Meríones
Per a altres significats, vegeu «Meriones». |
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Mare | Melfis |
Pare | Molos |
Altres | |
Càrrec | rei de Creta |
Segons la mitologia grega, Meríones (en grec antic Μηριόνης), va ser un heroi cretenc, fill de Molos, que era un fill bastard de Deucalió de Creta, i de Melfis.
Com a antic pretendent d'Helena, va anar a la guerra de Troia al costat d'Idomeneu, rei de Creta, el seu germanastre, i amb ell comanda les tropes cretenques. Era present, durant la guerra, al consell de guerra nocturn, va ferir Deífob, va matar Adamant, Acames, Harpalió, Moris, Hipoció i Laògon i es va escapar dels cops d'Eneas. Va participar en els combats al voltant del cos de Pàtrocle i va ser l'encarregat de reunir llenya per la seva pira. Durant els jocs fúnebres que va disposar Aquil·les per Pàtrocle, va participar en la cursa de carros, al tir amb arc i en el llançament de javelina. Va vèncer en el tir a l'arc, ja que Creta és terra d'arquers.
Després de la caiguda de Troia, Meríones acompanyà Idomeneu i tornà feliçment a Cnossos. La tradició posterior diu que aviat s'embarcà de nou i arribà a Sicília, on visità les colònies cretenques d'Heraclea Minoa i Èngion, que el van acollir molt bé. També se li atribuïa la fundació de la ciutat de Cressa, a Paflagònia. Meríones va tenir fama de ser un bon ballarí.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 360. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 148. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461