadete o Ediciones Toray, entre altres publicacions.
El 31 de desembre de 1983 mor a l'Hospitalet de Llobregat i és enterrat a la Fuliola.
Bibliografia
[modifica]- Candel, José María, Historia del dibujo animado español, Filmoteca Regional de Murcia, 1992, Murcia, ISBN 84-7564-147-4.
- De la Rosa, Emilio, Vivar, Hipolito, Breve historia del cine de animación en España, Animateruel, 1993, Teruel, ISBN 84-604-8262-6.
Referències
[modifica]- ↑ Pinyol, Josep «Cronologia». Barret Picat, n.198, 6-1913, pàg. 24. Arxivat de l'original el 2015-11-25 [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ Pinyol, Josep «Melcior Niubó». Barret picat, n.189, 12-2011. Arxivat de l'original el 2015-11-25 [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ «La memòria dels dibuixants». Jordi Artigas. Arxivat de l'original el 2015-11-25. [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ Capdevila, Jaume «Niu: avantguardisme ètic i estètic». Barret Picat, n.198, 6-2012, pàg. 24. Arxivat de l'original el 2015-11-25 [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ «Alta Política» (en català). [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ De la Rosa, Emilio. Breve Historia del cine de animación en España (en castellà). 1993. Teruel: Animateruel. ISBN 84-604-8262-6.
- ↑ Candel, José María. Historia del dibujo animado español (en castellà). 1993. Murcia: Editora Regional de Murcia, 1993, p. 147. ISBN 84-7564-147-4.