Vés al contingut

Melibea Obono

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMelibea Obono

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Evinayong (Guinea Equatorial) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Múrcia
Universitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, investigadora, politòloga, periodista, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional de Guinea Equatorial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Lloc webtrifoniamelibea.weebly.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: trifoniamelibea.obono.5 X: melibeaobono Instagram: trifoniamelibeaobono Modifica el valor a Wikidata

Melibea Obono (Afaetom,[1] Evinayong,[2] 27 de novembre de 1982) és una escriptora, politòloga i activista LGTBI equatoguineana d'ètnia fang,[3] i una investigadora de temes de dona i gènere a l'Àfrica.[4]

Trajectòria acadèmica

[modifica]

Va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme a la Universitat de Múrcia, on va realitzar un mestratge en Cooperació Internacional i Desenvolupament.[5] Treballa com a docent a la facultat de Lletres i Ciències Socials de la Universitat Nacional de Guinea Equatorial (UNGE) de Malabo,[5] i forma part de l'equip del Centre d'Estudis Afro-Hispànics (CEAH) de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).[6] En l'actualitat està estudiant un doctorat a la Universitat de Salamanca, investigant sobre gènere i igualtat.[7] Ha escrit sobre com es visualitza la vida de les dones en l'Àfrica de parla espanyola des de perspectives postcolonials i africanes.[8]

Obra

[modifica]

Ha col·laborat en nombroses publicacions, i és l'autora de diverses novel·les: Herencia de bindendee (Ediciones del Auge, 2016),[5] La bastarda (Flores Raras, 2016),[2] La albina del dinero (2017),[9] Las mujeres hablan mucho y mal (Sial Casa de África, 2018),[10] Yo no quería ser madre (Editorial Egales, 2018)[11] i Allí abajo de las mujeres (Ediciones Wanafrica, 2019; un llibre de relats),[4] aquestes dues últimes sobre els abusos i maltractaments que pateixen les dones que s'atreveixen a qüestionar la tradició, tal com va fer ella.[3]

Tota la seva obra tracta els temes dels drets de les dones, el gènere i la sexualitat; d'ella s'ha dit que és una de les escriptores més valentes, a causa de la confrontació que fa d'aquests temes.[12] Alhora, denuncia l'opressió heteropatriarcal de les dones fang.[1] Les seves novel·les també tracten sobre el llegat de la colonització espanyola a l'Àfrica,[13] i Obono és experta en la història de la "Guinea espanyola".[14] La seva obra aporta una contribució important a les cultures atlàntiques africanes negres de parla espanyola.[15]

Activisme LGBTIQ+

[modifica]

Obono és oberta sobre qüestions de drets humans del col·lectiu LGBTIQ+ a Guinea Equatorial.[16] Utilitza la seva obra literària com a activisme creant personatges LGBTIQ+ i proporcionant, així, representació per a altres persones que no siguin heterosexuals.[17] Ha escrit sobre els tabús que signifiquen que l'homosexualitat no es tracti al seu país.[1] L'escriptora s'identifica com a bisexual.[18]

Reconeixement

[modifica]
  • 2018: Premi Internacional de Literatures Africanes Justo Bolekia Boleká per la seva obra Las mujeres hablan mucho y mal[19]
  • 2019: Premi GLLI (Global Literature in Libraries Initiative), iniciativa del món editorial anglosaxó per a la difusió de les obres traduïdes a l'anglès, per la seva obra La bastarda[20][21]
  • 2019: Premi Dona Ideal de Guinea Equatorial[22]

L'any 2019 també va ser reconeguda per l'Organització Most Influential People of African Descent com una de les lideresses afrodescendents més influents del món.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «10 mitos sobre mujeres que aman a otras mujeres en Guinea Ecuatorial» (en castellà). El País, 09-01-2018 [Consulta: 4 gener 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Trifonia Obono’s “La Bastarda”: First English-Language Novel by an Equatoguinean Woman». Brittle Paper, 09-03-2018 [Consulta: 4 gener 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Rodríguez, Marta «"A Guinea una lesbiana es normalitza sent mare, i el fill és el seu medicament"». Ara, 02-01-2020 [Consulta: 4 gener 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Melibea Obono a Ediciones Wanafrica (castellà)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Biografías de autores sobre la literatura africana en español» (en castellà). Biblioteca Virtual Cervantes.
  6. ↑ «Miembros» (en castellà). CEAH, 06-05-2013. Arxivat de l'original el 7/2/2019. [Consulta: 5 febrer 2019].
  7. ↑ «Trifonia Melibea Obono» (en anglès). [Consulta: 30 desembre 2019].
  8. ↑ Obono, Melibea Trifonia; Camps, Inés Plasencia «Visualizando el género: la transformación de la mujer en la Guinea española a través de la imagen y sus legados desde la perspectiva poscolonial y africana» (en castellà). Cartas Diferentes: Revista Canaria de Patrimonio Documental, 14, 2018, pàg. 159–180. ISSN: 1699-9037.
  9. ↑ La albina del dinero, a Traficantes de sueños (castellà)
  10. ↑ Las mujeres hablan mucho y mal, a Traficantes de sueños (castellà)
  11. ↑ Yo no quería ser madre, a Editorial Egales (castellà)
  12. ↑ «Trifonia Melibea Obono: «En España me llaman "la negra", en Guinea Ecuatorial "la españolita"»» (en castellà), 12-12-2016. [Consulta: 30 desembre 2019].
  13. ↑ Karlsson, Anna. El hombre blanco de piel negra : Los ideales y estructuras coloniales en Herencia de bindendee de Trifonia Melibea Obono Ntutumu Obono (en castellà), 2018. 
  14. ↑ Allan, Joanna. Silenced Resistance: Women, Dictatorships, and Genderwashing in Western Sahara and Equatorial Guinea (en anglès). University of Wisconsin Pres, 2019-04-09. ISBN 978-0-299-31840-6. 
  15. ↑ «Atlántico negro y africano: travesías de Inongo-Vi-Makomè, Maximiliano Nkogo Esono y César A. Mba Abogo» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2019].
  16. ↑ «Trifonia Melibea Obono: "I Did Not Want to Be a Mother: On LGBTQ Rights and Livelihood in Equatorial Guinea."» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-11-14. [Consulta: 31 desembre 2019].
  17. ↑ «How Do You Advocate for LGBTQ Rights When Your Culture Has No Word for Gay?» (en anglès), 19-09-2018. [Consulta: 31 desembre 2019].
  18. ↑ «The PEN Ten with Trifonia Melibea Obono» (en anglès), 28-06-2018. [Consulta: 31 desembre 2019].
  19. ↑ Basilio, por. «Premio Internacional de Literaturas Africanas «Justo Bolekia Boleká» 2018» (en castellà). Grupo Editorial Sial Pigmalión. [Consulta: 5 febrer 2019].
  20. ↑ Hildebr, Rachel. «2019 GLLI Translated YA Book Prize Winner and Honor Books Announced» (en anglès), 25-01-2019. [Consulta: 5 febrer 2019].
  21. ↑ «Trifonia Melibea Obono Ntutumu ha ganado un premio GLLI por su novela “La bastarda”. Diario Utamboni | asodeguesegundaetapa.org» (en castellà). [Consulta: 5 febrer 2019].
  22. ↑ «Trifonia Melibea Obono Ntutumu es la Mujer Ideal de Guinea Ecuatorial 2019.» (en castellà). ASODEGUE, 18-11-2019 [Consulta: 19 novembre 2019].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melibea Obono
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Melibea_Obono&oldid=33694266»