Merbromina
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 749,818943736 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂₀H₈Br₂HgNa₂O₆ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
La merbromina és un compost organomercurial de color verd, amb fórmula molecular C20H₈Br₂HgNa₂O₆. La seva denominació química és dibromhidroximercurifluorosceïna sal disòdica (IUPAC).
És fàcilment soluble en aigua, donant una solució de color vermell carmí. Solucions molt diluïdes (1:2000) posseeixen una fluorescència groc-verdosa. El pH d'una solució al 0,5% és 8,8. Un gram es dissol en 50 grams d'alcohol del 94%, i en 8,1 grams de metanol. És pràcticament insoluble en alcohol, acetona, cloroform i èter.[1]
Està relacionada químicament amb la fluoresceïna i amb l'eosina Y (C20H₈Br₄O₅, tetrabromofluoresceïna). En la seva estructura posseeix un sol àtom de mercuri fortament lligat mitjançant enllaç covalent a un anell benzènic i a un grup hidroxil, essent una substància molt estable.
Síntesi
[modifica]Se sintetitza tractant dibromfluoresceïna amb acetat mercúric i hidròxid de sodi o alternativament, per acció d'acetat mercúric sobre dibromfluoresceïna sòdica. Pel seu caràcter aniònic, és químicament incompatible amb àcids, la majoria de sals alcaloides i la major part d'anestèsics locals.[1]
Aplicacions
[modifica]És utilitzat en Medicina com a antisèptic d'ús tòpic en petites ferides superficials, cremades, esquerdes i raspades.[2] També s'utilitza en l'antisèpsia del cordó umbilical[3] i en l'antisèpsia de ferides de difícil cicatrització, com en úlceres neuropàtiques i ferides del peu diabètic.[4]
Les seves propietats antisèptiques van ser descobertes pel metge Hugh H. Young de l'Hospital John Hopkins (Baltimore, EUA) el 1918.[5] Segueix sent un antisèptic important, particularment en països en desenvolupament, degut al seu baix cost d'adquisició.[6]
Medicaments que contenen merbromina a Espanya
[modifica]El primer medicament registrat a Espanya amb merbromina va ser Mercromina® l'any 1935, el seu titular i fabricant és l'empresa de Rubí (Vallès Occidental) Lainco S.A.
A Espanya els següents medicaments tenen merbromina com a principi actiu:[7]
- ARGENTOCROMO Sol.
- CROMERCONGO Sol.
- LOGACROM Sol. 2%
- MERBROMINA SERRA Sol. 20 mg/ml
- MERCROMINA FILM LAINCO Sol. 2%
- MERCROMINA MINI Sol. 2%
- MERCURIN LIQUIDO Sol. 2%
- MERCUROCROMO ARAFARMA Sol. 2%
- MERCUROCROMO MAXFARMA Sol. 2%
- MERCUROCROMO PEREZ GIMENEZ Sol. 2%
- MERCUROCROMO PQS Sol. 2,5%
- MERCUROCROMO VIVIAR Sol. 2%
- MERCUTINA BROTA Sol. 2%
- TIRITAS AL MERCUROCROMO Apósito
Utilització en altres països
[modifica]La Food and Drug Administration dels EUA el va classificar en 1998 com "d'ús no generalment reconegut com a segur" juntament amb una multitud d'altres compostos actius i basant-se en l'absència d'interès per part de les companyies farmecèutiques a proporcionar nous estudis o informació de suport actualitzada. En cap cas va ser degut al fet que el producte fos tòxic o de risc per al pacient.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Susan Budavary. The Merck Index An Encyclopedia of Chemicals, Drugs, and Biologicals (Merck Index). 11th ed., centennial ed.. Rahway, New Jersey, USA. Merck & Co, 1989. ISBN 091191028X.
- ↑ «Prospecto autorizado Mercromina Film®». [Consulta: 2 juny 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Sellares Casas, E «Eficacia de una aplicación frente a 3 de merbromina en el tiempo de caída del cordón». Acta pediátrica Española, 60, 9, 2002.
- ↑ Gaitan Enríquez, J «Merbromina como tratamiento de elección en úlceras de pie diabético». Clínica rural, 497, 9-1997.
- ↑ «Hugh Hampton Young (1870-1945)».
- ↑ Prashant N. Mohite, Ashok M. Bhatnagar «Mercurochrome 1% as an antiseptic for burns: Economical - but is it efficacious and safe?». The Internet Journal of Surgery, 21, 2, 2009. ISSN: 1528-8242.
- ↑ «Listado de medicamentos que contienen el Principio Activo MERBROMINA:», 02-05-2013.
- ↑ «Status of Certain Additional Over-the-Counter Drug Category II and III Active Ingredients» (en anglès). 21 CFR part 310, 63 FR 19799, 22-04-1998.