Vés al contingut

Michael Baxandall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichael Baxandall
Biografia
Naixement18 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata
Cardiff (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 2008 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia
malaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
FormacióDowning College, Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art, professor d'universitat, professor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata - 2008 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorVictoria and Albert Museum (1961–1965)
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Cornell
Institut Warburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Michael David Kighley Baxandall, FBA (18 d'agost de 1933 - 12 d'agost de 2008) va ser un historiador de l'art britànic i professor emèrit a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Va donar classes al Warburg Institute de la Universitat de Londres i fou curador del Victoria and Albert Museum. Nasqué a Cardiff, fill únic de David Baxandall, comissari d'exposicions que fou durant una temporada directora de la National Gallery of Scotland. Va estudiar a la Manchester Grammar School i va estudiar filologia anglesa al Downing College (Cambridge), on tingué de professor a F.R. Leavis. El 1955 es va instal·lar a l'Europa continental, on va passar un any a la Universitat de Pavia (1955-1956), i després donà classes a una escola internacional a St. Gallen (Suïssa), de 1956 al 57. A Múnic va assistir a classes de l'historiador de l'art Hans Sedlmar i treballà amb Ludwig Heydenreich estudiant la cort d'Urbino al Zentrainstitut für Kunstgeschichte. Al seu retorn a Londres el 1958 va començar la que seria una llarga relació amb el Warburg Institute, inicialment a la col·lecció fotogràfica de la facultat, on va conèixer la seva futura esposa Kay Simon. Més tard fou col·laborador i estudiant d'Ernst Gombrich.

Biografia i carrera acadèmica

[modifica]

A partir de 1961 Baxandall va treballar d'assistent al departament d'arquitectura i escultura del Victoria and Albert Museum, tornant a la seva feina al Warburg Institute el 1965 en qualitat de professor d'Estudis del Renaixement. Va rebre una càtedra de la Universitat de Londres el 1981, tot i que cada cop passava més temps als Estats Units, on tenia la càtedra A. D. White de la Universitat Cornell i on fou assignat professor a temps parcial d'història de l'art a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1987. El 1991 esdevingué membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències.[1] En la seva obra, Baxandall pretenia analitzar obres d'art explorant les condicions intel·lectuals, socials i físiques de la seva producció. Va morir de pneumònia, complicada per l'Alzheimer, el 2008.[2]

Obres

[modifica]
  • «Giotto and the Orators»
  • «Painting and Experience in 15th century Italy» (first published 1972) (Oxford University Press).
  • «The Limewood Sculptors of Renaissance Germany» (published 1980, Yale University Press, paperback released in 1982).
  • «Patterns of Intention: On the Historical Explanation of Pictures» (1985)
  • «Tiepolo and the Pictorial Intelligence» (with Svetlana Alpers, 1994)
  • «Words for Pictures» (2003)
  • «Pictures for words» (2004, published under a pseudonym)
  • «Shadows and Enlightenment» (2005)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.amacad.org/publications/BookofMembers/ChapterB.pdf
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.nytimes.com/2008/08/31/arts/design/31baxandall.html

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_Baxandall&oldid=34077680»