Vés al contingut

Metriorrínquids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Metriorhynchidae)
Infotaula d'ésser viuMetriorrínquids
Metriorhynchidae Modifica el valor a Wikidata

Recreació artística d'un Metriorhynchus superciliosus
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreCrocodilia
FamíliaMetriorhynchidae Modifica el valor a Wikidata
Fitzinger, 1843
Nomenclatura
Sinònims
Gènere

Els metriorrínquids (Metriorhynchidae) constitueixen una família d'arcosaures crocodiliforms totalment aquàtics que visqueren als mars dels períodes Juràssic i Cretaci. Van aparèixer a l'estatge Cal·lovià, al Juràssic mitjà, fa 167 milions d'anys, i van desaparèixer a l'Aptià, fa 112 milions d'anys, al període Cretaci. Les seves extremitats anteriors eren petites i similars a rems i, a diferència dels crocodilians, van perdre els osteodermes ("escuts blindats"). La forma del cos maximitzava la hidrodinàmica (eficiència nedadora), també tenien una aleta a la cua similar a la dels taurons.[2] Els metriorrínquids eren l'únic grup d'arcosaures que van esdevenir totalment adaptats a l'àmbit marí, adoptant un mode de vida pelàgic.[3]

El nom Metriorhynchidae fou encunyat pel zoòleg austríac Leopold Fitzinger l'any 1843.[4] Els metriorrínquids es defineixen com el clade més inclusiu que conté a Metriorhynchus geoffroyi (Meyer, 1832) però no a Teleosaurus cadomensis (Lamouroux, 1820) ni a Crocodylus niloticus (Laurenti, 1768).

Distribució geogràfica

[modifica]

La família tenia una distribució geogràfica àmplia, se n'ha trobat material a l'Argentina, Xile, Cuba, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Mèxic, Polònia, Rússia i Suïssa.[3]

Classificació

[modifica]

Anàlisis filogenètiques publicades durant la dècada del 2000 van posar en dubte la idea que molts dels gèneres tradicionals de metriorrínquids formaven grups naturals (p.e., incloure tots els descendents d'un ancestre comú). Es va trobar que les espècies tradicional de Geosaurus,[5][6][7] Dakosaurus[5] i Cricosaurus[5] representaven grups no naturals, i les espècies tradicionalment classificades en aquests gèneres foren reclassificades en un estudi de l'any 2009.[8] El monofiletisme de Metriorhynchus[9][5][6] i Teleidosaurus[5][7] tampoc té suport, i les espècies d'aquests gèneres estan pendents de reclassificació.[8]

El cladograma presentat a baix segueix les anàlisis de Mark Young i Marco de Andrede, publicades el novembre de 2009.[8] Les distàncies no representen proporcionalment les distàncies genètiques

Metriorhynchidae
Metriorhynchinae

Metriorhynchus


unnamed
unnamed

"Metriorhynchus" acutus


unnamed

"Metriorhynchus" leedsi



"Metriorhynchus" laeve




unnamed

Metriorhynchinae indet.


unnamed

Rhacheosaurus



Cricosaurus






Geosaurinae
unnamed
unnamed

"Metriorhynchus" durobrivensis


unnamed

"Metriorhynchus" cultridens



"Metriorhynchus" brachyrhynchus




unnamed

"Metriorhynchus" aff. "M." brachyrhynchus





"M." casamiquelai



"M." potens





Dakosaurus



Geosaurus








Llista de gèneres

[modifica]
Esquelet de Metriorhynchus superciliosus exposat al Muséum national d'Histoire naturelle, Paris.

El gènere tipus de la família dels metriorrínquids és Metriorhynchus, que va viure del Juràssic mitjà al Juràssic superior.[3] Altres gèneres inclosos en aquesta família són Cricosaurus, Geosaurus, i Dakosaurus. Tot i que es va considerar un metriorrínquid, es va descobrir que Teleidosaurus estava més llunyanament emparentat amb aquests animals dins la família dels teleosauroïdeus.

Els gèneres considerats nomina dubia ("noms dubtosos") dins aquesta família són Aggiosaurus[10] i Neustosaurus.[11]

Les espècies classificades com a Purranisaurus i Suchodus actualment es consideren pertanyents a Metriorhynchus; sí això és correcte, fa a Purranisaurus i Suchodus sinònims més moderns de Metriorhynchus. Diversos paleontòlegs han considerat el gènere Cricosaurus com a sinònim més modern de Metriorhynchus, Geosaurus o Dakosaurus.[3]

Es va pensar que el gènere Capelliniosuchus era un metriorrínquid similar a Dakosaurus.[12] Tanmateix, Sirotti va demostrar que és un sinònim més modern de Mosasaurus.[13]

Gènere Estat Període Distribució Descripció Imatges
Nomen dubium. Juràssic superior. Europa. Un cocodril pobrament preservat que originalment es va atribuir erròniament a un nou tipus de dinosaure megalosàurid.
Cricosaurus suevicus
Dakosaurus andiniensis
"Metriorhynchus" durobrivense
Metriorhynchus superciliosus
Suchodus casamiquelai
Sinònim més modern. Juràssic superior. Europa. — Sinònim més modern Geosaurus
Lapsus calami. N/A N/A Nom erroni de Capelliniosuchus
Mosasaure mal identificat. N/A N/A Es va pensar que era un metriorrínquid, ara se sap que és un mosasaure.
Vàlid. Juràssic superior-Cretaci inferior. Europa, Nord-amèrica i Sud-amèrica.
Lapsus calami. lapsus calami de Dakosaurus
Vàlid. Juràssic superior-Cretaci inferior. Europa, Nord-amèrica i Sud-amèrica.
Sinònim més modern. — Sinònim més modern de Cricosaurus
Vàlid. Juràssic superior-Cretaci inferior. Europa
Sinònim més modern. — Sinònim més modern de Geosaurus
Lapsus calami. lapsus calami de Metriorhynchus
Vàlid. Juràssic mitjà-Juràssic superior Europa i Sud-amèrica.
Sinònim més modern. — Sinònim més modern de Cricosaurus
Sinònim més modern. — Sinònim més modern de Metriorhynchus
Vàlid. Juràssic superior Europa
Sinònim més modern. — Sinònim més modern de Metriorhynchus
Teleosauroïdeu basal N/A N/A Es va pensar que era un metriorrínquid autèntic, avui se sap que és un teleosaure més primitiu.

Referències

[modifica]
  1. Andrews CW. 1913. A descriptive catalogue of the marine reptiles of the Oxford Clay, Part Two. London: British Museum (Natural History), 206 pp.
  2. Fraas E. 1902. Die Meer-Krocodilier (Thalattosuchia) des oberen Jura unter specieller Berücksichtigung von Dacosaurus und Geosaurus. Paleontographica 49: 1-72.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Steel R. 1973. Crocodylia. Handbuch der Paläoherpetologie, Teil 16. Stuttgart: Gustav Fischer Verlag,116 pp.
  4. Fitzinger LJFJ. 1843. Systema Reptilium. Wien: Braumüller et Seidel, 106 pp.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Young MT. 2007. The evolution and interrelationships of Metriorhynchidae (Crocodyliformes, Thalattosuchia). Journal of Vertebrate Paleontology 27 (3): 170A.
  6. 6,0 6,1 Wilkinson LE, Young MT, Benton MJ. 2008. A new metriorhynchid crocodilian (Mesoeucrocodylia: Thalattosuchia) from the Kimmeridgian (Upper Jurassic) of Wiltshire, UK. Palaeontology 51 (6): 1307-1333.
  7. 7,0 7,1 Mueller-Töwe IJ. 2005. Phylogenetic relationships of the Thalattosuchia. Zitteliana A45: 211–213.
  8. 8,0 8,1 8,2 Young, Mark T., and Marco Brandalise de Andrade, 2009. "What is Geosaurus? Redescription of Geosaurus giganteus (Thalattosuchia: Metriorhynchidae) from the Upper Jurassic of Bayern, Germany." Zoological Journal of the Linnean Society, 157: 551-585.
  9. Gasparini Z, Pol D, Spalletti LA. 2006. An unusual marine crocodyliform from the Jurassic-Cretaceous boundary of Patagonia. Science 311: 70-73.
  10. Buffetaut E. 1982. Aggiosaurus nicaeensis Ambayrac, 1913, from the Upper Jurassic of south-eastern France: A marine crocodilian, not a dinosaur. Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie, Monatshefte (8): 469-475.
  11. Buffetaut, E. 1982. Radiation évolutive, paléoécologie et biogéographie des Crocodiliens mésosuchienes. Mémoires Societé Geologique de France 142: 1–88.
  12. Simonelli V. 1896. Intoro agli avanzi di coccodrilliano scoperti a San Valentino (provincial di Reggio Emilia) nel 1886. Atli della Reale Accademia dei Lincei, series Qunita Rendiconti 5 (2): 11-18.
  13. Sirotti A. 1989. Mosasaurus hoffmanni Mantell, 1828 (Reptilia) nelle <<argille scagliose>> di S. Valentino (Reggio E.). Atti della società dei naturalisti e matematici di Modena 120: 135-146.
  14. Quenstedt FA. 1856. Sonst und Jetzt: Populäre Vortäge über Geologie. Tübingen: Laupp, 131.
  15. Koken E. 1883. Die reptilian der norddeutschen unteren Kreide. Zeitschrift deutschen Geologischen Gesellschaft 35: 735-827.
  16. Cuvier G. 1824. Sur les ossements fossiles de crocodiles, 5. In: Dufour i D'Occagne, eds. Recherches sur les ossements fossiles, 2nd édition. Paris: 143-160
  17. Meyer H Von. 1830. Achte Versammlung der Naturforscher und Aerzte zu Heidelberg im September 1829. Isis von Oken, 1830: 517-519.
  18. Eudes-Deslongchamps, E. 1869. Notice sur les animaux fossiles de la famille des Téléosauriens recueillis en Normandie. Mémoires Acad. Imp. Sci. et Arts et Belles-Lettres: 31-80.

Enllaços externs

[modifica]
  • Metriorrínquids a Paleos Arxivat 2008-11-12 a Wayback Machine. (anglès)