Vés al contingut

Mercedes Gaspar Salvo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMercedes Gaspar Salvo
Biografia
Naixement1964 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0309196 TMDB.org: 1352671 Modifica el valor a Wikidata

Mercedes Gaspar Salvo (Saragossa, 1964) és una directora de cinema espanyola. Nascuda a Saragossa, ha passat la seva infantesa a Calanda (lloc de naixement de Luis Buñuel) i després es traslladà a Madrid, on es va llicenciar en Ciències de la Comunicació i en Geografia i Història, titulada en Direcció Escènica pel RESAD i realització per l'Institut Oficial de Ràdio i Televisió. Ha treballat a TVE, i ha estat professora a diverses institucions i universitats. Els seus treballs es caracteritzen per la mescla de tècniques d'animació, l'experimentació i la fusió de llenguatges i arts amb influència de Luis Buñuel, Salvador Dalí, Man Ray i Jean Cocteau.[1]Actualment viu a Segòvia.[2]

El 1994 va obtenir el Goya al millor curtmetratge de ficció per El sueño de Adán i el 1995 i 1996 fou nominada al mateix Goya per Las partes de mi que te aman son seres vacíos i Esclavos de mi poder,[3] i nominada a l'Ós d'Or al millor curtmetratge al 45è i 46è Festival Internacional de Cinema de Berlín amb El sueño de Adán i Las partes de mi que te aman son seres vacíos.[4]

El 2014 va dirigir el seu primer llargmetratge, Huídas, va tenir 17 candidatures als Premis Goya, entre ells el de millor pel·lícula, millor direcció i millor guió original.[5]

Filmografia

[modifica]
  • 2014: Huidas
  • 2003: Memoria y muerte de una cortometrajista (Curt)
  • 2001: El derecho de las patatas (Curt)
  • 1997: El sabor de la comida de lata (Curt)
  • 1996: Esclavos de mi poder (Curt)
  • 1996: Pon tu pensamiento en mí
  • 1995: Las partes de mí que te aman son seres vacíos (Curt)
  • 1994: El sueño de Adán (Curt)
  • 1993: Su primer amor (Curt)
  • 1992: Sabía que vendrías (Curt)

Referències

[modifica]
  1. Mercedes Gaspar Arxivat 2019-10-25 a Wayback Machine. a hamacaonline
  2. Mercedes Gaspar: Huidas a filmarte.net
  3. Esclavos de mi poder al web dels Premis Goya
  4. Mercedes Gaspar a mujeresdecine.com
  5. Huídas al web dels Goya