Mercè Macià Armengol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1956  (68 anys)Colònia Estabanell (Ripollès) |
| Altres noms | Teta Macià |
| Activitat | |
| Ocupació | alpinista |
| Membre de | |
| Esport | alpinisme |
Mercè Macià Armengol, coneguda com a Teta Macià (la Colònia Estevenell, Camprodon, Ripollès, 24 de setembre de 1956), és una alpinista catalana.[1]
Amb set anys va anar a viure a Mataró i quan en comptava quinze es va començar a aficionar a l'alpinisme a l'escola. És sòcia de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d'Argentona.[1][2]
Trajectòria alpinística
[modifica]L'any 1984 aconseguí el rècord estatal femení d'altitud atenyent la cota 7.350 m de la muntanya Lhotse Shar de l'Himàlaia. Així va superar el rècord anterior aconseguit per Montserrat Jou, que l'any 1975 havia arribat als 7.250 m a la muntanya Noshaq occidental. En l'expedició, malgrat tot, no va arribar al capdamunt de la muntanya per les inclemències del temps.[3]
L'any 1987 tornà a intentar assolir el pic de la muntanya Lhotse Shar, formant part de l'expedició capitanejada pel també soci de l'Agrupe Antoni Sors i Ferrer, que hi va perdre la vida juntament amb tres companys més.[4] En les jornades de recerca dels seus cossos, Macià va arribar fins a la cota 7.800 m, batent de nou el rècord estatal que tenia ella mateixa.[5] Aquesta marca va ser superada per Magda Nos i Mònica Verge el setembre de 1989 quan van fer cim al Cho Oyu (8.201 m).[6]
També assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental l'any 1979, el Lhotse Shar finalment l'any 1990 –essent ella mateixa cap de l'expedició– i el Cho Oyu l'any 1992.[2]
L'any 2020 l'Ajuntament de Mataró la va premiar amb una menció especial en el marc de la 65a edició de la Nit de l’Esport per la seva trajectòria alpinística i per la condició de pionera de l’alpinisme femení català i estatal.[7] Anteriorment també va rebre la placa Flor de Neu del diari esportiu Mundo Deportivo.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Escorcia, Dagoberto «Reportaje: Mercè Macià». El País, 27-06-1984 [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mercè Macià Armengol». EsportpèdiaCat - Enciclopèdia de l'esport català. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Salgado, Secundino «La mujer “más alta” de España». La Vanguardia, 08-06-1984, p. 1 i 28 [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Salgas, Marc «La tragèdia del Lhotse Shar». L'Esportiu, 10-12-2018, p. 24.
- ↑ Cabanillas, M. «Mercè Macià tiene el récord con 7.800 m». El Mundo Deportivo, 29-12-1987, p. 38 [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Cabanillas, M. «Nos y Verge, vencedoras del ocho Oyu llegan hoy a Barcelona». El Mundo Deportivo, 04-10-1989 [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «La 65a Nit de l’Esport premia la trajectòria de Mercè Macià». Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, 12-12-2020. [Consulta: 13 desembre 2020].