Miàlgia
  | |
| Tipus | dolor musculoesquelètic, dolor i símptoma muscular |
|---|---|
| Especialitat | reumatologia, medicina esportiva, traumatologia i neurologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | FB56.2 |
| CIM-10 | M79.1 |
| CIM-9 | 729.1 |
| CIAP | L18 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 22895 |
| MedlinePlus | 003178 |
| MeSH | D063806 |
| UMLS CUI | C0231528 i C0575064 |
Les miàlgies o dolors musculars consisteixen en dolors o molèsties que poden afectar un o diversos músculs del cos. També hi poden estar implicats lligaments, tendons i fàscies. Les causes poden ser molt variades. Entre les més corrents hi ha les sobrecàrregues, i les tensions o lesions musculars per exercicis o treballs físics intensos. Així mateix, el dolor muscular pot ser un símptoma de certes malalties que afecten a tot el cos, entre les quals destaca la fibromiàlgia[1]
Causes
[modifica]La causes més freqüents de miàlgies són el sobreesforç muscular, especialment quan es realitzen contraccions molt ràpides sense escalfament previ o molt repetitives, i les lesions o els traumatismes sobre els músculs, incloent esquinços i distensions. La tensió i l'estrès també poden ocasionar dolor muscular.[1]
Així mateix, el dolor muscular és un símptoma freqüent en diverses malalties, entre les quals cal destacar:
- Malalties infeccioses, com la grip, abscessos en el múscul, la malaltia de Lyme, la malària, la triquinosis o la poliomielitis.[1]
- Malalties autoimmunes, com la malaltia celíaca, el lupus eritematós sistèmic, la síndrome de Sjögren o la polimiositis.[2][3] La malaltia celíaca amb freqüència cursa sense símptomes digestius o aquests són molt lleus, i els símptomes no digestius, com el dolor muscular o musculoesquelètic, poden ser els únics indicis de la seva presència.[2]
- Malalties gastrointestinals, com la sensibilitat al gluten no celíaca (que també pot cursar sense símptomes digestius) i la malaltia inflamatòria intestinal (incloent la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa).[4][5]
- Malalties reumàtiques, com la fibromiàlgia o la polimiàlgia reumàtica.[6]
- Malalties del teixit connectiu, com la síndrome de Ehlers-Danlos.[7]
- Medicaments, com els IECA, utilitzats per baixar la pressió arterial, i els derivats de les estatines i els fibrats, que s'empren per al tractament de les dislipidèmies. Altres medicaments que poden produir miàlgies són certs hipotensors, com la doxazosina.
- Drogues, com la cocaïna.
- Desequilibris d'electròlits, com quan els nivells de potassi o calci estan molt baixos.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 MedlinePlus. «Dolores musculares», última revisión: 4 noviembre 2015. [Consulta: 27 març 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Extraintestinal manifestations of coeliac disease». Nat Rev Gastroenterol Hepatol, 12, 10, octubre de 2015, pàg. 561-71. DOI: 10.1038/nrgastro.2015.131. PMID: 26260366.
- ↑ «Pain in primary Sjögren's syndrome». Best Pract Res Clin Rheumatol, 29, 1, 2-2015, pàg. 63-70. DOI: 10.1016/j.berh.2015.05.002. PMID: 26267000.
- ↑ «Clinical and diagnostic aspects of gluten related disorders». World J Clin Cases, 3, 3, 16 Mar 2015, pàg. 275–84. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i3.275. PMC: 4360499. PMID: 25789300.
- ↑ «Pediatric inflammatory bowel disease». World J Gastroenterol, 12, 20, 28-05-2006, pàg. 3204-12. PMC: 4087963. PMID: 16718840.
- ↑ «Chronic widespread pain in the spectrum of rheumatological diseases». Best Pract Res Clin Rheumatol, 25, 2, 4-2011, pàg. 165-71. DOI: 10.1016/j.berh.2010.01.011. PMID: 22094193.
- ↑ «Neurological manifestations of Ehlers-Danlos syndrome(s): A review». Iran J Neurol, 13, 4, 06-10-2014, pàg. 190-208. PMC: 4300794. PMID: 25632331.
Bibliografia
[modifica]- Kasper DL, Braunwald I, Fauci AS, Hauser SL. Harrison. Principis de Medicina Interna (16ª ed). Mèxic: McGraw-Hill Interamericana Editors; 2006.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]