Parapsicologia
La parapsicologia[1] és la investigació dels anomenats fenòmens paranormals. L'ús del mètode científic no atorga a aquesta disciplina la condició de ciència. En termes rigorosos (s'ha de destacar el gran percentatge de frau que hi ha en aquest àmbit) estudia l'existència de la percepció extrasensorial, la telepatia, la clarividència i la premonició. A aquestes últimes també se les considera emmarcades dins de les arts endevinatòries. També es poden incloure en el camp de la parapsicologia la idea d'experiències properes a la mort (EPM) i la telequinesi. Cap d'aquests suposats fenòmens té encara una explicació científica satisfactòria, encara que hi ha algunes teories sobre elles. Metapsíquica[2][3] és el terme amb el qual es coneixia l'estudi dels fenòmens dits paranormals abans del Congrés Internacional d'Utrecht el 1953, en què fou desplaçat pel de parapsicologia, acceptant dins del context d'esta nova denominació la separació de tot allò que tinguera característiques o connotacions de màgia, encanteris, ciències ocultes, supersticions, etc.[4]
Ciència o pseudociència?
[modifica]Tenint en compte l'estat actual de la ciència, i segons l'opinió generalitzada de la comunitat científica, les preguntes referides a aquests fenòmens probablement no són susceptibles d'investigació científica, ja que l'existència d'aquests fenòmens dins d'un paradigma naturalista és qüestionable i no ha pogut ser provada de manera contundent. Per aquestes raons la parapsicologia s'inclou dins de les pseudociències.[5]
La parapsicologia és considerada sovint una branca de la psicologia, però això és debatut pels qui pensen que la psicologia és una disciplina científica mentre que la parapsicologia no es caracteritza per aplicar el mètode científic.
De bon començament, l'estudi dels fenòmens que avui estudia la parapsicologia eren estudiats sota els auspicis del qui es coneixia amb el malnom de metapsíquica, però al Congrés Internacional d'Utrecht el 1953, el nom de metapsíquica fou desplaçat pel de parapsicologia. Dins del context d'aquesta nova denominació, s'acceptà la total separació de tot allò que tingués característiques o connotacions de màgia, encanteris, ciències ocultes, supersticions, etc.[6]
Universitats i instituts on s'estudia parapsicologia
[modifica]Existeixen alguns programes d'investigació, i fins i tot algunes càtedres, sobre la parapsicologia, com a la Universitat d'Edimburg, per exemple, i altres programes en unes altres universitats, com la Universitat Duke i la Universitat d'Utrecht.[7]
El 1953, a la Universitat d'Utrecht (Països Baixos), es creà una càtedra de parapsicologia. El 1960, a la Universitat de Leningrad (actual Sant Petersburg), començà a funcionar un Institut per a l'estudi d'efectes psíquics.
Als Estats Units, a la Universitat de Virgínia, es fundà una càtedra de parapsicologia. La "Parapsychological Association" (Associació Parapsicològica) (Estats Units) [8] és l'associació professional de parapsicòlegs dels Estats Units i ells són els qui han representat històricament aquesta disciplina dins d'aquest país, havent publicat diversos treballs al respecte.
Probablement el major suport que ha rebut en la seva història fou el 1973, quan la prestigiosa "American Association for the Advancement of Sciencie" (AAAS) la reconeix, i admet com a membre en les seves fileres la "Parapsychological Association". Aquest fet és un dels motius que acostumen a adduir els seus partidaris per atorgar-li una certa seriositat com a disciplina.
Objeccions a la seva acceptació com a disciplina científica
[modifica]L'ús del mètode científic és necessari, però no suficient, per atorgar status científic a una disciplina per l'ús. Cal a més que la disciplina en qüestió produeixi alguna teoria (comprovable pel mètode científic) que pugui relacionar-se amb el cos de coneixements científics actualment acceptats, és a dir, que pugui 'engrandir-se' amb la resta dels coneixements. Fins ara, la parapsicologia no ha produït cap teoria d'aquesta mena.[9]
Evidència
[modifica]La parapsicologia no és considerada com una disciplina seriosa pels psicòlegs, de la mateixa manera que també és desdenyada pels altres membre de la comunitat científica, els quals afirmen que mai una experiència controlada sota laboratori no ha produït una evidència afirmant sobre l'existència de fenòmens paranormals que mereixin estudi.
El 1978 el catedràtic de psiquiatria txec Stanislav Grof, radicat en els Estats Units, crea l'"Associació Transpersonal Internacional" impulsant l'estudi i la investigació dels estats modificats de la consciència. La seva aportació a la parapsicologia ha estat bàsicament de concebre la consciència humana no només com un producte del nostre cervell, sinó com quelcom que pot existir d'una manera transcendental, i que transcendiria per tant els límits del temps i de l'espai. Els fenòmens paranormals, mèdiums i místics tindrien per tant cabuda per l'estudi en aquest nou model de la psique humana que ha desafiat els postulats establerts per la ciència convencional.
Prova irrefusable
[modifica]Als Estats Units hi ha des de l'any 1964 la Fundació James Randi, dedicada a desemmascarar les falsedats que sorgeixen al voltant dels suposats fenòmens paranormals. La fundació ha estat oferint des de fa alguns anys la suma d'un milió de dòlars dels Estats Units a qui aconsegueixi, sota condicions controlades de laboratori (i supervisades per la fundació), demostrar un sol fenomen paranormal com els anteriorment citats. Fins ara ningú no ha pogut o volgut fer una demostració satisfactòria i el premi continua sense reclamar des de fa 41 anys.
Els requisits per reclamar-ne el premi són, tanmateix, no pas trivials; durant el 2005, els precandidats han de passar una prova preliminar de Randi (que té menor importància que la prova formal). Per tant, a la data no s'ha aconseguit que es realitzin proves formals per la Fundació.
El 1991 Ladizlao Enrique Marquez fou l'impulsor del "Projecte Psi", un desafiament de 10 mil dòlars llançat en el seu moment des del CAIRP (Centre Argentí per a la Investigació i el Refusament de la Pseudociència) als qui acceptessin posar a prova les seves preteses capacitats paranormals. Més tard amplià la seva oferta, oferint 50 mil dòlars, proposta que manté en el dia d'avui.
Referències
[modifica]- ↑ «Parapsicologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Parapsicologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Graus, Andrea. Ciencia y espiritismo en España, 1880-1930. Granada: Comares, 2019. ISBN 978-84-9045-898-3.
- ↑ Gross, Paul R; Levitt, Norman; Lewis, Martin W. The Flight from Science and Reason. New York Academy of Sciences, 1996, p. 565. ISBN 978-0801856761. «The overwhelming majority of scientists consider parapsychology, by whatever name, to be pseudoscience.»
Friedlander, Michael W. At the Fringes of Science. Westview Press, 1998, p. 119. ISBN 0-8133-2200-6. «Parapsychology has failed to gain general scientific acceptance even for its improved methods and claimed successes, and it is still treated with a lopsided ambivalence among the scientific community. Most scientists write it off as pseudoscience unworthy of their time.»
Pigliucci, Massimo; Boudry, Maarten. Philosophy of Pseudoscience: Reconsidering the Demarcation Problem. University Of Chicago Press, 2013, p. 158. ISBN 978-0-226-05196-3. «Many observers refer to the field as a 'pseudoscience'. When mainstream scientists say that the field of parapsychology is not scientific, they mean that no satisfying naturalistic cause-and-effect explanation for these supposed effects has yet been proposed and that the field's experiments cannot be consistently replicated.» - ↑ Hyman, R. «Parapsychological research: A tutorial review and critical appraisal». [Consulta: 20 setembre 2008].
- ↑ Kurtz, Paul. «Is Parapsychology a Science?». A: Kendrick Frazier. Paranormal Borderlands of Science. Prometheus Books, 1981, p. 5–23. ISBN 0-87975-148-7. «If parapsychologists can convince the skeptics, then they will have satisfied an essential criterion of a genuine science: the ability to replicate hypotheses in any and all laboratories and under standard experimental conditions. Until they can do that, their claims will continue to be held suspect by a large body of scientists.»
Flew, Antony. Parapsychology: Science or Pseudoscience? in Philosophy of Science and the Occult. State University of New York Press, 1982. ISBN 978-0873955720.
Bunge, Mario «A skeptic's beliefs and disbeliefs». New Ideas in Psychology, 9, 2, 1991, pàg. 131–149. DOI: 10.1016/0732-118X(91)90017-G.
Blitz, David «The line of demarcation between science and nonscience: The case of psychoanalysis and parapsychology». New Ideas in Psychology, 9, 2, 1991, pàg. 163–170. DOI: 10.1016/0732-118X(91)90020-M. - ↑ C. E. M. Hansel. (1989). The Search for Psychic Power: ESP and Parapsychology Revisited. Prometheus Books. p. 53. ISBN 0-87975-516-4
- ↑ Parapsychological Association.
- ↑ Alcock, James. Parapsychology-Science Or Magic?: A Psychological Perspective. Pergamon Press, 1981, p. 194–196. ISBN 978-0080257730.
Hacking, Ian «Some reasons for not taking parapsychology very seriously». Dialogue: Canadian Philosophical Review, 32, 3, 1993, p. 587–594. DOI: 10.1017/s0012217300012361.
Bierman, DJ; Spottiswoode, JP; Bijl, A «Testing for Questionable Research Practices in a Meta-Analysis: An Example from Experimental Parapsychology». PLoS ONE, 11, 5, 2016, p. 1. DOI: 10.1371/journal.pone.0153049. «We consider [questionable research practices] in the context of a meta-analysis database of Ganzfeld–telepathy experiments from the field of experimental parapsychology. The Ganzfeld database is particularly suitable for this study, because the parapsychological phenomenon it investigates is widely believed to be nonexistent.»- Carroll, Sean. Thinking About Psychic Powers Helps Us Think About Science, 2016. «Today, parapsychology is not taken seriously by most academics.»
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- www.Randi.org, Organització James Randi.
- Article crític amb el moviment escèptic Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.