Michel Adanson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 abril 1727  Ais de Provença (França) | ||
| Mort | 3 agost 1806 (79 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 23 Grave of Adanson (en)  | ||
| Nacionalitat | Francès | ||
| Formació | Collège Sainte-Barbe | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica i etnologia | ||
| Ocupació | naturalista | ||
| Organització | Jardí Reial de les Plantes Medicinals Museu Nacional d'Història Natural de França | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Adans. | ||
| Família | |||
| Fills | Aglaé Adanson | ||
| Germans | Jean-Baptiste Adanson | ||
| Parents | Émile-Auguste Doumet, net | ||
| Premis | |||
  | |||
.png)
Michel Adanson (Ais de Provença, 7 d'abril de 1727 – 3 d'agost de 1806) va ser un botànic i naturalista francès d'origen escocès. L'abreviatura com a botànic és: Adans. Els baobabs pertanyen al gènere Adansonia en honor seu.
La seva família es traslladà a París el 1730. Després d'estudiar al College Sainte Barbe treballà al gabinet de R. A. F. Réaumur i Bernard de Jussieu, i també al Jardí de les Plantes. Vers la fi de 1748 se'n va anar per explorar el Senegal. S'hi va estar durant cinc anys recollint animals i plantes. També va cartografiar el territori i va fer observacions sistemàtiques sobre meteorologia i astronomia a més de gramàtiques i diccionaris dels idiomes locals. Tornà a París el 1754 i escriví Histoire naturelle du Senegal (1757). Proposà un sistema taxonòmic de les closques dels animals diferent del proposat Buffon i Linnaeus.
El 1763 publicà Familles naturelles des plantes basat en el sistema de classificacions de Joseph Pitton de Tournefort, i ja anticipat un segle abans pel de John Ray. Influí en el sistema natural de classificació d'Antoine Laurent de Jussieu i la seva obra Genera Plantarum (1789).
El 1774 Adanson va enviar a l'Acadèmia de Ciències francesa una gran obra que ocupava més de 150 volums amb més de 40.000 espècies que mai va arribar a ser publicat.
L'Assemblea Constituent va dissoldre l'Acadèmia de Ciències Francesa, de qui rebia una pensió, i va deixar Adanson en la pobresa.
El Hunt Institute reedità la seva Familles des plantes en dos volums (1963-64).
Bibliografia
[modifica]- Nicolas, J.P.. «Adanson, Michel». A: Dictionary of Scientific Biography. 1. New York: Charles Scribner's Sons, 1970, p. 58–59. ISBN 0684101149.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.- Eiselt, J. N.. Geschichte, Systematik und Literatur der Insectenkunde, von den ältesten Zeiten bis auf die Gegenwart. Als Handbuch für den Jünger und als Repertorium für den Meister der Entomologie bearbeitet (en alemany). Leipzig: C. H. F. Hartmann, 1836, p. VIII+255.
