Meyrianne Héglon

Meyrianne Héglon
Biografia
Naixement	21 juny 1867 ; Brussel·les (Bèlgica)
Mort	11 gener 1942 (74 anys); París
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	cantant d'òpera, professora de cant
Veu	Mezzosoprano ; ;
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Xavier Leroux

Meyrianne Héglon (Brussel·les, 21 de juny de 1867 - París, 11 de gener de 1942) va ser una artista lírica belga d'origen danès. Es va casar amb el compositor Xavier Leroux.

Biografia

Va estudiar amb Marie Sax i amb Barthot, Tequi i Louis-Henri Obin i va continuar els seus estudis amb Rosine Laborde.^[1] Va debutar a l'Òpera de París el novembre de 1890, en el paper de Maddalena a Rigoletto.^[2]

Va cantar a La Monnaie el 1894-1895 i més tard el 1901-1902. Va actuar com a artista convidada a Gant el 1898-1899.^[2]

Meyrianne Héglon, va aparèixer amb freqüència a l'Òpera de París de 1897 a 1907.^[2] El 7 d'abril de 1898 a l'Òpera de París, va cantar a l'estrena mundial de Quattro Pezzi Sacri {nota 1} de Verdi, amb ella i Marie Delna com a mezzo i Aino Acté i Louise Grandjean com a sopranos, en el marc dels concerts de la "Société des Concerts du Conservatoire", sota la direcció de Paul Taffanel. Va cantar el paper d'Omphale a l'estrena d'Astarté de Xavier Leroux el 1901,^[3] amb Louise Grandjean, Albert Alvarez, Francisque Delmas.^[4]

Héglon va passar gran part de la seva carrera a l'òpera de MonteCarlo. El 4 d'octubre de 1898 va signar un contracte per a tres representacions d'Amneris, en italià i quatre per a la creació del paper principal de Messaline d'Isidore de Lara. Héglon es va beneficiar d'un suport considerable de Camille Saint-Saëns i allí va interpretar el paper de Dalila a Samson et Dalila el 1904.^[1]

Va aparèixer el 1898 en el paper d'Anna Bolena a Enric VIII al Covent Garden on va aparèixer el 13 de juliol de 1899 en el paper principal de Messaline amb Albert Alvarez en el paper d'Hélion i Maurice Renaud en el d'Harès. També va cantar a les principals òperes de Bèlgica, durant les actuacions de gala, Rigoletto el 1904 al Teatre Reial d'Anvers. A l'Opéra-Comique, va crear el paper de La Vougne a Miarka de Alexandre Georges, el 7 de novembre de 1905 i també va representar aquesta creació a Londres.

Després de retirar-se dels escenaris, va ensenyar cant i entre els seus alumnes més destacats hi havia la soprano francesa Ninon Vallin. El 8 d'abril de 1917 el seu marit Xavier Leroux va dirigir la seva obra Les Cadeaux de Noël. Els artistes participants, Monin, Stura, Vellini i Coste, van ser tots alumnes de Meyrianne Héglon. El 6 d'abril de 1918 va deixar la jubilació per cantar el paper de La Mère el 1814, una altra obra del seu marit Leroux.^[1]

Va fer quatre rars enregistraments de G&T el 1904. La seva veu es pot escoltar a l'àlbum d'antologia "The Record of Singing Volum I" (1899-1919). El 1910, vivia amb el seu marit Xavier Leroux al número 64 de la rue Cortambert (16è districte de París).^[5]

Repertori

Cassandre Les Troyens
Uta Sigurd
Edwige Guillaume Tell
Amneris Aida
Dalila Samson et Dalila
Fricka Die Walküre
Yamina La Montagne Noire d'Augusta Holmès
La Reine Hamlet
Anne Henri VIII
Fides Le Prophète

Creacions

À l'Opéra de Paris :

1893 12 de maig: Schwertleite de Die Walküre
1894 16 de març: Myrtale de Thaïs
1894 25 de maig: Ourvaci de Djelma,
1894 10 d'octubre: Emilia d'Otello
1895 8 de febrer: Dara de La Montagne noire,.^[6]
1898 23 de desembre: Pyrrha de La Burgonde
1901 febrer: Omphale de Astarté de Xavier Leroux
1901 : paper titular de Frédégonde
1901 23 d'octubre: Livie de Les Barbares
1902 3 de gener: Erda de Siegfried,.^[7]
Liba de La Cloche du Rhin^[8]
Le rôle-titre de Theodora

Homenatges

Meyrianne té dedicada diverses melodies: Augusta Holmès li dedica L'Étoile du matin, Camille Saint-Saëns li dedica Sunrise over the Nile. El seu marit, Xavier Leroux, li va dedicar la seva òpera Astarté.

Aclariment

En aquella època composta de només tres peces.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 (en) Richard T. Soper, Belgian Opera Houses and Singers (Reprint Company 1999), p. 265-266. (ISBN 9780871525161)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^{[enllaç sense format]} https://www.pinterest.fr/pin/meyrianne-hglon-belgian-opera-singer--157133474486528656/
↑ Paul Milliet, «Première représentation d'Astarté», Le Monde artiste, no 7, 17 février 1901, p. 2 (lire en ligne [archive], consulté le 16 septembre 2018)
↑ Szifer, « La mort de Mlle Louise Grandjean », Lyrica, no 2540, mai 1934 (lire en ligne [archive], consulté le 15 septembre 2018).
↑ Félix de Rochegude, Promenades dans toutes les rues de Paris, XVIe arrondissement, 1910.
↑ «La Montagne-Noire : drame lyrique en quatre actes et cinq tableaux». [Consulta: 3 març 2018].
↑ Arthur Pougin, « La première représentation de Siegfried à Paris », Le Ménestrel, no 3593, 5 janvier 1902, p. 2 (consulta online [arxiu], consultat el 14 setembre 2018).
↑ La Cloche du rhin on BnF

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meyrianne Héglon

Retrats [arxiu] a [1]
Anunci de les galetes Lefèvre-Utile, base Mona Lisa, Ministeri de Cultura francès.[[2]](francès)
[vídeo] Air de Scozzone d'Ascanio de Saint-Saëns, 1904 [arxiu] a YouTube-[3]

[Heglon,_II-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 (en) Richard T. Soper, Belgian Opera Houses and Singers (Reprint Company 1999), p. 265-266. (ISBN 9780871525161)

[Heglon,_I-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^{[enllaç sense format]} https://www.pinterest.fr/pin/meyrianne-hglon-belgian-opera-singer--157133474486528656/

[Heglon,_III-3] Paul Milliet, «Première représentation d'Astarté», Le Monde artiste, no 7, 17 février 1901, p. 2 (lire en ligne [archive], consulté le 16 septembre 2018)

[Heglon,_IV-4] Szifer, « La mort de Mlle Louise Grandjean », Lyrica, no 2540, mai 1934 (lire en ligne [archive], consulté le 15 septembre 2018).

[Heglon,_V-5] Félix de Rochegude, Promenades dans toutes les rues de Paris, XVIe arrondissement, 1910.

[6] «La Montagne-Noire : drame lyrique en quatre actes et cinq tableaux». [Consulta: 3 març 2018].

[7] Arthur Pougin, « La première représentation de Siegfried à Paris », Le Ménestrel, no 3593, 5 janvier 1902, p. 2 (consulta online [arxiu], consultat el 14 setembre 2018).

[8] La Cloche du rhin on BnF

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]