Mesquita Bibi-Heybat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (az) Bibiheybət məscidi  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Mesquita i edifici desaparegut | |||
| Arquitecte | Mahmud ibn Sa'd (en)  | |||
| Construcció | 1281 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït
permanentment tancat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura islàmica Shirvan-Absheron architectural school (en) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bakú (Azerbaidjan) i Bibiheybət (Azerbaidjan) (en) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Religió | islam | |||
La Mesquita Bibi-Heybat (àzeri: Bibiheybət məscidi) és una mesquita històrica de Bakú, a l'Azerbaidjan. L'estructura actual n'és una reconstrucció de l'any 1990. La mesquita fou aixecada al segle xiii pel xirvanxah Farrukhzad II Ibn Ahsitan II; és el centre espiritual dels musulmans de la regió i un dels monuments importants de l'arquitectura islàmica de l'Azerbaidjan.
Història
[modifica]La mesquita va ser construïda sobre la tomba de la filla del seté imam dels xiïtes – Mussa al-Kàdhim.[1]
D'acord amb les inscripcions de la paret sud de la mesquita els historiadors en daten la construcció de la fi del segle xiii: "Obra de Mahmud ibn Saad", que va construir la fortalesa de Nardaran, a prop de Bakú.[2][3] El famós escriptor francés Alexandre Dumas va visitar la mesquita l'any 1840 i n'escrigué en la seua obra El món.
La destrucció de la mesquita
[modifica]
Després de l'establiment de poder soviètic a l'Azerbaidjan l'any 1920, la Mesquita Bibi-Heybat, juntament amb la Catedral d'Alexandre Nevski (Bakú) i l'Església de la Immaculada Concepció (Bakú) foren perseguides per la Unió Soviètica, i la mesquita fou destruïda l'any 1934.[1][4]
Restauració de la mesquita
[modifica]L'any 1994, després que l'Azerbaidjan aconseguís la independència, el president Heydar Aliyev ordenà la construcció d'un edifici nou per a la Mesquita Bibi-Heybat.[1] Se'n reconstruí seguint les fotografies preses l'any 1980 poc abans de l'explosió.
La cerimònia d'inauguració se'n feu l'11 de juliol del 1997.[5] La mesquita fou ampliada pel decret presidencial del 2005.[6]
Arquitectura
[modifica]La mesquita restaurada és un exemple clàssic de l'escola arquitectònica de Xirvan. Té tres cúpules, decorades amb espills verds i turqueses, brodats amb inscripcions de l'Alcorà. La sala d'oració dels hòmens és al costat sud, la de les dones al nord. Al bell mig hi ha el mausoleu.[7]
La mesquita fou dissenyada per l'arquitecte àzeri Sanen Sultanov.[8]
Galeria
[modifica]-
Vista de la mesquita antiga -
La mesquita al principi del segle xx -
Interior -
Interior -
Tomba -
Tomba -
Entrada -
Disseny oriental -
Disseny oriental -
Cúpula -
La mesquita després de la restauració el 2008 -
Il·lustració de la mesquita per Viggo Peter Olaf Langer
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sharifov, Azad. «Legend of the Bibi-Heybat Mosque». Azerbaijan International Magazine. [Consulta: 11 juliol 2010].
- ↑ Meshadi, Nemat. Azərbaycanda pirlər, 1992, p. 36.
- ↑ «Xəta 404 - Səhifə tapılmadı!». [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ Pàg. 668 - Council of Europe: Parliamentary Assembly. Official report of debates: 2006 ordinary session (third part), 26–30 June 2007, Vol. 3: Sittings 16 to 23,. 2007. Council of Europe. ISBN 978-92-871-6093-5.- Total pages: 535 to 816 (316 in total).
- ↑ В Баку закончилась реконструкция средневековой мечети Биби-Эйбат (rus).
- ↑ Azerbaijani President Takes Part in Inauguration of Bibi-Heybat Mosque.
- ↑ Sadigi, G. Деревня Шихово (Биби-Эйбат). Archaeological Committee of Azerbaijan, 1925, p. 30.
- ↑ Nurizade, Shahla «. Биби-Эйбат. Здесь возносят молитвы, здесь обретают исцеление». IRS, 2007. Arxivat de l'original el 2017-09-12 [Consulta: 12 setembre 2017].