Mesquita de la Qasba

 

Infotaula edifici Mesquita de la Qasba
Epònim	Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur
Dades
Tipus	Mesquita
Part de	medina de Marràqueix
Construcció	1189
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Marràqueix (Marroc)
Localització	23, rue de la Kasbah
31° 37′ 04″ N, 7° 59′ 20″ O
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	?

La Mesquita de la Qasba, també coneguda com a Mesquita de Mulay al-Yazid, és una mesquita històrica de Marràqueix, al Marroc. La va construir el califa almohade Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur entre els anys 1185 i 1190. Es troba a la Qasba de Marràqueix, l'antiga ciutadella urbana, a prop dels històrics palaus reials. Juntament amb la Mesquita Kutubia, és una de les més importants de Marràqueix.

És a prop del Palau El Badi i del Palau Reial encara utilitzat pel rei del Marroc actualment. A l'est es troba la plaça Mulay el Yazid i al sud les tombes sadites, una necròpoli amb els enterraments d'aquesta dinastia. La mesquita també és a prop de les murades de la ciutat i de la Bab Agnaou, la porta principal de la qasba.

Història

El minaret i la façana occidental al començament del segle xx 

La construcció de la mesquita degué començar el 1185 i va finalitzar cinc anys més tard, en l'apogeu de l'Imperi almohade. La va manar construir el califa almohade Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur com a part de la seua qasba (ciutadella) que serviria com a residència reial del califa, creant un precedent per als governants del món islàmic, que van construir ciutats palau o districtes reials segregats. La Mesquita de la Qasba es va alçar com a mesquita congregacional per al califa i el districte reial.

Fins i tot després de la mort d'al-Mansur i la caiguda de l'Imperi almohade, la Mesquita de la Qasba continuà tenint gran prestigi entre la ciutadania i els següents governants, i s'arribà a comparar amb la Mesquita Kutubia. Els governants marínides se soterraren en un cementeri al sud de la mesquita, i més tard en el cementeri reial de la dinastia sadita, la qual cosa s'acabaria convertint en les tombes sadites.

A la fi del segle xvi  la mesquita fou greument danyada per una enorme explosió en una botiga de pólvora, i el soldà saadita Abd-Al·lah al-Ghàlib (r. 1557-1574) hi hagué de fer restauracions. Els experts pensen que les reparacions preservaren l'original almohade, tot i que les decoracions d'estuc visibles ara tenen un estil saadita. Fins i tot un estudi d'Íñigo Almela Legorburu indica que la reconstrucció saadita va portar canvis significatius en la configuració interna de la mesquita i en la configuració actual. Després d'aquestes restauracions, encara n'hi havia esquerdes en el minaret fins al segle xx.

Més tard, el soldà alauita Mulay Muhammad III feu una altra sèrie de restauracions a la fi del segle xviii. La cúpula de fusta de l'entrada principal data d'aquesta època, tot i que sembla que els governants en preservaren l'estructura original.

El 16 d'agost del 1907, dies després del bombardeig francés de Casablanca i la invasió de les planes de Xauia, un grup dirigit per Madani El Glawi s'aplegà a la mesquita per a jurar lleialtat a Abdelhafid del Marroc com a soldà sobre el seu germà Abd al-Aziz ben al-Hasan. Actualment la mesquita segueix en ús, i els no musulmans, com en gairebé totes les mesquites marroquines, hi tenen prohibit l'accés.

Orientació de l'alquibla

La mesquita, igual que altres d'almohades i de medievals al començament de l'islam, no s'orienta cap a l'alquibla, que indica la ciutat de La Meca. Està orientada cap al sud, amb un azimut (del nord) de 159 graus, mentre que la veritable alquibla, com en una mesquita moderna, està a 91 graus cap a l'est. N'hi ha un debat històric sobre l'orientació en llocs allunyats com el Marroc i Al-Àndalus; com a resultat, l'orientació de les mesquites de Marràqueix varia segons el període històric en què es construïren.