Vés al contingut

Messier 10

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicMessier 10
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)VII Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Messier[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment29 maig 1764[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,004 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi41 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−7,48[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,98 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−8,28 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,88 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial75,2 km/s[3]
75,4 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 57m 9.0499s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-5° 53' 58.8984''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,56[3] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6254 Modifica el valor a Wikidata

Messier 10 (M10 o NGC 6254) és un cúmul globular visible a la constel·lació del Serpentari. Va ser descobert per Charles Messier en 1764.

La seva magnitud conjunta en banda V (filtre verd) és igual a 6,4; el seu tipus espectral és F3 i fotogràficament s'aprecia de color daurat a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o ataronjat) que conté. De la seva velocitat radial, 75,4 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a més 271.440 km/h: aquesta velocitat és originada per la combinació de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Làctia i de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra. És un cúmul globular molt pobre en variables: fins a l'any 2006 només s'havien descobert 4 estrelles variables en el seu nucli.

És fàcilment visible amb binoculars degut a la seva magnitud de 6,6. Amb un telescopi de 150 mm es poden resoldre estrelles. Les estrelles més brillants del cúmul tenen una magnitud aparent de 13.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Messier 10». [Consulta: 25 juliol 2017].
  2. Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  4. 4,0 4,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  5. 5,0 5,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.

Enllaços externs

[modifica]
  • Messier 10, SEDS Messier pages (anglès)
  • Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)