Menhaden de l'Atlàntic
Brevoortia tyrannus | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 190134 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Clupeiformes |
Família | Clupeidae |
Gènere | Brevoortia |
Espècie | Brevoortia tyrannus Benjamin Henry Latrobe, 1802 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El menhaden de l'Atlàntic[2] (Brevoortia tyrannus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[3]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 50 cm de llargària màxima.
- Cos ovalat.
- 18-24 radis tous a l'aleta dorsal i 18-24 a l'anal.
- Color blavós amb taques negres (una a l'opercle i la resta repartides pel dors).[4][5]
Reproducció
[modifica]Té lloc durant tot l'any i les larves són pelàgiques.[6]
Alimentació
[modifica]Menja fitoplàncton (diatomees), zooplàncton (crustacis petits i anèl·lids) i detritus.[7]
Paràsits
[modifica]És parasitat per isòpodes, copèpodes, cestodes i trematodes.[8]
Depredadors
[modifica]Als Estats Units és depredat pel llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis), el corball reial (Cynoscion regalis), la tonyina d'aleta blava (Thunnus thynnus),[9] el peix espasa (Xiphias gladius), el tallahams (Pomatomus saltator),[10] el tauró sedós (Carcharhinus falciformis), el solraig (Isurus oxyrinchus),[11] l'agullat (Squalus acanthias) i el tauró gris (Carcharhinus plumbeus).[12][13]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític, oceanòdrom[14] i de clima subtropical (46°N-30°N, 81°W-64°W) que viu entre 0-50 m de fondària.[4]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Nova Escòcia (el Canadà) fins a Indian River (Florida, els Estats Units).[4]
Ús comercial
[modifica]Es comercialitza fresc, en salaó, en conserva o fumat. També és emprat per a produir oli, fertilitzants i farina de peix.[15]
Estat de conservació
[modifica]No apareix a la Llista Vermella de la UICN, la qual cosa vol dir que es troba fora de perill d'extinció.[6]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ TERMCAT (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
- ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
- ↑ 6,0 6,1 Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
- ↑ Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov, 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
- ↑ Chase, B.C., 2002. Differences in diet of Atlantic bluefin tuna (Thunnus thynnus) at five seasonal feeding grounds on the New England continental shelf. Fish. Bull. 100(2):168-180.
- ↑ Buckel, J.A. i D.O. Conover, 1997. Movements, feeding periods, and daily ration of piscivorous young-of-the-year bluefish, Pomatomus saltatrix, in the Hudson River stuary. Fish. Bull. 95:665-679.
- ↑ Stillwell, C.E. i N.E. Kohler, 1982. Food, feeding habits, and estimates of daily ration of the shortfin mako (Isurus oxyrinchus) in the Northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 39(3):407-414.
- ↑ Medved, R.J. i J.A. Marshall, 1981. Feeding behavior and biology of young sandbar sharks, Carcharhinus plumbeus (Pisces, Carcharhinidae), in Chincoteague Bay, Virginia. Fish. Bull. 79(3):441-447.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Whitehead, P.J.P., 1985.