Michaela Blyde
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1995  (28 anys)New Plymouth (Nova Zelanda) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | New Plymouth Girls' High School (en)  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | jugadora de rugbi a 15, jugadora de rugbi a 7 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Nova Zelanda | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | rugbi a 15 rugbi a 7 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 28 juliol 2024 | Rugbi a 7 als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 - Torneig femení (1a) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 28 juliol 2021 | rugbi a 7 als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - categoria femenina (1a) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2018 | Jocs de la Commonwealth 2018 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
 
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Nova Zelanda
| |||
| Rugbi a 7 | |||
| Jocs Olímpics | |||
|
Tokyo 2020 | Rugbi a 7 | |
|
|
París 2024 | Rugbi a 7 | |
| Copa del Món de Rugby a 7 | |||
|
|
San Francisco 2018 | Rugby a 7 | |
|
|
Birmingham 2022 | Rugby a 7 | |
| Jocs de la Commonwealth | |||
|
|
Gold Coast 2018 | Rugbi a 7 | |
|
Birmingham 2022 | Rugbi a 7 | |
Michaela Blyde (nascuda el 29 de desembre de 1995) és una jugadora professional de rugbi a 7 de Nova Zelanda i una doble medalla d'or olímpica.[1] Va ser la primera jugadora femenina que va guanyar consecutivament els títols de Jugadora de l'Any del World Rugby Sevens, el 2017 i el 2018. Té el rècord de més assajos d'una jugadora de set femenina de Nova Zelanda en un sol partit (sis contra Sri Lanka als Jocs de la Commonwealth de 2022) i també el rècord de més assajos en un sol partit quan va anotar cinc assajos contra Anglaterra a Langford el 2017.[2] Ha guanyat medalles d'or als Jocs Olímpics de París de 2024, els Jocs Olímpics de Tòquio de 2020, la Copa del Món de Sevens de 2018, els Jocs de la Commonwealth de 2018 i sis títols de Sevens.[2] El desembre de 2023 va ser la segona dona que va anotar 200 assajos a les set sèries internacionals d'HSBC.
Carrera
[modifica]Quan era jove, els seus pares la van animar a ella i als seus germans a jugar al seu club de rugbi local, Clifton. "El rugbi va ser el meu primer esport quan tenia cinc anys, però quan vaig arribar a l'edat en què havíem de començar a fer front, vaig tenir una mica de por de jugar amb els nois" i així va passar als vuit anys a jugar a futbol.[3] Va començar a jugar-hi de nou l'any 12 a l'escola secundària, encara que el futbol era la seva primera prioritat.[4]
L'any 2012, la Unió de Rugbi de Nova Zelanda va organitzar una campanya "Go for Gold" per identificar talents amb potencial per representar Nova Zelanda a la competició Sevens als Jocs Olímpics de Rio. Cherie Blyde, que en aquell moment estava emprada per Taranaki Rugby com a oficial de desenvolupament de rugbi, va fer que la seva filla que acabava de començar a jugar al rugbi assistís a una de les proves obertes.[5][6]
A la prova, se li va sotmetre a diverses activitats d'avaluació de la forma física, les habilitats de rugbi i el caràcter.[6] Blyde estava molt involucrada en jugar a futbol en aquell moment i es va molestar quan l'assistència a una segona prova significava perdre's un torneig de futbol.[6] Dels 800 que van assistir, Blyde juntament amb Gayle Broughton i Lauren Bayens de Taranaki es trobaven entre els 30 considerats prometedors que van assistir a un camp d'entrenament a Waiouru a mitjan 2012.[5]
Al llarg de la Women's World Sevens Series 2017-2018, Blyde va anotar 27 assajos i va ser nomenada Jugadora de l'any de World Rugby Women's Sevens el 2018, convertint-se en la primera jugadora femenina a guanyar-la no només dues vegades, sinó en anys consecutius.[7][4]
El 2018, va guanyar medalles d'or tant als Jocs de la Commonwealth com a la Copa del Món de Rugbi a 7. En aquest últim va anotar més assajos (nou) i més punts. A la final de la Copa del Món, Blyde va anotar tres assajos com a part de la seva contribució a la victòria de Nova Zelanda per 29-0 a França.[8]
Als Jocs Olímpics de Tòquio del 2021, va anotar set assajos en cinc partits, inclosa la final, que va guanyar Nova Zelanda, i li va valer una medalla d'or.[9] Medalla que va tornar a guanyar un cop més als Jocs Olímpic de París de 2024.[2]
Vida personal
[modifica]Després de graduar-se, va estudiar per obtenir un certificat en cura d'animals a l'Otago Polytechnic a Dunedin.[5] El 2014 va començar una llicenciatura en esport i exercici per correspondència a la Universitat de Massey.[5] Els seus germans menors, Liam i Cole eren jugadors de rugbi a l'acadèmia amb Taranaki, Liam va ser seleccionat per a un projecte de desenvolupament per a l'equip masculí Sevens abans de jugar als Taranaki Bulls el 2021.[10]
Premis i reconeixements
[modifica]- 2017, Canada Sevens Langford dream team.[11]
- 2017, Jugadora de l'any del World Rugby Women's Sevens.[12]
- 2018, Jugadora de l'any del World Rugby Women's Sevens.[12]
- 2018, Premis esportius Taranaki a l'esportista de l'any.[13]
- 2019, jugadora de seguiment del rendiment de les set femenins australians de la ronda.[14]
- 2021, persona de l'any segons la Taranaki Daily juntament amb Gayle Broughton.[15]
- 2023, membre de l'equip del somni femení de rugbi a set d'aquells anys.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Shepard, Kit. «Michaela Blyde: Ten things to know about the New Zealand Sevens back» (en anglès americà). Rugby World, 20-06-2022. [Consulta: 4 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Julian, Adam. «Michaela Blyde: Dubai loss sparked 'honest conversations'». Rugby Pass, 09-12-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ Bertrand, Kelly. «Black Ferns Sevens player Michaela Blyde's special bond with her mother». Now to Love, 01-05-2018. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Johannsen, Dana. «Generation game: The wildly different experiences of mother-daughter Black Ferns Cherry and Michaela Blyde». Stuff, 06-03-2022. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Animal Instincts». New Zealand Rugby Players Association, 15-04-2022. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Swannell, Rikki. Sevens Sisters: How a People First Culture Turned Silver into Gold. Auckland: Mower, 2022, p. 20, 23. ISBN 978-1-990003-58-5.
- ↑ «Michaela Blyde named sevens player of the year». Radio New Zealand, 26-11-2018. [Consulta: 12 gener 2023].
- ↑ Atkin, Nicolas. «Rugby World Cup Sevens 2018: New Zealand win women's title as Black Ferns perform spine-tingling haka in San Francisco». South China Morning Post, 23-07-2018. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ Matthews, Jane. «Tokyo Olympics: Two sevens players bringing gold medals home to families in Taranaki». Stuff, 01-08-2021. [Consulta: 12 gener 2023].
- ↑ ; Eddy, Kristina «Sevens rugby runs in family for All Blacks hopeful Liam Blyde». , 17-01-2019 [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ «Canadians dominate Langford Dream Team» (en anglès americà). Americas Rugby News, 29-05-2017. [Consulta: 13 maig 2019].
- ↑ 12,0 12,1 «World Rugby Sevens Players of the Year 2019 nominees announced». World Rugby. [Consulta: 20 setembre 2019].
- ↑ «Gold medallist takes home top Taranaki award» (en anglès). Stuff, 25-11-2018. [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «DHL Performance Tracker - HSBC World Rugby Sevens Series | worldrugby.org/sevens-series». World Rugby. [Consulta: 14 maig 2019].
- ↑ Harvey, Helen. «Blacks Ferns Sevens stars Blyde and Broughton share Taranaki Daily News Person of the Year 2021» (en anglès). Stuff, 31-12-2021. [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «The Best of Women's Rugby Sevens Celebrated Following Thrilling 2023 Series Finale at HSBC France Sevens». Women in Rugby, 14-05-2023. [Consulta: 18 novembre 2023].