Menta
Mentha ![]() | |
---|---|
![]() | |
Dades | |
Font de | fulla de menta i planta comestible ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Lamiaceae |
Subfamília | Nepetoideae |
Gènere | Mentha ![]() L. |
Tipus taxonòmic | Mentha spicata ![]() |
Nomenclatura | |
Epònim | Mente ![]() |




La menta (Mentha) és un gènere de plantes amb flor dins la família lamiàcia. És un gènere de distribució cosmopolita.
Hàbitat
[modifica]Al contrari que la majoria de les lamiàcies, els agraden els terrenys humits.
Característiques
[modifica]Són espècies herbàcies perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Tenen uns rizomes subterranis que fan que sovint es comportin com espècies que envaixen tot l'espai. Les fulles són de disposició oposada i són simples i de forma oblonga a lanceolada sovint tenen el marge serrat. Les flors tenen dos llavis i quatre lòbuls amb colors que van del blanc al porpra. El fruit és una càpsula amb fins a quatre llavors.
Taxonomia
[modifica]Espècies
[modifica]Dins del gènere Mentha es reconeixen les 24 espècies següents:[1]
- Mentha alaica Boriss.
- Mentha aquatica L. - menta d'aigua[2]
- Mentha arvensis L. - herba cuquera[2]
- Mentha atrolilacina B.J.Conn & D.J.Duval
- Mentha australis R.Br.
- Mentha canadensis L.
- Mentha cervina L. - menta aquàtica[2]
- Mentha cunninghamii (Benth.) Benth.
- Mentha dahurica Fisch. ex Benth.
- Mentha darvasica Boriss.
- Mentha diemenica Spreng.
- Mentha gattefossei Maire
- Mentha grandiflora Benth.
- Mentha japonica (Miq.) Makino
- Mentha laxiflora Benth.
- Mentha longifolia (L.) L. - menta boscana[2]
- Mentha micrantha (Fisch. ex Benth.) Heinr.Braun
- Mentha pamiroalaica Boriss.
- Mentha pulegium L. - poliol[2]
- Mentha requienii Benth.
- Mentha royleana Wall. ex Benth.
- Mentha satureioides R.Br.
- Mentha spicata L. - menta de bou[2]
- Mentha suaveolens Ehrh. - menta borda[2]
Híbrids
[modifica]S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Mentha × carinthiaca Host
- Mentha × dalmatica Tausch
- Mentha × dumetorum Schult.
- Mentha × gayeri Trautm.
- Mentha × gracilis Sole - Menta de fer sopa[2]
- Mentha × kuemmerlei Trautm.
- Mentha × locyana Borbás
- Mentha × piperita L. - menta pebrera[2]
- Mentha × pyramidalis Ten.
- Mentha × rotundifolia (L.) Huds.
- Mentha × suavis Guss.
- Mentha × verticillata L. - calament[2]
- Mentha × villosa Huds.
- Mentha × villosa-nervata Opiz
- Mentha × wirtgeniana F.W.Schultz
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Mentha:[1]
- Audibertia Benth.
- Menthella Pérard
- Minthe St.-Lag.
- Preslia Opiz
- Pulegium Mill.
Usos
[modifica]L'oli essencial de la menta rep el nom de mentol. S'empra com a aromatitzant i com a oli medicinal.
Les mentes més conreades són l'híbrid Mentha × piperita (menta pebrera) i les espècies Mentha suaveolens i Mentha pulegium (Poliol).