Vés al contingut

Metròpoli de Corint

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMetròpoli de Corint, Sició, Zemenon, Tarsos i Polyphengos
Ιερά Μητρόπολις Κορίνθου, Σικυώνος, Ζεμενού, Ταρσού και Πολυφέγγους
Imatge
Tipusdiòcesi de l'Església Ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 56′ 33″ N, 22° 55′ 46″ E / 37.942638°N,22.929485°E / 37.942638; 22.929485
Grècia Grècia
Coríntia
Població humana
ReligióEsglésia grega
Geografia
Part de
Creaciósegle i
CatedralHoly Cathedral of the Apostle Paul (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• BisbeDionísios Màndalos
Lloc webimkorinthou.org Modifica el valor a Wikidata


La Metròpoli de Corint, Sició, Zemenon, Tarsos i Polyphengos (grec: Ιερά Μητρόπολις Κορίνθου, Σικυώνος, Ζεμενού, Ταρσού και Πολυφέγγους) és una seu metropolitana de l'Església de Grècia a Coríntia, Grècia. Des de l'edat mitjana també existeix com a seu titular catòlica romana. L'actual metropolità (des del 2006) és Dionísios Màndalos.

Història

[modifica]

La fundació de la seu de Corintí s'atribueix a l'apòstol Pau, que es diu que havia predicat a la ciutat i dirigit dues epístoles a l'Església coríntia. El seu successor i primer bisbe fou Sant Apol·lo d'Efes.[1] El papa Climent I també va escriure una epístola a la comunitat, al primer segle.[2] En els períodes romà i primerencs bizantins, Corint fou la capital i seu metropolità de la província d'Acaia (Grècia meridional).[1][3]

La ciutat va ser destruïda en gran part pels terratrèmols de 365 i 375, seguida de la invasió d'Alaric el 396. Va ser reconstruïda a escala menor a partir de llavors, però amb edificis grandiosos.[3] Corint va patir un declivi a partir del segle vi, i el poblament principal es va traslladar de la ciutat baixa a l'Acrocorínt. Tot i convertir-se en la capital dels temes de l'Hèl·lade i del Peloponès, no va ser fins al segle IX que la ciutat va començar a recuperar-se, assolint el seu apogeu als segles xi i xii, quan va ser el lloc d'una florida indústria de la seda. Aquesta prosperitat va acabar amb el saqueig normand de 1147.[3]

A més de Sant Apol·lo, Le Quien (II, 155) esmenta quaranta-tres bisbes per a l'època romana/bizantina: entre ells, Sant Sostene, deixeble de Sant Pau, Sant Dionís; Pau, germà de Sant Pere, bisbe d'Argos al segle X; Sant Atanasi, al mateix segle; Jordi o Gregori, un comentarista dels himnes litúrgics.[1] Fins al segle ix, Corint va romandre la metròpoli del sud de Grècia, i particularment del Peloponès. De fet, el bisbe de Corint va ser l'únic bisbe del Peloponès a assistir al Concili d'Efes el 431 i l'únic bisbe de Grècia que va assistir al Tercer Concili de Constantinoble el 680.[3] Tanmateix, des del començament del segle ix, la primacia de Corint sobre el Peloponès va ser desafiada per la Seu de Patres, i des del segle X a Corint quedà restringit al Peloponès oriental i a algunes de les illes Jòniques.[3] Basat en els diversos Notitiae Episcopatuum dels segles X-XII, Corint va comptar amb set sufragànies: Cefalònia, Zakinthos, Damala, Lacedaemon/Monemvasia, Argos, Helos i Zemena.[4]

El 1203/4, la ciutat va caure en mans de l'ambiciós senyor de l'Argòlida, Lleó Esgur, que va aconseguir la possessió de Corint convidant el seu metropolità, Nicolau, a Acronàuplia per sopar, i després el va llençar des de les seves altures.[5] Les ambicions d'Esgur de crear un estat propi al sud de Grècia van ser comprovades per l'assalt dels vencedors croats, que van capturar Corint el 1210.[6][7]

Després de la presa de la ciutat, els croats van establir un arquebisbat llatí per substituir la seu ortodoxa grega.[4][8] Le Quien (III, 883) esmenta vint prelats llatins des de 1210 fins a 1700, però Eubel (I, 218; II, 152) esmenta vint-i-dos arquebisbes per al període de 1212 a 1476.[1] Tot i que Corint fou la seu més antiga i prestigiosa del sud de Grècia, durant el període del govern franc va ser eclipsat per l'arquebisbat de Patres.[9]

La ciutat va ser recuperada pel Despotat bizantí de Morea el 1395 i, després d'un curt període (1397-1404) de govern dels cavallers Hospitalaris, va tornar a mans romanes d'Orient, on va romandre fins que va caure a mans de l'Imperi Otomà el 8 d'agost de 1458.[3] Després de la recuperació bizantina de la ciutat, la seu catòlica es va convertir en una seu titular. Avui, la Metròpoli de Corint pertany a l'Església de Grècia, sota l'arquebisbe d'Atenes i de tota Grècia.

Cronologia episcopal

[modifica]
El metropolità Dionysios Mantalos.
  • Apollo (mitjans del segle I)
  • Silas
  • Onesiphorus
  • Sosthenes
  • Apol·loni (inicis del segle II)
  • Dionisi I (vers 170)
  • Bacchylus (vers 196)
  • Hesiodus (segle iii)
  • Dionisi II (vers 350)
  • Doroteu (finals del segle IV)
  • Eustati (381)
  • Alexandre (406)
  • Perigenes (vers 431)
  • Erasistratus (446)
  • Pere (vers 451)
  • Photius (vers 536)
  • Teodor (segle vi)
  • Anastasi (vers 590–591)
  • Joan I (591)
  • Esteve I (681)
  • Gabriel I (8th/9th century)
  • Joan II (879–880)
  • Pau
  • Basili
  • Athanasi
  • Gabriel
  • Jordi
  • Nicetas
  • Miquel
  • Nicolau
  • Eteven II
  • Teodor
  • Gregori
  • Sergi
  • Nicodem I
  • Hyacints
  • Theolept
  • Isidor
  • Theognostos
  • Arquebisbes llatins (1212–mitjans del segle XV)
  • Marc (1445)
  • Malaquies (1446)
  • Joaquim (vers 1447)
  • Ciril I (1492–1507)
  • Macari I (1507–1517)
  • Theophanes (1517–1534)
  • Joasaph I (1541–1549)
  • Sophronius (1549–1569)
  • Laurentius (1574–1585)
  • Neophytus I (1585–1589)
  • Laurentius (1590)
  • Neophytus I (1595)
  • Anthimus (1620–1622)
  • Neophytus II (1622–1626)
  • Daniel (1626–1628)
  • Cyril I Spanos (1628–1635) Posteriorment Patriarca de Constantinoble, 1652 i 1654
  • Ezekiel II (1636–1638)
  • Joasaph II (1638–1641)
  • Gregori I (1641–1660)
  • Parteni (1660–1668)
  • Callixt (1668–1672)
  • Zacaries I (1678–1684)
  • Gregori II Notaras (1684–1715) sotar mandat venecià
  • Joasaph III (1715–1719)
  • Metrophanes (1719)
  • Parthenios (1734–1763)
  • Makarios Notaras (1764–1767)
  • Gabriel III (1776–1784)
  • Zacaries II (1784–1819)
  • Ciril II (1819–1836)
  • Ciril III (1841–1842)
  • Gerasimos (1842–1843)
  • Jonah (1852–1854)
  • Amfilochios (1854–1875)
  • Bartomeu (1899–1918)
  • Damaskinos Papandreou (1922–1938) Posteriorment arquebisbe d'Atenes, 1941–1949
  • Michail Konstantinidis (1939–1949)
  • Prokopios (1949–1965)
  • Paneteleimon Karanikolas (1965–2006)
  • Dionysios Mantalos (2006–present)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pétridès, Sophron (1913). "Corinth" . In Herbermann, Charles (ed.). Catholic Encyclopedia. New York
  2. ↑ First Epistle to the Corinthians (Clement)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gregory (1991), pp. 531–533
  4. ↑ 4,0 4,1 Setton (1975), pp. 36–37 note 45
  5. ↑ Setton (1975), pp. 21–24, esp. note 28
  6. ↑ Bon (1969), pp. 56–59
  7. ↑ Setton (1975), pp. 22–25, 36
  8. ↑ Bon (1969), pp. 93–94
  9. ↑ Bon (1969), p. 92

Fonts

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metròpoli_de_Corint&oldid=33024306»