Memòries literàries. Història dels meus llibres

Memòries literàries. Història dels meus llibres

Tipus	memòries
Fitxa
Autor	Narcís Oller i Moragas
Publicació	1962

Memòries literàries. Història dels meus llibres és un llibre de memòries de Narcís Oller i Moragas, publicat pòstumament l'any 1962, però escrit entre el 1913 i el 1918, quan l'autor ratllava la setantena d'anys i en un moment de forta soledat intel·lectual.

Oller va pensar el llibre com la «Història dels meus llibres i relacions literàries» i va disposar que no es publiqués fins al cap de deu anys de la seva mort. Com que Oller va morir el 1930, s'haurien hagut de publicar el 1940, però el sotrac de la Guerra Civil espanyola, de la Segona Guerra Mundial i de la llarga postguerra sota la dictadura franquista van ajornar la publicació vint-i-dos anys més. La redacció original tenia un setzè capítol, «Memòries de mon pas pel teatre català», que arribava fins al març del 1916, i que ha estat publicat en un volum per Enric Gallén amb el títol de Memòries teatrals (2001).

Contingut de l'obra

Narcís Oller vist per Ramon Casas

El llibre, dedicat a Víctor Català, l'única escriptora jove a qui admirava i per qui se sentia comprès i estimat, consta de quinze capítols ordenats de manera cronològica i escrits en forma de cartes adreçades a la seva amiga Caterina Albert. Comencen en els anys d'adolescència i primera joventut, amb la iniciació a les lletres, i s'acaben el 1906, amb la redacció de la darrera novel·la i tres anys després de conèixer l'escriptora que l'animà a continuar la seva obra en els anys difícils de la marginació noucentista de la novel·la. Per tal d'alleugerir la redacció dels capítols, al final de cadascun s'ofereix una important documentació en forma de notes, que resulta tan interessant com el relat de l'autor. En les notes, s'hi reprodueixen cartes, crítiques, articles i fins textos de caràcter memorialístic, inèdits com alguns dels que es troben al capítol VII dedicat a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

L'obra, que s'acompanya de documentació fotogràfica, dibuixa, d'acord amb la intenció prevista, la trajectòria de l'escriptor des de les primeres lectures i provatures literàries o periodístiques fins a la gran crisi personal i literària que se li evidencia a començament del segle xx. I en l'endemig va explicant de manera episòdica, el procés d'elaboració, escriptura, publicació i recepció crítica d'algunes narracions carismàtiques i de les novel·les.

Obra de concepció moderna, la seva lectura és imprescindible per tal d'accedir no sols als fets de la vida de l'escriptor, sinó a la seva visió intel·lectual de la literatura i dels literats de la seva època, i a la seva relació amb la societat, la política i per a comprendre el paper de referent que va tenir Oller entre els representants de la cultura catalana o peninsular. Gaziel, autor del pròleg de la primera i única edició que s'ha fet de l'obra, la considera un «document d'una gran força expressiva».