Melsterbeek
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 110 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Brabant Flamenc (Bèlgica) i Limburg (Bèlgica) | |||
| Localització | Jeuk (en)  | |||
| Final | ||||
| Cota final | 25 m | |||
| Localització | Gete | |||
| ||||
| Ciutat riberenca | Rummen, Geetbets, Gingelom | |||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Escalda | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 22 m | |||
| Dimensió | 35 ( ) km | |||
El Melsterbeek és un afluent del Gete que neix a Heiselt, un llogaret dins del poble de Jeuk al municipi de Gingelom de la província de Limburg a Bèlgica.
Amb els rius Dèmer, Mombeek i Herk rega la zona geogràfica dita Haspengouw humit, caracteritzada per la presència de molts rius i rierols.[1] La batalla de Brustem del 1467 va tenir lloc als prats humits de la seva riba a l'entorn del castell de Brustem. A la seva riba es van construir des de l'alta edat mitjana uns molins d'aigua, dels quals es destaquen el Hornemolen del qual el primer esment data del 1211,[2] el Mestermolen del segle xii que s'està reformant per-ne una petita central hidroelèctrica[3] i el Grazenmolen.[4]
Moltes intervencions humanes del segle XX de racionalització van crear enormes problemes d'inundacions fangoses i d'erosió accelerada de la vall del Melsterbeek. Des de l'inici del segle xxi, s'ha executat un projecte anti-erosió amb una llarga sèrie de petites mesures per tal d'alentir el desguas i doncs la força erosiva de l'aigua. Fer sedimentar la fang en conques d'inundació controlades, construir bardisses de branques mortes i replantar bardisses d'arbustes vius, sembrar les ribes inundables d'herbes, conrear sense llaurades pregones, reduir el temps de les terres ermes... ràpidament van donar resultats concrets: una reducció entre 60 i 90% del volum de la fang, una reducció del cost de neteja després d'aigües altes i un cabal amb màxims menys extrems després de pluges intenses.[5] A més, la qualitat de l'aigua continua augmentant, la sobrecàrrega de nutrients va baixar i s'observa una millora de la biodiversitat, particularment en l'avifauna amb més de 128 espècies, entre altres cabussets, rasclons, cotxes blaves i bitxacs comuns.[6]
- Afluents
- Cicíndria (Sint-Truiden)
- Molenbeek (Runkelen, un poble de Sint-Truiden)
Bibliografia
[modifica]- Sneijers, Petra. Langs Molenbeek en Melsterbeek in Sint-Truiden (en neerlandès). Sint-Truiden: Ajuntament de Sint-Truiden, 2010, p. 64.
Referències
[modifica]
- ↑ Govern de Flandes «Natuur- en landbouwgebieden “Vallei van de Gete, Melsterbeek en Graasbeek van Budingen tot Halen”» (en neerlandès). Afbakening van de gebieden van de natuurlijke en agrarische structuur regio Haspengouw-Voeren, Bijlage III:Toelichtingsnota, 2010. Arxivat de l'original el 2015-07-14 [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Denewet, Lieven; Holemans, Herman. «Hornemolen» (en neerlandès). Molenecho's, 2014. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Denewet, Lieven; Holemans, Herman. «Metsterenmolen Metstermolen» (en neerlandès). Molenecho's, 2015. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Denewet, Lieven; Holemans, Herman; De Schepper, Jo. «Grazenmolen» (en neerlandès). Molenecho's, 2015. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Vandaele, Karel; Lammens, Jo; Priemen, Peter; Gorissen, Annelies. Effect van erosiebestrijding op sedimentaanvoer naar waterlopen in hellende landbouwgebieden vanZuid-Limburg : deelbekken van de Melsterbeek (Efecte de la lluita contra l'erosió sobre l'aport en sediments als cursos d'aigua en zones no planes al sud de Limburg: el cas de la conca del Melsterbeek) (en neerlandès). Hasselt: Diputació de la Província de Limburg, 2012. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
- ↑ «VMM: "Overstromingsgebied heeft zelfzuiverend effect" (Conques d'inundació tenen capacitat d'autoneteja)» (en neerlandès). Vlaams Infocentrum Land- en Tuinbouw, 09-12-2011. Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 14 juliol 2014].