Vés al contingut

Mercedes Fernández-Martorell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMercedes Fernández-Martorell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòloga, escriptora, professora d'universitat, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc webantropologiaurbana.com Modifica el valor a Wikidata

Mercedes Fernandez Martorell (Barcelona, 25 de novembre de 1948) és una antropòloga catalana que ha escrit llibres i articles en llengua castellana, en què formula un projecte antropològic sobre com els humans autoproduïm el nostre significat i els processos i conflictes que es generen en les pràctiques socioculturals ideades per aquests.[1] És professora titular del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Barcelona.[2]

Mercedes Fernandez Martorell, és llicenciada en Història Moderna i Doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona.

Des de l'any 1980 és professora titular d'antropologia a la Universitat de Barcelona. Imparteix cursos sobre Antropologia Urbana (treballa sobre el com de la construcció i recreació de les màquines socials en contexts urbans) i l'antropologia i el Feminisme (treballa sobre l'esdevenir i els processos d'elaboració de la individualitat). Dos temes dels que ha publicat diverses obres. Ha impartit conferències i cursos a Espanya i França.

Dirigeix l'Observatori sobre la Construcció i Recreació del Significat dels Humans OCRSH a la Universitat de Barcelona.

Obra i corrent

[modifica]

A partir de les obres Muerte en dos tiempos (1980) i Estudio Antropológico: Una comunidad judía (1983) estableix i analitza com de forma interna els pobles construeixen i recreen la seva particular historicitat, inclusivament en entorns multiculturals. Va determinar que els conceptes "poder i cultura" eren inseparables.

Escriu Antropología de la convivencia (1997),[3] i La semejanza del mundo (2008)[4] des d'una aproximació crítica a l'antropologia estructuralista, comparativista i del parentiu.

Manifesta que no hi ha antropologia sense història, sense filosofia, sense ciència. L'antropologia pensa i treballa sobre el que estableixen com a realitat els pobles i individus per aconseguir sobreviure i perviure com a espècie. El paper de l'antropologia consisteix en l'estudi de quines "presons" (com les entén Gilles Deleuze) vam idear els humans per viure en societat i com aquestes són, a més, motor de l'esdevenir.

Forma part de la línia d'intel·lectuals propers al corrent crític i feminista que es va expressar a partir del Maig del 68. Planteja que l'antropologia, des dels seus inicis i en menor o major mesura, és sexista i androcèntrica.[5] Amb Subdivisión sexuada del grupo humano (1986)[6] va formular com la diferència de sexe s'utilitza com a instrument de desigualtat i respon a una construcció sociocultural, ja que la biologia és, en si, discurs cultural, i que l'origen del capitalisme va tenir lloc quan els homes, que en el règim feudal produïen el que necessitaven i donaven una part al seu senyor, van acceptar posar-se al servei dels patrons en condicions miserables a canvi de tenir un salari i una dona.[7]

Obres

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • Estudio antropológico: Una Comunidad Judía (Barcelona, Mitre, 1984).
  • Sobre el concepto de Cultura (Barcelona, Mitre, 1984).
  • Leer la Ciudad (dir) (Barcelona, Icaria, 1988).
  • Invención del género y vida en sociedad (Madrid, Vol. I UAM, 1988).
  • Sexo y Edad: Instrumentos para la vida en común (Madrid, Vol I UAM, 1989).
  • Creadores y vividores de ciudades. Ensayo de Antropología Urbana (Barcelona, Editorial EUB, 1996).
  • Caminar con leyes para comer (Barcelona, Proa, 1996).
  • Los otros vascos. Las migraciones vascas en el siglo XX. Prólogo (Madrid, Fundamentos, 1997)
  • Antropología de la Convivencia (Madrid, Cátedra, col. Teorema, 1997)
  • Crear seres humanos (México, UNAM, 2002)
  • La Semejanza del mundo (Madrid, Cátedra, col. Teorema, 2008)
  • Complejidad humana (México, Sb, 2008)
  • Ideas que matan (Barcelona, Alfabia, 2012)[8]
  • Capitalismo y cuerpo (2018)[9]

Articles

[modifica]
  • 60 Conceptos clave de la Antropología Cultural. Matriarcado; Medio; Tribu. (Barcelona, Daimon, 1982)
  • Y Zeus engendró a Palas Atenea en: Ethnica, 19, 1983, Barcelona.
  • Tiempo de Abel: la muerte judía en: Comentaris, 6, 1984, Barcelona.
  • Muerte en dos tiempos: Católicos y judíos en: Antropologiaren III Batzarrea, Donostia, 1984.
  • Subdivisión sexuada del grupo humano (Sevilla: ER, 1985)
  • Sobre la identidad: la subdivisión (Barcelona, Fundación Caixa de Pensions, 1988)
  • Créer des être humains (París, Gradhiva, 1997)
  • La experiencia como invento (México D.F., Actas IV Seminario Internacional de Pedagogía, 2001)
  • Construcción de la identidad humana (Bilbao, Actas Congreso de Multiculturalismo y extrangerías, 2005)
  • El lado oscuro del vencedor (Barcelona, HAFO, vol 113, 2005)

Filmografia

[modifica]
  • Dones 36. Barcelona; Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona Televisión BTV canal 39, 1997. Dirección
  • Ando pensando, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2004. Dirección y guión. Film sobre el maltrato a las mujeres.
  • ¿No queríais saber por qué las matan? POR NADA, Barcelona, productora Canónigo Films, 2009. Directora y coguionista. Documental sobre la violencia doméstica.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mercedes Fernandez Martorell en Ediciones Alfabia». Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 6 desembre 2013].
  2. ↑ «Mercedes Fernández Martorell - Universitat de Barcelona». [Consulta: 2 juliol 2024].
  3. ↑ antropología de la convivencia a casadellibro.com
  4. ↑ Semejanzas a el país.es
  5. ↑ Bernal-Triviño, Ana. «"La ley del hombre es la que prevalece entre mujeres y hombres"» (en castellà). Publico, 29-10-2018. [Consulta: 26 gener 2019].
  6. ↑ Revista de filosofía UCM
  7. ↑ Marrón, Núria. «capitalismo: la mujer, propiedad del hombre» (en castellà). El Periodico. [Consulta: 26 gener 2019].
  8. ↑ «'Ideas que matan', un libro que analiza la mente del maltratador» (en castellà). El Periodico, 19-12-2012 [Consulta: 14 novembre 2015].
  9. ↑ «Ediciones Cátedra». [Consulta: 11 gener 2019].
  10. ↑ blog unaentropologaenlaluna.com
  11. ↑ «artículo sobre la película». Arxivat de l'original el 2011-09-16. [Consulta: 15 març 2017].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercedes_Fernández-Martorell&oldid=33752637»