Vés al contingut

Cervantes (estel)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mi Arae)
Infotaula objecte astronòmicCervantes
Altres designacionsCervantes Modifica el valor a Wikidata
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G3IV-V[1] Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióAltar Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra15,604 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,3901234 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre1.840.000 km[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,28[5] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,15 (banda V)[6] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,1 M☉[7] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.641 K[8] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi64,0853 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−190,901 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−15,034 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar1,331 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−9,416 km/s[10] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial19.700 cm/s²[9] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 44m 8.7031s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-52° 9' 57.4084''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,309[11] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1,9 lluminositats solars[7] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada6,41 mil milions d'anys[12] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Cervantes (Mi de l'Altar / μ Arae) és una estrella semblant al Sol, groga-taronja, a uns 40 anys llum del nostre sistema. a la constel·lació de l'Altar. Aquesta estrella té un sistema planetari amb quatre planetes coneguts fins al moment. El planeta més interior del sistema és el primer Neptú ardent que s'ha descobert.

Distància i visibilitat

[modifica]

D'acord amb els mesuraments fets pel satèl·lit HIPPARCOS astromètric; Mi Arae mostra una paral·laxi de 64,46 mil·lèsimes de segon d'arc quan la Terra es mou voltant el Sol. Quan es combina amb la distància coneguda de la Terra al Sol, això significa que l'estrella es pot trobar a la distància de 49,8 anys llum (15,3 parsecs).[13] Vista des de la Terra, té una magnitud aparent de +5,12 i és visible a ull nu.

Característiques estel·lars

[modifica]

S'estima que Mi de l'Altar és una mica més massiva que el Sol, aproximadament 1,10 masses solars. Per l'abundància de ferro, està dues vegades més enriquida amb elements pesants que el Sol, i es descriu com a estrella rica en metalls. La seva temperatura superficial és d'uns 5.800 K, similar al Sol.[14] Segons les estimacions, el radi d'aquesta estrella és un 31,5% més gran que el Sol, i també és un 75% més lluminosa.[15]

Planeta (en ordre de distància al seu estel) Massa (en masses jovianes) Període orbital (dies) Semieix major (ua) Excentricitat
c >0.5219 310.55 ± 0.83 0.921 0.0666 ± 0.0122
d >1.676 643.25 ± 0.90 1.497 0.128 ± 0.017
b >0.03321 9.6386 ± 0.0015 0.09094 0.172 ± 0.04
e >1.814 4205.8 ± 758.9 5.235 0.0985 ± 0.0627

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.
  5. Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. Afirmat a: SIMBAD.
  7. 7,0 7,1 Sylvie Vauclair «New seismic analysis of the exoplanet-host star μArae» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2010, pàg. 49–49. DOI: 10.1051/0004-6361/200911862.
  8. Joss Bland-Hawthorn «The Sixth Data Release of the Radial Velocity Experiment (RAVE). II. Stellar Atmospheric Parameters, Chemical Abundances, and Distances». Astronomical Journal, 2, 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/AB9AB8.
  9. 9,0 9,1 «Spectroscopic Parameters and atmosphEric ChemIstriEs of Stars (SPECIES) I. Code description and dwarf stars catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018, pàg. 76–76. DOI: 10.1051/0004-6361/201731533.
  10. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  11. Sarah L. Martell «The GALAH+ survey: Third data release» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 9-2021, pàg. 150-201. DOI: 10.1093/MNRAS/STAB1242.
  12. «On the ages of exoplanet host stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 11-2005, pàg. 609–626. DOI: 10.1051/0004-6361:20053452.
  13. «HIP 86796». The Hipparcos and Tycho Catalogues. ESA, 1997.
  14. Santos i cols. «The HARPS survey for southern extra-solar planets II. A 14 Earth-masses exoplanet around μ Arae». Astronomy and Astrophysics, 426, 2004, pàg. L19 – L23.
  15. Valenti, J. i cols. «SPOCS 763». Spectroscopic properties of cool stars. I., 2005. [Consulta: 10 setembre 2006].

Coordenades: Sky map 17h 44m 08,7s; −51° 50′ 03″