Vés al contingut

Messana (nàutica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La mitjana[1][2] o messana[3] és, en els vaixells de dos o més pals, la vela llatina, cangrea o fins i tot quadrada, situada més a popa del vaixell (sempre que sigui més petita que la major atès que en una goleta) (schooner) la vela que va més a popa és la major.[4] En els xabecs i els vaixells d'aparell llatí la mitjana és triangular. Per extensió l’arbre de mitjana és el pal on va envergada l'antena de mitjana.

Arbre de mitjana

[modifica]

En vaixells de tres o més pals, l'arbre* situat més a popa. En una barca de mitjana, o en un quetx* o iol, el pal de popa. En anglès, per exemple, la denominació dels pals segueix un altre sistema; així i en una fragata o bricbarca de quatre arbres —de proa a popa— tenim:" fore mast, main mast, mizzen mast i jigger".[5]

En català hi ha qui l'anomena messana; però, seguint la terminologia del falutx, cal referir-lo amb el terme mitjana. De fet, entenem que el nom de l'arbre deriva del de la vela que guarnia, vela que, de les tres, era la de mida mitjana i no pas, com apunta algun autor.. la del mig. (BRUZELIUS; Lars,1996,The Elements of Sailmaking).[5]

  • Terme normatiu: ‘Arbre de més a popa en les naus de tres arbres. … Arbre de popa d’una barca que en té dos. … arbre de mitjana. En la nau de tres arbres, el de més a popa’.[5]
  • Joan Amades al Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca (1924), recull les dues formes, messana i mitjana, encara que aquesta darrera aplicada només a les barques homònimes;[6]
  • Ferran Canyameres,al Diccionari de Marina (1989), entre les dues veus com a sinònimes.[7]
  • Francesc Oller a "Nuestra vela latina" (1996), només referència el mot mitjana, i l’aplica al pal de popa d’una barca d'aquest tipus;[8]
  • Josep M. Sigalés, al seu Diccionari Nàutic.(1989), pel que respecta a messana no hi entra i cita mitjana com el pal més petit a la popa d’una barca.[9]

Documentació de vela de mitjana o arbre de mitjana

[modifica]
Barca de mitjana
  • 1309-1313. “Mezane” en italià.

Francesco da Barberino en els “Documenti d’amore” (obra molt notable per la nombrosa terminologia nàutica emprada) esmenta una vela “mezane” - potser en plural- sense especificar la funció de la qual.[10] Cal tenir en compte que els diccionaris italians antics indiquen que el signiticat primitiu de “mezzana” corresponia a la vela del mig del vaixell i que va passar a designar la vela de més a proa (l’actual arbre de trinquet).[11]

  • 1354. “Mitjana” en català.

A l’obra “Antigua marina catalana”[12] de Francesc de Bofarull i Sans hi ha la transcripció d’un document molt interessant. Es tracta de l’inventari de l’uixer (o uixera) Sant Pere de Roma. Els uixers eren vaixells destinades al transport de cavalls i aquest inventari permet deduir algunes característiques fonamentals d’aquella mena de vaixells. Pel que fa al nombre de màstils sembla que n’hi ha tres: (artimó?), arbre major, arbre d’enmig. Les veles sí que són tres: artimó (de 40 vessos), tercerol (de 30 vessos) i mitjana (de 14 vessos). El nombre de rems és de 120 (inclosos els de recanvi ?).

  • 1390. "Mitjana" en català.

Document que especifica els noms dels pals (artimó, llop i mitjana) i l'antena i vela de mitjana.[13]

  • 1467. “l’arbre e antenes de la mitjana”. Inv. Drass.

Tipus de vela de mitjana

[modifica]
  • Mitjana rodona: Vela quadrada que enarbora algun estrany vaixell de tres pals.
  • Mitjana sencera o espanyola: Vela triangular emprada antigament i que s'envergava com vela llatina en un tipus d'antena que penjava del pal.
  • Mitjana caputxina, mitjana a l'anglesa o mitja messana: nom que en un principi es va donar a la mitjana trapezoïdal envergada de cangrea, com avui es fa servir, per distingir-la de la mitjana sencera o llatina.
  • Mitjana de capa: mitjana petita i reforçada que serveix per navegar a la capa. Quan es caça contra l'escut de popa es diu mitjana d'escut o mitjana caputxina.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «messana». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ «Messana (nàutica)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Messana (nàutica)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Canyameres, Ferran. Diccionari de marina. Ferran Canyameres i Casamada, 1983, p. 63. BNC:1001098972. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Ricard Jaime Pérez. Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers. Museu Marítim de Barcelona, 2006. ISBN 978-84-934431-1-5. 
  6. ↑ Joan Amades; E Roig Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca. Barcelona: Butlletí de Dialectologia Catalana, XII,, 1924. 
  7. ↑ Ferran Canyameres. Diccionari de marina. Ferran Canyameres i Casamada, 1 gener 1983. BNC:1001098972. 
  8. ↑ Francisco Oller; Vicente García-Delgado Nuestra vela latina. Juventud, 1996. ISBN 978-84-261-2986-4. 
  9. ↑ Josep Maria Sigalés. Diccionari nàutic. Joventut, 1984. ISBN 978-84-261-2042-7. 
  10. ↑ Francesco da Barberino; Ubaldini Documenti d'amore di M. Francesco Barberino. Nella Stamperia di Vitale Mascardi, 1640, p. 259–. 
  11. ↑ Ottorino Pianigiani. Vocabolario etimologico della lingua italiana. Società editrice Dante Alighieri di Albrighi, Segati, 1907. 
  12. ↑ Francisco de Bofarull y Sans. Antigua Marina catalana, por D. Francisco de Bofarull y Sans. Memoria leida en la sesión ordinaria celebrada por la real Academia de buenas letras, el dia 16 de noviembre de 1896. tip. de hijos de J. Jepús, 1898. 
  13. ↑ Andrés Díaz Borrás. Los orígenes de la piratería islámica en Valencia: la ofensiva musulmana trecentista y la reacción cristiana. Editorial CSIC - CSIC Press, 1993, p. 289–. ISBN 978-84-00-07123-3. 

Bibliografia

[modifica]
  • Diccionario marítimo español, José de Lorenzo, Gonzalo de Muga, Martín Ferreiro, 1865.
  • El contingut d'aquest article incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Gaspar i Roig de 1870, el qual es troba en el domini públic.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Messana_(nàutica)&oldid=34254049»