Vés al contingut

Meshulam Zusha de Hannopil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMeshulam Zusha de Hannopil
Biografia
Naixementc. 1719 Modifica el valor a Wikidata
Tarnów (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1800 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Hannopil (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórabí Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDov Ber Ben Avraham Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolTzadikim Modifica el valor a Wikidata
FillsTzvi Menachem Mendel Modifica el valor a Wikidata
GermansElimelech de Lizensk Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Meshulam Zusha de Hannopil (Tarnów, c. 1719 - Hannopil, 1800) era conegut com el Rabí Zushia, va ser un rabí ortodox del segle xviii (1718-1800),[1] i un dels grans mestres hassídics de la seva generació.

Era un deixeble del Rabí Dov Ber Ben Abraham, també conegut com el Maguid de Mezritch, al costat del seu germà Elimelech de Lizensk,[2]amb qui va passar molts anys vagant per les comunitats jueves per raons esotèriques, El Rabí Zusha era conegut per ser un home humil i un inspirat Tzadik ("just").

El Rabí Zusha va néixer a Tarnów, a Polònia. Era el segon fill de Mirel i Eliezer Lipa Lipman.[3] Es desconeix la seva data de naixement, així com la seva infantesa. Entre els seus germans es troben Nathan, el major, el futur degà del tribunal rabínic d'Estocolm. Elimelech de Lizensk va ser l'autor de l'obra Noam Elimelech. El seu germà Abraham va residir a la ciutat prussiana de Königsberg (actualment Kaliningrad, Rússia). El Rabí Zusha tenia dues germanes anomenades Ita i Elka.[2] A la seva joventut, va estudiar la Càbala segons el mètode del Rabí Isaac Lúria.[2]

Referències

[modifica]
  1. Karp, Aliza. «I LOVE MY LAND». Op-Ed December 31, 2007. crownheights.info. [Consulta: 24 gener 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Encyclopedia of Hasidim,Tzvi Rabinowicz
  3. Garlitz 2007, p. 48

Bibliografia

[modifica]
  • Garlitz, Mordekhai. Hamodia. 'Tzanetérot Hazahav (en hebreu), 2007, p. 411.