Melissa P.

Melissa P.

Fitxa
Direcció	Luca Guadagnino
Protagonistes	María Valverde Rodríguez Letizia Ciampa Primo Reggiani Fabrizia Sacchi Geraldine Chaplin Nilo Mur Zimmerman Carlo Antonelli Pier Giorgio Bellocchio Claudio Santamaria Elio Germano Alba Rohrwacher Giulio Berruti Marcello Mazzarella
Producció	Francesca Neri i Claudio Amendola
Dissenyador de producció	Gianni Silvestri
Guió	Barbara Alberti, Luca Guadagnino i Melissa Panarello
Música	Lucio Godoy
Fotografia	Mario Amura
Muntatge	Walter Fasano
Distribuïdor	Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia i Espanya
Estrena	2005
Durada	105 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Gènere	drama
Tema	virginitat
Lloc de la narració	Itàlia

Melissa P. és una pel·lícula hispano-italiana dirigida per Luca Guadagnino i estrenada l'any 2005. Es una adaptació de la novel·la autobiogràfica de Melissa Panarello, Cent cops de raspall abans d'anar a dormir, publicada l'any 2003. Ha estat doblada al català.

Argument

Melissa és una adolescent romàntica que somia amb el seu primer petó i del guapo Daniele. Quan aquest últim l'arrossega, en una festa, cap a un bosquet, creu el seu somni dirigida, però es veu pràcticament forçada a una fel·lació. En comptes de trencar immediatament amb ell, es plega a les proposicions llibertines que li fa regularment després d'això, i Melissa es troba arrossegada a un descens als inferns que ningú, a la seva família, no sospita, a part de la seva àvia. Les trobades més escabroses se succeeixen i la reputació de Melissa pateix d'aquest frenesí que la du a acceptar el que no té la força de rebutjar. Però l'amor que ha rebut sempre dels seus propers és que la salvarà.

Repartiment

• María Valverde: Melissa
• Letizia Ciampa : Manuela
• Primo Reggiani: Daniele
• Fabrizia Sacchi: Daria
• Geraldine Chaplin: Elvira, l'àvia de Melissa
• Nilo Zimmermanv: Marco
• Elio Germano: Arnaldo
• Alba Rohrwacher: Clelia
• Davide Pasti: Leo
• Francesca Madaro: Livia

Crítica

• "Atrevida encara que de cap manera escandalosa (...) Fes l'efecte que Guadagnino pretén trobar (...) un to semioníric per a la seva pel·lícula (...) però en cap moment ho aconsegueix"