Mesquita Yukhari Govhar Agha
Mesquita Yukhari Govhar Agha | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (az) Yuxarı Gövhar Ağa məscidi | |||
Dades | ||||
Tipus | Mesquita | |||
Arquitecte | Karbalayi Safikhan Karabakhi (en) | |||
Construcció | 1883 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Arran architectural school (en) | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Shusha District (Azerbaidjan) (en) | |||
Localització | Xuixa | |||
| ||||
La Mesquita Yukhari Govhar Agha (en àzeri: Yuxarı Gövhar Ağa məscidi) és una mesquita xiïta de Susa, a la regió d'Alt Karabakh. La mesquita també es diu Boyuk Juma ('Gran Mesquita') de Govhar Agha (en àzeri: Gövhər Ağanın Cümə məscidi).[1]
Història
[modifica]Yukhari Govhar Agha significa 'Mesquita Superior Govhar Agha' en àzeri, i es refereix a la ubicació de la mesquita a la banda de dalt de Şuşa per distingir-la de la Mesquita Ashaghi Govhar Agha, mesquita del mateix nom situada a la secció inferior de la ciutat. Totes dues se'n consideren símbols de Şuşa i obres mestres de l'arquitectura oriental.[2][3] La Mesquita Yukhari Govhar Agha és a la plaça principal de Şuşa, al carrer Yusif Vazir Chamanzaminli, i el conjunt inclou una madrassa, botigues i cases construïdes pel mateix arquitecte.[4] Segons l'historiador i autor de Karabakh-name, Mirza Jamal Karabakhi, la mesquita es va construir per ordre d'Ibrahim Khalil Khan el 1768 (1182 segons el calendari musulmà), però es va aturar un llarg temps. La construcció es reinicià i completà el 1883-1885 per l'arquitecte Karbalayi Safikhan Karabakhi, ordenada per Govhar Agha, filla d'Ibrahim Khalil Khan.
Exterior i interior
[modifica]La sala d'oració de la mesquita Yukhari Govhar Agha té tres naus en forma quadrada (190-185 m) dividida per 6 columnes de pedra. La terrassa de tres bigues a la secció nord de la mesquita li dona forma rectangular (26,5 × 21,5 m). La mesquita té dos minarets. Els balcons solien albergar les dones de la sala d'oració. L'interior de la sala d'oració rep llum de les finestres dobles. Els dos minarets de la façana formen la veranda. L'edifici fou construït en pedra, i els dos minarets de rajola, tenen forma cilíndrica, amb cinyells horitzontals amb cada secció. El mateix patró de construcció es pot veure en la majoria de les mesquites del Karabakh construïdes per Kerbalayi Safi Khan Karabakhi.(1)
Després de la invasió de Şuşa per forces armènies d'Artsakh, la mesquita deixà de funcionar.[5] Després d'una petita restauració al 2008-2009, en què se'n va reconstruir el sostre, uns funcionaris del Ministeri d'Economia de Nagorno-Karabakh ordenaren un projecte de restauració, i contractaren experts iranians per a dur-ne a terme els treballs.[6][7] Els funcionaris azerbaidjanesos expressaren descontentament amb el projecte de restauració, i el vicepresident del Comité Estatal de Treball amb Organitzacions Religioses Gunduz Ismayilov afirmà que «la intenció d'Armènia de restaurar la històrica mesquita azerbaidjanesa de Şuşa era un intent d'encobrir el vandalisme fet als monuments culturals i religiosos de l'Azerbaidjan en els territoris envaïts».[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Shusha State Historical & Architectural Reserve». Arxivat de l'original el 4 d'octubre de 2010. [Consulta: 20 juliol 2010].
- ↑ «PACE – Urgency to prevent the destruction of cultural monuments in the Armenian-occupied town of Shusha of Azerbaijan». [Consulta: 20 juliol 2010].
- ↑ «Чудеса Азербайджана». Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2021. [Consulta: 26 juliol 2010].
- ↑ «Наши культурные ценности – Шушинский район». Arxivat de l'original el 23 d'octubre de 2010. [Consulta: 26 juliol 2010].
- ↑ «Human Rights group». Arxivat de l'original el 26 de juliol de 2011. [Consulta: 23 juliol 2010].
- ↑ LLC, Helix Consulting. «Excavation works start in the Iranian Upper Mosque of Shushi» (en anglés). [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ «Karabakh readies restoration project for Persian mosque» (en anglés), 08-12-2016. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «Azerbaijan reacts to Iranian company restoring mosque in Shusha» (en anglés). apa, 16-12-2016. Arxivat de l'original el 2019-11-04. [Consulta: 4 novembre 2019].