Michel Sogny
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 novembre 1947  (77 anys)Pau (França) | ||
| Formació | École Normale de Musique de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, compositor | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Instrument | Piano | ||
| Lloc web | michelsogny.net | ||
 
| |||
Michel Sogny (Pau, 21 de novembre de 1947) és un pianista, compositor i escriptor francès d'origen hongarès. Va desarrollar un nou enfocament per a l'ensenyament del piano.[1][2] El seu mètode ha permès que estudiants de totes les edats gaudeixin practicant aquest instrument, ja que tocar el piano generalment es considera inassolible si no s'ensenya durant la infantesa.[3]
Biografia
[modifica]Michel Sogny va assistir a l'École Normale de Musique de París, on va seguir estudis de piano sota la direcció de Jules Gentil i Yvonne Desportes. Té un màster en psicologia, un grau de batxiller en literatura i un doctorat en filosofia,[4] que va completar a la Sorbona el 1974 sota la direcció de Vladimir Jankélévitch. Michel Sogny és el fundador de la Fundació SOS Talents.
Juntament amb Valéry Giscard d'Estaing i la besnèta de Franz Liszt, Blandine Ollivier de Prévaux, Sogny va ser un dels membres fundadors de l'Associació Francesa Franz Liszt.[5][6]
Mètode de piano de Michel Sogny
[modifica]La metodologia de Sogny s'ensenya a les seves escoles de París i Ginebra. Des de 1974, més de 20.000 estudiants han dominat el piano mitjançant el mètode de Sogny.[7][8]
El mètode consta de dos components principals: obres didàctiques - Prolégomènes, que representen petits exercicis.[9] Els Prolégomènes desenvolpen la percepció de la simfonia musical i el so.[10] La segona direcció consisteix en el cicle d'estudis, on la concentació es centra en el desenrotllament d'habilitats tècniques, com els gestos i les posicions de les mans.[11]
Un dels estudiants de Sogny, que va començar a practicar piano ja sent adult, va ser el professor de llengua francesa Michel Paris.[12] Després de completar el curs metodològic de quatre anys de Sogny, als 30 anys va realitzar un concert en solitari al Théâtre des Champs-Élysée amb el patrocini del Ministeri de Cultura.[13]
Un altre estudiant exitós de Michel Sogny va ser Claudine Zévaco, que va actuar al Théâtre des Champs-Élysée els anys 1983 i 1984.[14]
El 1981, el Senat es va dirigir formalment al Ministre de Cultura, Jack Lang, per discutir la introducció de la metodologia de Michel Sogny a tota França.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Valérie Sasportas (23 April 2010). « Michel Sogny, La musique sans soupirs ». Le Figaro.
- ↑ Radio Classique (December 2015). "L’art et la Méthode de Michel Sogny".
- ↑ « L'histoire d'une adulte prodige », Piano n°19, 2005–2006.
- ↑ Le Processus de l'esprit créateur chez Liszt Plantilla:SUDOC
- ↑ Association française Franz Liszt 1972 », Documentation Association Franz Liszt, octobre 1972
- ↑ «Une Association Franz Liszt». Le Figaro, 16-10-1973, p. 29.
- ↑ Hillériteau, Thierry «Les antiques accords de Michel Sogny». Le Figaro, 02-05-2014.
- ↑ «L'HUMANISTEDE LA MUSIQUE». , 18-05-2017.
- ↑ François Lancel, "En avant la musique", Le Parisien, mai 1981
- ↑ Stephan Friedrich, "L'Art et la Méthode", Classica L'Express", décembre 2015, p. 4
- ↑ Georges Hilleret, "Le bonheur de jouer Bach après quelques mois de pratique", Télé 7 Jours, 26 mai 1984
- ↑ Stephan Friedrich, "Michèle Paris – L'adulte prodige", Classica L'Express, décembre 2014, p. 9
- ↑ Edgar Schneider, "Jours de France", Le Carnet de la Semaine, 3 mai 1980
- ↑ "En Bref- Récital à la Fondation Cziffra", Le Monde, 26 mai 1984
- ↑ «Enseignement de la musique : extension du centre Michel Sogny – Sénat». .
Enllaços externs
[modifica]