Micaela Alegría
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1843  Logronyo (La Rioja) |
| Mort | 1913 (69/70 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | artista de circ, empresària |
| Família | |
| Cònjuge | Gil Vicente Alegría |
Micaela Ramírez Martínez –més coneguda com a Micaela Alegria o Micaela R. Alegría– (Logronyo, 1843 — París, 1913) fou una artista de circ, amazona i empresària del Circo Ecuestre Barcelonés, i després del Tívoli, de Barcelona.[1]
Micaela Ramírez destacava com a amazona de circ en la presentació dels cavalls en llibertat; actuà a Barcelona el 1874 amb la companyia d'Arsène Loyal, primer al Teatre Espanyol i després al Prado Catalán.[2]
._AFB.jpg)
El juliol de 1885 es casà amb l'empresari portuguès Gil Vicente Alegría. Junts van organitzar el primer circ estable de Barcelona, situat a la Plaça de Catalunya, amb el nom de Circo Ecuestre Barcelonés i en el qual ella era una hàbil amazona –o écuyère. Va ser inaugurat el 21 de maig de 1879 i es mantingué obert fins al 1895. Com que les temporades de circ, dividides en dues parts, deixaven entremig uns mesos lliures, els espectacles també feien gira arreu d'Espanya i Europa. La companyia Alegria, dirigida per Micaela, rodava per Catalunya –Girona, Terrassa...–, visitava sovint el Circ Colón de Madrid i el seu homòleg de València, o els circs de Bilbao i de Saragossa, i les ciutats franceses o italianes.[2][3][4]
Quan va ser enderrocat, després de setze anys, va trobar un nou local adaptant el teatre Tívoli, de Barcelona. El nou Circ Eqüestre Tívoli era inaugurat el 8 de maig de 1897, dirigit per Micaela Alegria, que n'assumí la direcció durant onze temporades. Després de la mort del seu marit, el 1908, es traslladà a París, on residí fins a la seva mort.[1][5]
Tingué sis fills, alguns dels quals es dedicaren a l'espectacle circense, Luísa, Enriqueta, Antonio, Clotilde, María i Emilia, dues de les quals emparentaren amb la família Briatore, una altra nissaga del món del circ.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Micaela Alegría». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bech Batlle, Ramon. La historia del circ a Barcelona del segle xviii a l'any 1979. Viena i Ajuntament de Barcelona, 2015 (Calidoscopi). ISBN 978-84-8330-846-2.
- ↑ «Companyies eqüestres». El Punt-Avui, 24-10-2018.
- ↑ «De fora. Terrassa». L'Atlántida, núm. 117, 09-12-1899, pàg. 15 i 16.
- ↑ Gasch, Sebastià «Evocación del teatro Tívoli (V)». Destino, núm. 1691, 28-02-1970, pàg. 37.
Vegeu també
[modifica]- Sala, Teresa M. Pensar i interpretar l'oci: passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900. Edicions Universitat Barcelona, 2012 (Singularitats). ISBN 9788447536313.