Mercat Maignon
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat i edifici  | |||
| Arquitecte | Pere Falqués i Urpí | |||
| Construcció | 1899 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | |||
| Localització | Arnús, 41 i Pl. Maignon | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20491 | |||
,_entrada_al_carrer_d%27Arn%C3%BAs_41.jpg)
El mercat Maignon és un edifici de Badalona catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]S'ubica en una antiga plaça anomenada de Moyons, segons un plànol del segle xix, en el primer eixample de Badalona, sobre uns terrenys d'Esteve Maignon. La seva construcció fou per tal de satisifer les necessitats de la creixent ciutat. Fou inaugurat el 1889 per l'alcalde Francesc Viñas i Renom.[2][1]
Es coneix com a Plaça Vella des de la construcció el 1926 del nou mercat de la ciutat, el mercat Torner, denominat popularment com la Plaça Nova.
L'Ajuntament el va reformar el 1975, eliminant 26 de les 78 parades exteriors, per tal facilitar la comunicació del vianants entre l'avinguda Marti Pujol i el carrer de Mar, i canviant part dels antics vitralls i col·locant un sostre pla per tal de millorar la seva resistència al clima però que va resultar acabar tapant l'estructura de ferro de la coberta.[2] Des de 2015 es troba tancat a l'espera d'una nova renovació i rehabilitació integrals; els paradistes han sigut traslladats a una carpa al costat del mateix mercat,[3][4] en el lloc que havia ocupat antigament la perfumeria Parera, avui anomenat plaça de les Puntaires. Tot i tenir una empresa encarregada del projecte, encara continua tancat. Amb el pas dels anys sense executar-se la reforma de l'edifici, ha obligat també a fer obres de millora i manteniment de la carpa provisional.[5]
Descripció
[modifica],_angle_c._Arn%C3%BAs_-_pl._Maignon.jpg)
És un edifici de planta rectangular de 1034 m² i ocupa tota l'illa dels carrers d'Arnús, Lleó i Soledat.[2] És semblant a altres mercats, com el del Clot i sobretot el del Poblenou, del mateix autor.[1]
Bastit en maó i pedra artificial pedra artificial, les parets consten de grans vitralls, la majoria no conservats, antigament decorats en colors, i en el centre dels testers té els dos vitralls originals que destaquen per tenir l'escut de Catalunya rodejat d'una garlanda (en aquella època era l'escut que emprava l'Ajuntament de Badalona). L'interior està assentat en un pla lleugerament superior al dels carrers que l'envolten.[2][1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mercat Maignon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Mercat Maignon». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural, 1980. Arxivat de l'Europeu original el 14-12-2013.
- ↑ López, Montse «Mercasa invertirá en la remodelación del histórico Mercat Maignon de Badalona». La Vanguardia, 25-07-2012.
- ↑ Membrives, Marta «Debat obert per la reforma del mercat vell de Badalona». El Punt Avui, 14-01-2013.
- ↑ Russiñol, Paula «La larga espera de un mercado modernista obliga a reformar antes la carpa provisional». La Vanguardia, 16-11-2018.
Bibliografia
[modifica]- Solé Ferrer, Marc. Construcció i arquitectura del mercat Maignon de Badalona (1886-1889). Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (treball fi de grau), 24-07-2019.
Enllaços externs
[modifica]
- «Mercat Maignon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.